Guide to Citizen Participation in Local Cultural Policy Development for European Cities
A la primera part del llibre, els autors defensen la necessitat de justificar les polítiques culturals des de la perspectiva dels drets culturals, perquè només d’aquesta manera són els ciutadans concrets, homes i dones que viuen en un territori, els objectes de les polítiques públiques, tot i aportant exemples concrets de participació de la ciutadania en l’elaboració de les polítiques culturals en diverses ciutats arreu d’Europa.
La segona part aporta pautes ben concretes (de fet, s'estructura com una guia) perquè els governs locals elaborin polítiques culturals amb la participació de la ciutadania.
/ AUTOR@(S) O COORDINADOR@(S): Jordi Pascual; Sanjin Dragojevic; Philipp Dietachmair
/ ANY DE PUBLICACIÓ: 2007
/ CIUTAT DE PUBLICACIÓ: Amsterdam
/ EDITORIAL O ENTITAT FINANÇADORA: Fundació Europea per a la Cultura (Amsterdam), ECUMEST Association (Bucarest) i Fundació Interarts (Barcelona)
Aquest llibre és el resultat d’un encàrrec de la Fundació Europea de la Cultura (ECF) l’any 2007, una fundació ubicada a Amsterdam que té l’objectiu de potenciar la cultura com a element de la construcció europea.
Els autors vam intentar escriure de manera molt planera quina era la relació entre drets humans, cultura i participació ciutadana, donant eines molt concretes perquè els governs locals elaborin polítiques culturals amb la participació de la ciutadania.
El llibre parteix del convenciment que hi ha diverses forces que amenacen l’autonomia de la cultura i el contingut crític que en constitueix l’essència. El fonamentalisme cultural i la instrumentalització de la cultura, per exemple, han crescut fins a arribar a ser una força influent en el debat sobre les polítiques culturals i, per tant, en les polítiques concretes de les ciutats europees.
Els seus autors defensem i argumentem que:
– Aquestes amenaces només es poden contrarestar de manera eficaç si posem èmfasi en la relació entre cultura i drets humans.
– Existeix el dret a la cultura (article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans) i aquest fet obre la porta a la responsabilitat pública i, per tant, a la necessitat de polítiques culturals.
– El procés de desenvolupament humà és individual per a cada persona i roman incomplet sense la contribució de la cultura, que amplia les possibilitats d’elecció i permet, d’aquesta manera, la llibertat.
– La relació entre cultura i drets humans ha experimentat un nou impuls en els darrers anys degut a l’eclosió de la diversitat cultural (fruit de l’existència de cultures originàries o fruit de la migració) i això està generant un nou paradigma, en el qual la participació ciutadana o la implementació i avaluació de les polítiques culturals ja no són només una opció més, sinó un fet obligat de la democràcia.
– Un dels principals reptes de les nostres societats és proporcionar legitimitat i donar visibilitat als processos de construcció i reconstrucció dels imaginaris dels ciutadans, la creació de noves formes culturals.
– La cultura ha d’esdevenir el quart pilar del desenvolupament sostenible. Creiem que aquest debat és molt interessant per als agents culturals, i que comportaria una innovació institucional positiva. Tanmateix, aquest debat necessita una aliança nova entre els agents culturals i la ciutadania. Cal que el món de la cultura (“els seus professionals”) aposti per la participació (en tots els àmbits) com a element fonamental de la seva legitimitat.
El llibre ha estat traduït a diverses llengües (incloent l’armeni, el francès, el rus o el georgià) i ha estat utilitzat per la Open Society Foundation per a promoure l’elaboració de les polítiques culturals de les ciutats del centre i de l’est d’Europa.
/ PREGUNTA:
¿Tens experiència a participar en processos d’elaboració de polítiques culturals?
/ PREGUNTA:
Com relaciones el teu projecte amb les polítiques culturals de la teva ciutat o del teu país?
/ CITA:
Pascual, Dragojevic, Dietachmair; 2007; Guide to Citizen Participation in Local Cultural Policy Development for European Cities.
“Actuar tant amb la fórmula ‘pensa globalment, actua localment’ com també amb el seu complement diversalista ‘pensa localment, actua globalment’”.
/ CITA:
Mercer, 2006, “Local policies for cultural diversity: systems, citizenship, and governance. With an emphasis on the UK and Australia”, in Local policies for cultural diversity, Committee on Culture of United Cities and Local Governments (UCLG).
“La diversitat és un element activament constitutiu de cultura, mai un element «addicional». Malgrat les tendències homogeneitzants de les cultures nacionals en l’era moderna, especialment des de la fi del segle XVIII i principis del XIX a Europa i d’altres llocs, és clar des de l’evidència històrica i la realitat que totes les cultures són diverses i híbrides des de la seva formació, i també en la manera en què són construïdes o imaginades retrospectivament pels Estats-nació i pels seus ciutadans”.
(Aquesta cita de Colin Mercer és un homenatge a un dels més brillants investigadors en polítiques culturals, que morí prematurament al juliol de 2013).
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
Enllaç al web de l’Agenda 21 de la Cultura on es pot descarregar l’informe complert Local policies for cultural diversity del Committee on Culture of United Cities and Local Governments (UCLG), amb els estudis dels diversos autors que hi van participar, inclòs l’estudi de C. Mercer, Local policies for cultural diversity: systems, citizenship, and governance. With an emphasis on the UK and Australia.
