The reeducation of a professional
Superar les estructures de decisió jeràrquiques que condicionen els projectes i proposar formes de control cooperatiu és la via que proposa Turner per fer emergir la creativitat de l'usuari i potenciar en l'arquitecte funcions de mediació, organització i negociació.
/ AUTOR@(S) DEL CAPÍTOL: John F.C. Turner
/ PÀGINA INICIAL: 122
/ PÀGINA FINAL: 147
/ COORDINADOR@(S) DEL LLIBRE: John F.C. Turner i Robert Fichter (editors)
/ ANY DE PUBLICACIÓ: 1972
/ CIUTAT DE PUBLICACIÓ: New York
/ EDITORIAL O ENTITAT FINANÇADORA: Collier Macmillan
/ URL: communityplanning.net/JohnTurnerArchive/FreedomtoBuild
John F. C. Turner va plantejar-se la necessitat d’una reeducació de la figura de l’arquitecte en un context no gens propici per fer-ho, on dominava un ideal de projectista entès com a un agent que tenia el poder de decisió i control quasi absolut. Partint del seu mestre Patrick Geddes i dels projectes que aquest havia desenvolupat tant a Escòcia com a la Índia, Turner reclama la necessitat de «des-escolarització» i «reeducació» de l’arquitecte per tal de fomentar una arquitectura que treballi per facilitar les relacions entre l’individu i el seu entorn i, sobretot, que treballi al servei de les persones que pateixen les disfuncions i formes d’exclusió de la transformació urbana i creixement de moltes ciutats.
Partint de la implicació en el procés de reconstrucció d’un assentament a Lima que va patir els efectes d’un terratrèmol, Turner explica les formes d’autogestió i negociació entre la comunitat i l’administració pública. L’autor es pregunta fins a quin punt és necessària l’organització que pot aportar l’arquitecte quan la mateixa comunitat ja pot organitzar-se per ella mateixa de forma autònoma.
Turner parla de la necessitat que l’arquitecte aporti innovacions tècniques per tal de reduir els costos de construcció, afavorint no només el fet que els usuaris puguin exercir l’auto-construcció amb facilitat, sinó que el procés sigui vinculant i rebi el suport administratiu a gran escala, és a dir, que pugui ser extrapolable. Tot i comprendre la seva missió política, Turner afegeix que l’arquitecte ha de desprendre’s de la visió autoritària i l’estructura jeràrquica a l’hora de prendre decisions projectuals. En un sistema projectual jeràrquic les decisions es prenen de forma vertical, en forma d’arbre, i el què cal és proveir d’espais per al diàleg i fer del projecte una estructura heterònoma o reticular, única via per intensificar la relació entre els usuaris i els diferents agents que formen part del projecte.
El treball de camp i el contacte directe amb les persones implicades en el projecte constitueix per a Turner la principal forma d’aprenentatge per desenvolupar l’oportunitat d’escoltar i desenvolupar habilitats comunicatives més enllà del llenguatge oficial adquirit.
/ CITA:
Turner, J. F. C. and Fichter, R. 1972. Freedom to build. New York: Collier Macmillan, pp. 139.
«Once confronted through professional contact with local realities and the people who live them, the creative specialist or open-minded professional is bound to change his or her attitude».
