Escuela Perturbable | Publicació
La publicació Escuela Perturbable és el segon volum de la colecció Desaprender, una sèrie de llibres de l’Àrea d’Educació del Museo Reina Sofía de Madrid amb els quals problematizar les pràctiques educatives en relació amb l’educació artística crítica i la mediació que es desenvolupa al museu. En aquesta segona publicació, els textos recullen les reflexions sorgides després de la posada en marxa Escuela Perturbable, un programa estès d’estudis, residències i accions que en la seva primera edició va transcórrer en paral·lel a l’exposició Luis Camnitzer. Hospicio de utopías fallidas.
L’exposició, inaugurada el 16 d’octubre de 2018, va servir de pretext a l’Àrea d’Educació del Reina Sofía per posar en marxa l’«Escuela Perturbable», un projecte amb el qual pensar, en la línia de la proposta de Camnitzer, què passaria si convertíssim el Museu en escola. Lluny de ser un programa de mediació al servei de l’exposició, es va configurar com un programa d’estudis, produccions culturals, residències i arxius que va transcórrer paral·lelament a l’exposició. La vocació de l’escola era donar legitimitat i posicionar l’educació artística com a una pràctica emancipadora en les societats contemporànies.
Escuela Perturbable, el llibre
El llibre homònim aplega les diferents propostes amb les quals es va organitzar l’escola. Dividit en tres grans blocs, recull el testimoniatge dels grups d’estudi, les accions perfomàtiques creades i les residències acollides en el marc de l’escola.
El primer bloc, dividit en tres capítols, se submergeix en l’experiència dels grups d’estudi creats per posicionar la institució expositiva com a un actor de canvi social.
Acció performàtica “El museo es una escuela. La escuela es una fábrica”
El primer capítol, Quedarse sordos, escrit per Trinidad A. Labrador, reflexiona sobre allò que es va desenvolupar en el grup Escuela de la escucha i inclou un des-glossari conjugat col·lectivament per detonar el debat sobre l’escola des de llocs radicals del pensament. Por otras aritméticas para artistas en la universidad és un text a quatre mans, les de Selina Blasco i Lila Insúa, moderadores del grup d’estudi 480+20 que es va organitzar entorn a la formació dels artistes a la universitat. Tancant aquest primer bloc, Imagina que acudes a tu nuevo lugar de trabajo redactat per AMECUM, l’Associació de Mediadores Culturals de Madrid, recull l’esforç de revisió conjunta del seu “Codi de bones pràctiques” realitzat amb el grup de estudi Situar la mediación, encarregat de la tasca de repensar la mediació en les institucions culturals.
Per trencar amb la idea que les pràctiques de mediació són experiències en les quals les mediadores donen veu a artistes i comissaris, «Escuela Perturbable» també va ser lloc de creació de dues performances que van reivindicar la mediació com a una pràctica cultural autònoma i generadora de coneixements. El museo es una escuela. La escuela es una fábrica i Liberis artium universitas (LAU) són les dues performances produïdes dins del programa de mediació que queden recollides en el segon bloc de la publicació.
El tercer i últim bloc reflexiona sobre l’experiència de les residències que es van organitzar en col·laboració amb la plataforma independent FelipaManuela, que va convidar tres agents llatinoamericans de l’educació alternativa. Emoticono mundo-emoticono escuela-emoticono museo és un text d’Andrea Pacheco que recull les vivències de les residències dels col·lectius convidats.
Data de publicació: 2023
Autorxs: María Acaso, Trinidad A. Labrador, AMECUM, Selina Blasco, Lila Insúa, Isidro López-Aparicio Pérez, Andrea Pacheco González
Pàgines: 71
Edita: Museo Reina Sofía
Més informació i accés a la publicació: museoreinasofia/publicaciones/escuela-perturbable
Per què et pot interessar?
La publicació Escuela Perturbable recull el testimoniatge d’un programa de mediació transformativa. Carmen Mörsch, figura indiscutible de la mediació crítica contemporània, diferència entre quatre tipus de discursos des dels quals les institucions culturals entenen la mediació: l’afirmatiu, el reproductiu, el desconstructiu i el transformatiu.
El discurs afirmatiu consisteix en comunicar la missió del museu i les seves col·leccions a un públic especialitzat, per exemple, pot prendre la forma de conferències a càrrec d’experts. El discurs reproductiu es dirigeix a aquell públic que no accedeix normalment al museu en no formar part d’aquesta elit especialitzada, i el desenvolupen persones amb un mínim d’experiència en pedagogia, per exemple, educadores de museu.
El tercer discurs, el desconstructiu, entén la mediació com el procés des del qual els departaments d’educació i els públics del museu examinen la pròpia institució i l’esfera professional de l’art, reflexionant sobre els processos econòmics que la sostenen i els desequilibris que produeixen. Finalment, el discurs transformatiu expandeix la institució expositiva i la posiciona de manera política com a un actor de canvi social.
En aquesta última tipologia, les educadores/mediadores, juntament amb els públics, no només desenvolupen accions per revelar els mecanismes de biopolítica institucional de manera teòrica, sinó que la seva principal preocupació consisteix en ampliar i millorar les institucions des de la pràctica.
Aquesta publicació et pot interessar si vols conèixer més en profunditat el format que va permetre a l’Àrea d’Educació del Museo Reina Sofía fer un salt d’un discurs de mediació reproductiu, a un transformatiu. |
El Reina Sofía va ser creat l’any 1990 com a museu d’art modern i contemporani. “Gira” és el programa de l’àrea educativa del museu i s’estructura en quatre línies de treball: “Escuelas”, “Comunidades”, “Mediación” i “Proyectos transversales”. Com a eix transversal, aposta per una nova institucionalitat i per una diversitat contrahegemònica |
Escuela Perturbable
La primera edició d’Escuela Perturbable és un programa estès d’estudis, residències i produccions culturals que va transcórrer en paral·lel a l’exposició Luis Camnitzer. Hospicio de utopías fallidas (Museo Reina Sofía, 17/10/2018 – 04/03/2019). Impulsat per l’Àrea d’Educació del museu, pretén situar-se en la tensió de no ser un programa pedagògic, ni un programa artístic, ni un programa de comissariat, sinó una experiència d’aprenentatge radical l’objectiu del qual és visibilitzar la importància de l’educació artística com a pràctica emancipadora a les societats contemporànies. |
#ArxiuViuPolièdrica: Més propostes sobre Escuela Perturbable
←
També et pot interessar
Escuela Perturbable II. Pensar amb Tosquelles més enllà de l’exposició
→
Les imatges i la informació procedeixen de les webs i canals de comunicació dels projectes, espais i esdeveniments difosos.
