Polièdrica

La motivació d’aquest llibre és reflexionar des de diferents pràctiques i llenguatges sobre les sinergies que es produeixen en la liminalitat, la confusió conceptual i la conseqüent difuminació dels límits establerts entre art i educació. I ho fa aprofundint en aquells nexes que mostren que la relació entre ambdós àmbits no és fruit d’una aventura efímera, sinó d’un idil·li durador.

Sobre remolinos. Liminalidades lúdicas entre el arte y la educación és un espai on es reflecteix el moviment circular entre art i educació, dues disciplines que convergeixen fins a barrejar-se. Un moviment propulsat per dos girs, el gir educatiu en les arts i el gir artístic en l’educació, tal com argumenten en el capítol introductori els seus editors: Elena Rocamora Sotos (artista, investigadora i educadora), Irene Linares Antolinos (professora de l’especialitat de Dibuix a l’IES Ausiàs March de Manises) i Wenceslao García–Puchades (professor del Departament de Didàctica de l’Educació Física, Artística i Música de la Universitat de València).

Moviments de reciprocitat en les institucions artístiques i educatives

Els editors del llibre són de l’opinió que la convergència d’aquests dos girs esmentats ofereix espais ideals perquè els nexes entre art i educació segueixin florint.

El gir educatiu en les arts evidencia una tendència en augment a les institucions artístiques, tant a museus com a centres culturals o fins i tot entre els i les creadorxs, pel seu interès per la qüestió de l’educació. Els seus cada cop més rellevants departaments d’educació els han permès augmentar l’oferta d’activitats dirigides a la formació artística, la mediació i els compromisos comunitaris, esdevenint llocs de producció de coneixement des de l’art i la pedagogia.

Al seu torn, el gir artístic de les institucions educatives evidenciaria una tendència en la forma com s’aborda l’educació en prioritzar la creativitat i l’expressió artística, problematitzar l’educació visual i la sensibilitat estètica, i apreciar les arts com a elements essencials del procés educatiu. En l’organització d’un centre educatiu, el gir artístic s’evidencia en la integració de les arts tant en el currículum acadèmic com en la vida escolar.

La perspectiva lúdica del llibre i de les pràctiques descrites

El llibre adopta, volgudament, una perspectiva lúdica per explorar aquest espai liminal d’una manera creativa. D’una banda, s’ha ocultat la procedència institucional de les pràctiques descrites, buscant destacar aquest espai intermedi i ambigu que, segons el parer dels seus editors, caracteritza la relació actual entre l’art i l’educació. Així mateix, gran part de les propostes descrites poden entendre’s com a pràctiques lúdiques obertes a l’exploració segons unes certes regles que poden ser establertes pels seus participants en el transcurs del joc. Moltes d’aquestes pràctiques, a més, es construeixen a partir de reptes que s’han d’abordar de manera individual o col·lectiva, per la qual cosa s’associen amb una forta connexió entre l’exploració del context i el descobriment de nous estils i maneres de fer.

Aquest enfocament lúdic emprat no només intensifica la dimensió creativa de les pràctiques presentades, sinó també la pedagògica, aconseguint que l’aprenentatge sigui més atractiu, significatiu i efectiu. De la mateixa manera que la interacció social i la col·laboració que bona part d’elles impliquen facilita el desenvolupament d’habilitats socials importants com el treball en equip, la comunicació efectiva i la resolució de conflictes. A més d’oferir un espai segur per a l’experimentació i la pràctica, permetent als seus participants provar noves idees i enfocaments sense por al fracàs ni a l’error.

Classificant la dimensió lúdica de les pràctiques d’arteducació

En una temptativa de classificar la dimensió lúdica d’aquestes pràctiques, el llibre els hi aplica diferents categories. Tot i ser consciente que moltes d’elles podrien pertànyer a més d’una categoria, s’ha considerat que aquesta classificació ofereix als i les lectorxs una guia per orientar-los en el seu recorregut personal. 

Al llarg de les seves pàgines trobem:

> “Jocs escènics” centrats en la performativitat, els cossos, l’espai o els objectes utilitzats. Alguns exemples:

Taller “Sinergias” | “El algoritmo natural del arte de crear espacios” (del professor i investigador Ricard Ramón) | “Objetos mnésicos” (de la docent i investigadora Irene López Secanell) | “Escrituras experimentales” (de la creadora i educadora Ana H. Gándara) | “En los márgenes del juego” (del col·lectiu d’art i educació Massa Salvatge) | “Expandir las aulas para experimentar la ciudad como campo de acción artística y educativa” (de les docents i investigadores Amparo Alonso i Elia Torrecilla que, a més, és artista).

> “Jocs textuals” la component fonamental dels quals és la paraula i l’escriptura. Alguns exemples:

Taller “Zona coral” (associació cultural Akantaros) | “O tres personas juntas” (associació d’art i educació Elástica) | “Lo que hay entre” (del artista i investigador Álvaro Porras).

> “Jocs audiovisuals”, lligats a la producció d’imatges i sons. Alguns exemples:

“Explorando las raíces de la cultura visual” (de la investigadora i professora Sandra Martorell) | “Idas y venidas y la partitura como espacio liminal” (del artista sonor, docent i comissari Carlos Izquierdo)

> “Jocs socials”, la pretensió dels quals és la de provocar una reflexió crítica sobre assumptes quotidians. Alguns exemples:

Proposta de l’artista i activista Marco Ranieri sobre el “Aula de Ecoarte” | “La vídeo-carta como herramienta de intercambio de experiencias” (de l’artista i investigador Rubén Marín) | Taller i motra audiovisual ecosocial de la professora i investigadora Lorena Rodríguez Mattalía | “Experimentación y educación artística en los márgenes del currículum” (dels educadorxs i investigadorxs Beatriz Olmeda i Frederic Torres).

Per què et pot interessar?

Les claus del llibre cal descobrir-les, lúdicament, en la desena llarga de pràctiques descrites per part dels agents (artistes, docents i investigadorxs i col·lectius de arteducació) que les han dut a terme i que han volgut compartir-les a les seves pàgines. El millor resum d’allò que en el seu conjunt representen es pot llegir en el primer capítol, signat per dos dels seus editors, Elena Rocamora i Wenceslao García–Puchades. Serveixin d’exemple els dos paràgrafs d’aquest capítol introductori que reproduïm a continuació:

“(…) La convergencia del movimiento descendente de las instituciones artísticas –por su intento de aterrizar unas prácticas que en muchas ocasiones se realizaban de espaldas a la ciudadanía– y el ascendente de las instituciones educativas –por su intento de elevarse para mirar más allá de la función social y la lógica del mercado– no solo diluye las fronteras que los separaba, sino que cambia de sitio a aquellos objetos que en el pasado las han identificado. La confusión generada por este fenómeno, ofrece posibilidades para el florecimiento de la creatividad educativa, pero además fortalece la base educativa y el compromiso comunitario de los centros artísticos, creando un entorno en el que ambos coexisten armoniosamente (…)”

“(…) Al tocar el ámbito de lo común, la confluencia entre arte y educación se convierte en una fuerza poderosa que nos ayuda a situarnos en el umbral del cambio político. Una convergencia que, en cada paso, produce fuerzas colaborativas que trazan un camino hacia una sociedad más informada, cuidadosa y comprometida (…)”

Data de publicació: 2024

Coordinació: Elena Rocamora Sotos (UPV), Irene Linares Antolinos (IES Ausiàs March, Manises) i Wenceslao García–Puchades (UV) [eds.]

Participen: Elástica (Elena Rocamora, Irene Linares i Elena Sanmartín), Álvaro Porras (UPV), Sara Fornés, Irene Sánchez (UPV), Santiago Fernández, Massa Salvatge (Teresa Mata i Alba Oller), Ana H. Gandara (ESAD Castella i Lleó), Ricard Ramón (UV), Amparo Alonso (UV), Elia Torrecilla (Universidad Miguel Hernández), Marco Ranieri, Rubén Marín (UPV), Irene López (Florida Universitaria), Carlos Izquierdo, Lorena Rodriguez (UPV), Sandra Martorell (UPV), Laura Szwarc (Akantaros), Beatriz Olmeda Gil (UV), Frederic Torres (UV), Elena Rocamora (UPV), Wenceslao García–Puchades (UV)

Disseny: Handshake Studio

Suport: Vicerectorat de Recerca programa d’ajudes de la Universitat Politècnica de València (PAID-11-22) i Vicerectorat de Recerca de la Universitat de València (UV-INV_AE-2634558) | Finançament
Més informació i accés a la publicació: roderic.uv/items/sobre remolinos

#ArxiuViuPolièdrica: Més documents en la intersecció entre cultura i educació

Les imatges i la informació procedeixen de les webs i canals de comunicació dels projectes, espais i esdeveniments difosos.