VI Trobada Internacional de Teatre i Educació. Teatre legislatiu i acció política
L'objectiu d'aquesta trobada era conèixer iniciatives i professionals d'arreu del món que treballessin amb el Teatre-legislatiu, llavors encara desconegut a Catalunya i a España. S'hi van tractar quatre eixos de treball: Qualitat política, Experiència, Gènere i Racisme.
/ DATA D’INICI: 20-10-2010
/ DATA DE FINALITZACIÓ: 24-10-2010
/ URL: patothom.org/teatro_legislativo_VI
/ LLOC: Barcelona.
/ QUI EN SÓN ELS RESPONSABLES?: Forn de teatre Pa’tothom.
/ QUI PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ?: Noestasola i Féminisme Enjeux.
/ QUI COL·LABORA PER DESENVOLUPAR-LO?: Artibarri, SOS Racisme, NOESTASOLA, Grup ANTÍGONA (UAB), Mujeres en Escena, La Trifulca, La Casa Amarilla, ALMAZEN, Groupe de Théâtre de l’Oprimé i Féminisme Enjeux (França), GAIAC (Grupo de Acção Intercâmbio Artístico e Cultural), i Estudantes por Empréstimo (els dos de Portugal).
/ QUINS SÓN ELS SEUS DESTINATARIS?: Professionals de l’àmbit social, estudiants i professionals dels àmbits de treball social, sociocultural, sociologia, psicologia, teatre i educadors socials, educadors d’escoles primàries i secundàries, treballadors dels sectors de salut i teràpia, professionals del teatre, treballadors d’entitats socials, administradors i patrocinadors.
/ COM ES FINANÇA?: ICUB de l’Ajuntament de Barcelona, CoNCA (Consorci Nacional de la Cultura i de les Arts – Generalitat de Catalunya).
Aquesta VI Trobada de Teatre i Educació es va dedicar al Teatre-legislatiu, una modalitat del Teatre de l’Oprimit amb la qual grups com Forn de teatre Pa’tothom treballa a través del Teatre-fòrum amb col·lectius que pateixen pràctiques excloents. D’aquesta manera, s’afavoreix una reflexió creativa per a la facilitació, deliberació i votació de propostes legals concretes per tal que aquests col·lectius exerceixin la defensa dels seus drets.
Partint del Teatre-legislatiu es va proposar l’exploració de possibles respostes per a un canvi social i real, des d’una vessant diferent com és la de l’art, i en temes tan importants com la discriminació i la violència de gènere.
Els quatre eixos de treball de la trobada es van desenvolupar en quatre ponències centrals:
1.- Qualitat política: Ponència Bases i passos polítics, pedagògics i teatrals del Teatre de l’Oprimit, amb Julian Boal, presentant una anàlisi dels paranys polítics on no s’ha de caure.
2.- Experiència: Ponència de José Soeiro, l’únic polític europeu que implementa el Teatre-legislatiu en una cambra parlamentària.
3.- Gènere: inici d’un projecte sobre gènere i Teatre-legislatiu amb la participació de Muriel Naessens i la seva experiència en aquesta tipologia de projectes.
4.- Racisme: Concepció d’una obra de Teatre-legislatiu amb Olivar Bendelak sobre el tema del racisme i la discriminació. Bendelak és el màxim responsable de l’àrea de Teatre-legislatiu del Centre de Teatre de l’Oprimit a Rio.
Des dels plantejaments del Teatre de l’Oprimit, per al qual la qualitat política ha d’estar basada en la necessitat de transformar unes relacions de poder que limiten i exclouen a certs col·lectius socials, el Teatre-legislatiu esdevé la possibilitat de sotmetre a consulta permanent les directrius que ha de seguir una legislació, mitjançant una participació directa per a la construcció d’un ordre social més just i lliure. En aquest sentit, l’acció política es diferència de la participació política perquè es pretén la transformació social, fins hi tot a risc de perjudicar l’ordre i el sistema social en el que es desenvolupa.
El Teatre-legislatiu aconsegueix que la ciutadania s’involucri en l’exercici de pensar i qüestionar la legislació, apropiant-se’n, tot comptant amb la bidireccionalitat del procés on advocats i experts en el sistema legal s’hi involucren per informar en la presa de desicions. L’objectiu és que l’anàlisi estructural reflectida a l’obra de teatre ha de garantir l’objectivitat, sense estar vinculada a cap administració pública, partit polític o interés privat que malmeti els esforços col·lectius.
/ PREGUNTA:
Quina diferència hi ha entre acció política i participació política? Podeu posar-ne alguns exemples?
/ VÍDEOS:
Vídeo sobre la VI Trobada Internacional de Teatre i Educació. Teatre-legislatiu i acció política on Julian Boal i Jordi Forcadas parlen del teatre-legislatiu.
Què és el Teatre-legislatiu? José Soeiro va respondre en aquesta pregunta a Barcelona, durant la seva visita al Forn de Teatre Pa’tothom el maig del 2012. José Soeiro és sociòleg, jocker del Teatre de l’Oprimit i polític portuguès. Va ser diputat per l’Assemblea de la República, elegit pel Bloco d’Esquerda entre 2005 i 2011 i també ha estat candidat pel mateix partit a la presidència de l’Ajuntament de Porto.
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
Feminisme en jeux és un grup de Teatre de l’Oprimit que treballa des de fa 40 anys amb el tema de gènere a França, contra la violència sexista i amb reivindicacions feministes.
feminisme-enjeux-theatre-opprime.over-blog.com
Grup d’estudiants de l’ensenyament secundari i superior de les ciutats de Porto i Lisboa, que utilitza el teatre fòrum per pensar en els seus problemes. Juntament amb el sociòleg i polític José Soeiro han portat a terme l’únic projecte de Teatre-legislatiu a Europa.
estudantesporemprestimo.wordpress.com
El Grup d’Acció Cultural i Intercanvi Artístic (GAIAC) és una organització no governamental portuguesa vinculada a la dinámica dels projectes de la xarxa europea Drumbs for Peace.
ALMAZEN és la seu de l’Associació Cultural La Ciutat de les Paraules, un espai de creació i difusió artística al centre de Raval de Barcelona, on les arts i la vida quotidiana interactuen creant eines de cohesió social amb l’entorn.
Organització sense ànim de lucre que promou l’acostament i l’intercanvi entre les expressions artístiques i culturals dels pobles d’Amèrica Llatina, Catalunya i Europa com aportació al desenvolupament individual i social, i a la convivència i diàleg intercultural.
Artibarri és un centre de recursos i una xarxa a favor del desenvolupament de projectes artístics d’acció comunitària, on la participació de les persones es converteix en un eix central cap a la millora de la qualitat de vida individual i col·lectiva, i cap a l’estímul del canvi social.
BIBLIOGRAFIA:
Salvador, Eduard. “Teatre Legislatiu. Recerca etnogràfica d’unes jornades”. Màster EpC. Dirigida per Mara Sabariego. Juny de 2011.
diposit.ub.edu.teatrelegislatiu
Salvador, Eduard. “Legislative Theatre: Art for Community Conflict Resolution. From Desires to Laws”. Journal of Conflictology. Vol. 5 Num. 1 (2014). Article sobre el Teatre-legislatiu i l’experiència catalana.
