Vademècum | Publicació
Aquesta guia sobre salut mental neix del taller «Aquest tarot és un lloc de seguretat» del projecte «Locus», una iniciativa de l’associació cultural Nada Colectivo que es va dur a terme el maig del 2022 en un primer taller al Centre d’Art La Panera de Lleida i el juliol del mateix any, en un segon taller al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), lligat a una exposició itinerant sobre Francesc Tosquelles, psiquiatre avantguardista català.
El vademècum que es presenta és el resultat que acull el procés; un llibret fàcil de fer servir per a la consulta de nocions bàsiques sobre allò que, des del projecte «Locus», s’entén per salut mental crítica, espais més segurs, llenguatges artístics i màgia. D’una banda, se’ns introdueix en el projecte mateix, tant pel que fa al context social com a la seva vessant de resistència cultural, i en els conceptes que l’emmarquen: «Orgull Boig» [Mad Pride] i Cultura Boja [Mad Culture]. D’altra banda, la guia ens introdueix en el procés del taller, una de les particulars aportacions de «Locus» a “la lluita contra el dolor”, fent especial incidència en la seva metodologia, consistent a crear “un espai més segur”, és a dir, construir llocs on compartir i abraçar el patiment.
El punt de partida: Projecte «Locus» i taller «Aquest tarot és un lloc de seguretat»
L’objectiu del taller «Aquest tarot és un lloc de seguretat» va ser crear col·lectivament una baralla de cartes per ajudar a reivindicar la convivència amb la bogeria basada en el suport mutu. Va ser una iniciativa del projecte «Locus», pioner en territori espanyol en matèria de «Cultura Boja», i produït per Nada Colectivo amb el suport del CCCB i La Panera.
El taller va ser un exercici de “enorgulliment foll” en el qual es va jugar amb l’eina conceptual d’allò màgic i amb l’eina creativa del collage per obtenir una mena de tarot que va ajudar a visualitzar, transitar, suavitzar, canalitzar i col·lectivitzar la convivència amb la bogeria o el patiment psíquic.
Situat al vulnerable districte madrileny de Puente de Vallecas, «Locus» és un projecte que explora la confluència cultura|salut mental comunitàries. Subverteix el concepte “lloc de seguretat” —que en la psiquiatria hegemònica es relaciona amb espais de contenció policials i de salut— a través de diversos llenguatges creatius contemporanis, i reivindica la convivència amb la bogeria basada en el suport mutu.
Tal i com s’explica a la introducció de la publicació, la principal font de resistència de «Locus» és l’«Orgull Boig» [Mad Pride], un moviment social en primera persona contra el “psistema”. Nascut en paral·lel al Canadà i el Regne Unit a la dècada de 1990 —i continuat mundialment cada vegada amb més energia en el present—, és una protesta de víctimes, convalescents i supervivents del sistema medicalitzant.
Perquè et pot interessar?
Aquesta publicació és una bona eina per introduir-se en els conceptes d’«Orgull Boig» i «Cultura Boja» a partir d’un cas pràctic i la documentació del seu procés.
> «Orgull Boig» [Mad Pride]: La politització del malestar que pateixen les persones amb trastorns mentals sorgeix com a contraargument al model normatiu —punitivista, capacitista, iatrogènic— d’enteniment i gestió de la convivència amb el patiment psíquic, i aporta materials (contra)acadèmics, teòrics, activistes o, en el cas de projectes com «Locus», artístics, que evidencien les experiències boges des d’un punt de vista històric, cultural i polític i les canalitzen cap a un paradigma de justícia social i apreciació de la diversitat, al mateix temps que qüestionen el vessant imperatiu del model capitalista-biomèdic.
> «Cultura Boja» [Mad Culture]: És un exercici d’imaginació radical que possibilita narrar la ràbia i els somnis de les persones amb patiment psíquic, la disrupció de l’statu quo i la creació dels propis significats antiautoritaris i col·lectivistes, que anteposen l’experiència individu-comunitària als dogmes; allunyant-los de l’estandardització cultural i acostant-los a processos relacionals alliberadors. Aquesta condició, reacció i resistència de vida té en el seu vessant artístic la potencialitat de minimitzar la psiquiatrització de sensacions, emocions i símptomes que formen part de l’experiència humana i, així, incideix positivament en la realitat que viuen aquestes persones.
L’accessibilitat a processos artístic-comunitaris desperta sensacions de gaudi i alliberament que contribueixen al sentit de pertinença i autoconcepte, i aconsegueixen suavitzar les percepcions i vivències més doloroses, possibiliten un espai per a la creació de vincles al voltant d’experiències comunes similars, i dissolen l’angoixa que suposa la individualització del malestar.
En aquest binomi cultura|salut s’enforteix la idea pròpia de la salut comunitària; el benestar no es defineix per tenir accés als serveis sanitaris bàsics, té a veure, sobretot, amb les condicions de vida habituals de les persones amb trastorns de salut mental, i amb com es relacionen en els seus àmbits de referència.
Data de publicació: 2023
Edita: Nada Colectivo
En el marc de: Projecte «Locus»
Més informació i accés al document: cccb.org/Vademecum
Nada Colectivo
Col·lectiu d’investigació, producció i gestió cultural format per Ana CSC (disseny, investigació i gestió cultural), Francesca Alessandro (arquitecta i gestora cultural) i Laura Corradi (ajudant d’art i escenògrafa). Basen les seves pràctiques en el disseny col·lectiu, el treball en xarxa i les cures. |
#ArxiuViuPolièdrica: Més sobre la intersecció entre pràctiques comunitàries i salut
Les imatges i la informació procedeixen de les webs i canals de comunicació dels projectes, espais i esdeveniments difosos.
