Teatre de l'Oprimit
El TO desenvolupa diferents pràctiques teatrals (la més coneguda és el Teatre-fòrum) on, tant les persones que el practiquen com elpúblic assistent, s'impliquen activament en la recerca de solucions per acabar amb una situació d'opressió, que és aquella exercida per un grup social sobre un altre.
Aquesta tendència teatral neix en el marc d'un col·lectiu que troba en el teatre una forma d'explicar una situació d'opressió determinada i, en la seva representació davant d'un públic, una forma de lluitar per canviar aquesta situació.
El Teatre de l’Oprimit (TO) es defineix per anar sempre acompanyat d’un projecte polític. Des d’aquesta perspectiva, els seus antecedents més directes són la Pedagogia de l’Oprimit i la Pedagogia de l’Alliberament de Paulo Freire. De fet, i en part degut a l’actual proliferació de variants inspirades en el TO, el criteri que ha prevalgut és el de considerar com a tal només les pràctiques teatrals amb una càrrega política explícita i un treball directe amb la comunitat.
A diferència d’altres contextos participatius, el TO permet la desinhibició necessària per tal que les persones s’animin a prendre la paraula o exercir la capacitat de decisió i acció. En aquest sentit, afavoreix el diàleg i la discussió sobre els temes que preocupen a la gent i fomenta la seva creativitat, tot resolent problemes de la vida quotidiana (anomenada micro), des d’una visió àmplia que permeti qüestionar les estructures de poder amagades darrera de les situacions d’opressió (visió macro).
El TO es basa en tres grans principis:
> La re-apropiació dels mitjans de producció teatral per part dels oprimits.
> Ha de ser un teatre fet amb i des dels oprimits, no per als oprimits, entenent com a oprimits “els desposseïts del dret a la paraula, el dret a tenir la seva personalitat i el dret a ser” (Boal, 1996) per uns sistemes socials coercitius que reforcen la relació entre opressors i oprimits.
> Ha de tenir un efecte multiplicador, derivat de la seva pròpia filosofia.
Hi ha diferents metodologies de treball per tal d’afavorir la visibilització, el debat i les estratègies col·lectives d’alliberament més adients en cada cas. Els formats més coneguts són el Teatre-fòrum i el Teatre-imatge, però n’hi ha d’altres com ara l’Arc Iris del Desig (també anomenat “El policia al cap” perquè es refereix a situacions en les quals hem esdevingut el nostre propi opressor). També existeix el Teatre-periòdic (per estimular una actitud crítica davant la censura als mitjans de comunicació), el Teatre-legislatiu (pensat per incidir en l’establiment de les lleis), l’Estètica de l’Oprimit (creada per treballar les opressions des de l’àmbit simbòlic) i el Teatre-invisible (consistent a obrir vies alternatives de debat amb teatre al carrer).
A Espanya, El Teatre de l’Oprimit no va arribar a Espanya fins l’any 1999 mitjançant les visites de A. Boal a Barcelona i del seu fill, Julián Boal, que reprèn l’heretatge tot replantejant noves formes de treballar-lo. En canvi, a França es treballa des de la dècada de 1970.
Hi ha molts grups arreu del món que implementen les diferents branques del TO, sense un apropament real a la comunitat. I és en contra d’això i a favor de polititzar aquesta pràctica que s’està treballant avui dia, sobretot per part de Julián Boal. D’acord amb aquest compromís, l’objectiu del TO és mobilitzar l’opinió pública, tot vinculant el teatre amb un treball (polític, social, pedagògic, ètic i estètic) dirigit a la transformació social.
/ PREGUNTA:
Quines diferències es podrien establir entre el Teatre de l’Oprimit i altres formats teatrals que coneguis on s’estableixi un vincle amb el públic, com ara el drama-teatre o el teatre terapèutic?
/ PREGUNTA:
Jordi Forcadas planteja que no hi ha exclusió social sinó pràctiques excloents. Així si es parla de que hi ha gent que “s’ha de integrar”, o persones en “exclusió social” tot el pes recau sobre certs col·lectius, deixant de banda tot l’anàlisi que requereix certes pràctiques que generen aquesta exclusió. Es a dir, i aquí la pregunta: El Teatre de l’Oprimit ha de treballar sobre una persona desnonada sense treballar sobre els desnonaments practicats pels bancs?
/ CITA:
Augusto Boal, 1980.
“(…) el teatre pot ser una arma d’alliberament i de transformació social i educativa”.
/ CITA:
Julián Boal, Barcelona, feb. 2013.
“No creo en las prácticas que aceptan los conocimientos del TO pero niegan la existencia de un grupo social opresor y otro oprimido”.
/ VÍDEOS:
Títol: Augusto Boal (1ra, 2a i 3ra part). Autor: Encontrovideos. Lloc: Brasil. Any: 2009. Resum: Documental biogràfic sobre Augusto Boal, dramaturg brasiler creador del Teatre de l’Oprimit. Idioma: Portuguès sense subtítols.
Títol: “Teatro del Oprimido y teoría crítica”. Conferència a càrrec de Julián Boal. Autor: Forn de teatre Pa’tothom. Lloc: Barcelona. Any: 2013. Durada: 1 hora (inclou els 5 vídeos de la conferència). Resum: En la seva conferíncia, Julián Boal intenta descobrir les coses que ens pot aportar avui l’utilització de la teoria crítica en el context teatral.
Títol: Teatro del Oprimido. Autor: Israel Social TV. Lloc: Palestina. Any: 2013. Durada: 4,10 min. Resum: El grup de teatre Combatientes por la Paz va realitzar un taller a la localitat palestina de Izbat Tabib amb l’objectiu d’ajudar a les persones les llars de les quals es troben sota amenaça de demolició. Aquest grup de teatre està utilitzant un mètode únic de lluita no violenta anomenada Teatre dels Oprimits. Idioma: Anglès traduït al castellà per palestinalibre.org.
Títol: Augusto Boal, Founder of the Theater of the Oppressed, Dies at 78 (1 of 2). Autor: Democracy Now. Lloc: Estats Units. Any: 2009. Durada: 39,53 minuts. Resum: documental biogràfic sobre Augusto Boal amb motiu de la seva mort. Idioma: Anglès sense subtítols.
democracynow.org/augusto_boal_founder_of_the_theater
Títol: Julián Boal. Iniciación al Teatro del Oprimido. Presentación (1ra i 2na part). Autor: 11 edició Festival Internacional ZEMOS’98. Educación Expandida. Lloc: Sevilla. Any: 2009. Durada: 15 min. Resum: Julian Bol explica el caire polític del Teatre de l’Oprimit.
zemos98.org/julianboal_iniciacionTO
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
Article sobre el Teatre de l’Oprimit escrit per Alejandro del Pino i publicat a la revista digital Dramateatro el maig de 2009.
