Teatre comunitari
Superant la concepció de producte estètic i elitista, la pràctica teatral permet l'evolució del pensament i el pensament l'evolució de la pràctica, tot donant lloc a la creativitat i la reflexió en sectors populars, desafavorits o violentats pel sistema social. Entès així, el teatre és un agent dinamitzador i transformador, que permet recuperar la cultura del treball que es fa des de i per a la comunitat, així com els mitjans de producció teatral.
El Teatre Comunitari (TC) argentí s’enforteix a partir de 1983 amb la il·lusió de la recuperada democràcia i s’atribueix al grup de teatre Catalinas Sur que, posteriorment, s’uneix al grup Calandracasper realitzar un treball reconegut en la reconstitució barrial, social i cultural. Ambdós grups entenen el teatre no com un privilegi, sinó com un dret de tots els individus, i s’oposen al teatre classista que serveix els interessos de la societat benestant, investigant nous mètodes i noves formes d’organització artística. Per altra banda, malgrat segueixen autors d’Europa (com Brecht o Weiss), desenvolupen una dramatúrgia nacional inspirada en els problemes socials específics del país i en un treball de revisió de la cultura pròpia, sovint treballant amb la cultura popular com a material aglutinador.
Juntament amb altres grups com Octubre, el TC argentí es qüestionarà des de les formes de producció, circulació i consum del teatre, fins als espais d’exhibició. Així, tractaran de reinscriure’l en un context socioeconòmic particular, proposant d’estrènyer el vincle entre teatre i vida quotidiana, l’alliberament cultural i la creació d’una identitat pròpia, l’espectador com a centre del fenomen estètic, l’abandonament de la sala tancada, la realització d’una estructura dramàtica flexible que permeti la interacció amb el públic, la transferència al poble dels mitjans de producció teatral (destronant a la figura de l’actor-sacerdot construït per la burgesia) i la consagració del fet artístic als interessos del públic o la dissolució de jerarquies entre altres.
Des del seu naixement i fins avui són més de 40 els grups que practiquen aquesta tendència teatral a l’Argentina, conformats en una xarxa: la Red Nacional de Teatro Comunitario. També existeix un Encuentro Nacional de Teatro Comunitario que s’organitza cada any. Fora d’Argentina, moltes de les experiències en TC no han estat registrades pels mitjans oficials i, malgrat haver-hi iniciatives que hi treballen, caldria fer-ne un recull.
A Catalunya, cal destacar la visita a Barcelona (2008) d’Adhemar Bianchi i Mònica Lacoste, membres de Catalinas Sur i el treball de grups com El Xiringuito. Teatre i Comunitat, que des del 2010 fan muntatges teatrals amb veïnes de Cornellà de Llobregat o Ibiza. A nivell nacional, no es pot deixar de citar el Encuentro Internacional de Teatro Comunitario (ETC) de la Universidad Autónoma de Madrid i un treball puntual a Màlaga (2009) de la mateixa M. Lacoste.
Recordar que, en alguns països, practicar el TC encara suposa riscos importants. Un dels darrers exemples va ser l’assassinat l’any 2011 de Mer Khamis, un membre àrab-israelita del grup de Teatre de la Llibertat que treballa a Palestina. Khamis va ser assassinat només perquè amb el teatre donava als joves palestins la possibilitat de viure altres realitats allunyades de la penúria que els envolta.
/ PREGUNTA:
Coneixes alguna iniciativa teatral d’aquestes característiques, on els membres d’un col·lectiu social que normalment no té una veu pública pròpia siguin els responsables de tota la creació teatral (guió, vestuari, escenografia, música, direcció, interpretació, etc.), prenent elements de la cultura popular per crear les seves pròpies històries i enfortint amb tot aquest procés els seus vincles com a col·lectiu?
/ PREGUNTA:
Parlant de les pràctiques de teatre amb comunitat, creus que el públic és una comunitat?
/ VÍDEOS:
Títol: Alternativa Teatral TV 6. Adhemar Bianchi. Autor: Alternativa Teatral TV. Lloc: Argentina. Any: 2011. Durada: 5’45”. Resum: Ana Durán entrevista a Adhemar Bianchi, director del grup Catalinas Sur, sobre temes com el rol d’un director de teatre comunitari, el final de la dictadura i la crisis de 2001 a l’Argentina o la importància i objectius de la Red Nacional de Teatro Comunitario.
Títol: Patricios Unidos de Pie (trailer). Autor: AMERÍNDIA Docs. Lloc: Argentina. Any: 2009. Durada: 2’15”. Resum: un altre documental sobre el projecte del mateix nom que va tenir lloc al poble de Patricios. Una experiència de teatre comunitari que va transformar les seves vides.
Títol: La Utopia Teatral. Teatro comunitario. Autor: Adolfo Cabanchik – Instituto Nacional del Teatro. Lloc: Argentina. Any: 2011. Durada: 11’20”. Resum: Experiència de teatre comunitari a la localitat argentina de Patricios (a pocs quilòmetres de Nueve de Julio, província de Buenos Aires) per reprendre l’activitat de la estació de tren que es va tancar. Qui apareix: Ricardo Talento.
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
Web de la Red Nacional de Teatro Comunitario creada l’any 2002 a l’Argentina amb l’objectiu de connectar als grups de teatre comunitari per tal d’intercanviar informació i experiències, compartir i debatre problemàtiques comunes i realitzar accions de forma conjunta. teatrocomunitario.com.ar
Web del Encuentro Internacional de Teatro Comunitario (ETC), una iniciativa de l’Aula de Teatro de la Universidad Autónoma de Madrid. etc-11.blogspot.com.es
Bloc de El Xiringuito. Teatre i Comunitat que es defineix com un grup de persones que treballen per a la millora i el canvi social a través del desenvolupament de processos de creació i aprenentatge col.lectius. elxiringuito.wordpress.com/qui-som
Teatro Comunitario Argentino: Teatro habilitador y re-habilitador del ser social. Recorrido cartográfico por las temáticas de los espectáculos. Marcela Bidegain. Théatron – Grupo de Teoría Teatral, Buenos Aires. 2011. parnaseo.uv.es/Ars/stichomythia/stichomythia11-12/pdf/estudio_8.pdf
Teatro Comunitario como Proceso de Transformación Social. Sistematización de tres experiencias en Chile: Un desafío para el Trabajo Social Comunitario. Tesi de Loreto Daniela Alfaro Rodríguez i Carolina Isabel Sura Ulloa. Universidad Tecnológica Metropolitana. Facultad de Humanidades y Tecnologías de la Comunicación Social. Escuela de Trabajo Social. alboan.org/archivos/587.pdf
