Transductores 1. Pedagogías colectivas y políticas espaciales
La primera part d'aquesta publicació reuneix textos teòrics d'aproximació a les pràctiques artístiques col·laboratives, la pedagogia i la intervenció política des de múltiples punts de connexió i tensions, configurant un entramat de problemàtiques com ara el paper legitimador de les institucions i polítiques culturals envers aquestes pràctiques. La segona part presenta el treball de tretze grups inclosos com a casos d'estudi en l'Arxiu Relacional de Transductores.
/ AUTOR@(S) O COORDINADOR@(S): Antonio Collados, Javier Rodrigo
/ ANY DE PUBLICACIÓ: 2010
/ CIUTAT DE PUBLICACIÓ: Granada
/ EDITORIAL O ENTITAT FINANÇADORA: Diputación Provincial de Granada
En l’inici de la primera part del catàleg, Yolanda Ramos, directora del Centre José Guerrero, planteja la importància del paper de l’educació en els museus a través dels quals el públic es construeix, no com un públic homogeni i multitudinari, sinó com un públic reflexiu que, malgrat estar en minoria, mostri una vinculació transcendent amb la institució. Seguidament, els coordinadors Javier Rodrigo i Antonio Collados, descriuen detalladament el projecte, els seus eixos conceptuals i els seus objectius, així com les eines dissenyades.
Després d’aquests textos introductoris, Grant Kester prova de llançar una perspectiva més enllà del debat entre les pràctiques artístiques col·laboratives de caràcter reformista en oposició a les més radicals, plantejant l’exercici de generar nous estrats de l’acció pedagògica: la teleològica i la dialògica. Per la seva banda, l’article d’Aída Sánchez de Serdio obre una escletxa en la trajectòria i circulació de projectes que participen de l’àmbit artístic, el polític i el pedagògic per centrar l’atenció sobre la necessitat de repensar la gestió i difusió d’aquests projectes igual que les relacions i formes de poder que generen, i sota les estructures o organitzacions polítiques que hi operen. Per últim, J. Rodrigo proposa elements clau que conformen alguns dels projectes recollits per Transductores, aportant punts d’inflexió comuns que puguin ser utilitzats en d’altres casos i constituir possibles pedagogies col·lectives en xarxa.
La segona part del catàleg està composta per una sèrie de fitxes d’anàlisi dels primers projectes que formen part de l’arxiu relacional de Transductores, enfocats des dels mateix triangle d’aproximacions que travessa la part teòrica: la pràctica artística, la práctica política y la pedagogia. En aquestes fitxes s’hi destaquen els aspectes més importants del procés de cada projecte i responen a la mateixa estructura: Introducció al grup / Origen i desenvolupament del projecte / Relació amb el context i col·laboradors / Metodologies i resultats / Enllaços, xarxes i disseminacions / Aprenentatges i referències / Reptes i dificultats. S’inclouen, també, fotografies i un sociograma, tret destacable de Transductores.
Els projectes inclosos en la publicació són:
1.- Docklands Community Poster Project (pàg. 89)
2.- REPOhistory (pàg. 99)
3.- Temporary Service (pàg. 109)
4.- Learning Site (pàg. 117)
5.- AREA_Art/Research/Education/Activism (pàg. 125)
6.- Oda Project (pàg. 135)
7.- Fatima Groups United + Cityarts (pàg. 143)
8.- PLATFORM (pàg. 151)
9.- Ala Plástica (pàg. 161)
10.- Atelier d’architecture autogérée/aaa (pàg. 171)
11.- The Center for Urban Pedagogy/CUP (pàg. 181)
12.- Wochenklausur (pàg. 191)
13.- Aulabierta (pàg. 199)
/ PREGUNTA:
A “Transductores” trobem projectes artítiscs i pedagògics diversos, que s’articulen i desenvolupen en contextos polítics múltiples. És rellevant visibilitzar els efectes que aquests contextos tenen en els projectes?
/ CITA:
Javier Rodrigo y Antonio Collados. “Transductores. Pedagogías colectivas y políticas espaciales”. TRANSDUCTORES. Pedagogías colectivas y políticas espaciales (16-27).
“(…) Siguiendo estas experiencias uno de los objetivos que nos propusimos fue entender TRANSDUCTORES como una experiencia conectada con el espacio de aprendizaje colectivo y “la caja de herramientas” que supone Aulabierta. Por ello utilizamos las diversas metodologías de trabajo contextual que Aulabierta había ya había desplegado (cursos de extensión universitaria, encuentros profesionales, seminarios y talleres participativos, etcétera), pero repensándola desde los términos del proyecto. Era necesario no sólo archivar, si no también dinamizar, crear redes y experimentar pedagógicamente precisamente lo que íbamos a mostrar: las prácticas internacionales y nacionales que, convertidas en casos de estudio se integrarían en el archivo y exposición del proyecto TRANSDUCTORES. Este aspecto conllevaba no sólo presentar prácticas transductivas y pedagógicas en un contexto de exposición, si no activarlas y discutirlas en forma de eventos, acciones y programas. Es decir, Pretendíamos activar estas prácticas de nuevo con una forma de gestión colaborativamente con las diversas instituciones y redes implicadas.”
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
Catàleg online “Transductores. Pedagogías colectivas y políticas espaciales”
