Teatre-invisible
L'obra sempre es representa fora dels escenaris del teatre convencional, en espais d'ús comú com ara el carrer, el metro, una discoteca o un centre comercial. Això contribueix al fet que ni l'obra de teatre ni els actors siguin reconeguts com a tals pel públic, un tret distintiu que l'allunya de la performance o del teatre de carrer. Aquí el públic es veu involucrat dins de la trama sense saber que està formant part d'una acció dramàtica, en la qual haurà de prendre posició davant d'una situació de conflicte.
El Teatre-invisible movilitza a la societat entorn d’un tema que es problematitza a l’espai públic. Aquest tipus de teatre pretén fer visibles conflictes socials sovint enquistats i/o silenciats, buscant que la gent del carrer es posicioni davant d’una injustícia o d’un conflicte del qual està sent testimoni en aquell moment, sense saber que es tracta d’una obra de teatre. No obstant, la finalitat d’aquest tipus d’obra no és entretenir, sinó reflexionar sobre temes de caire social o polític. El Teatre-invisible també és una forma de portar el teatre polític a la gent que no s’apropa a la política.
En aquesta pràctica teatral, els actors han d’estar especialment preparats per afrontar les intervencions i reaccions de la gent. Cal tenir en compte que es tracta d’un “públic” que no ha decidit ni presenciar voluntàriament l’escena ni, encara menys, manifestar la seva opinió al respecte.
Pels actors també és una excel·lent manera de posar-se en la pell dels seus personatges perquè han de presentar de forma molt ben lligada les argumentacions per tal de ser convincents i despertar alguna reacció en el públic. L’objectiu és, per una banda, no acabar de desvetllar el desenllaç de l’acció i, per altra banda, evitar la intervenció policial o les reaccions violentes. Totes aquestes característiques fan que sigui molt difícil documentar aquest tipus d’accions.
/ VÍDEOS:
Títol: Teatro Invisible. Autor: Gabriela Bonilla y Gabriela Henríquez. Lloc: Xile. Any: 2012. Durada:5’19». Resum: Experiència de Teatre-invisible realitzada en un autobús a Xile.
Títol: Campaña Con la Fianza NO se juega. Teatro Invisible en el Tren Urbano (video 1). Autor: Ibrahim García. Lloc: Puerto Rico. Any: 2012. Durada: 6’31». Resum: El Movimento Socialista de Trabajadores (MST) va desenvolupar la seva campanya Con la Fianza NO se juega al tren urbà, utilitzant l’eina del Teatre-invisible per crear debat entre els seus usuaris sobre què passa amb la presumpció d’innocència quan s’està jutjant a una persona de classe humil i treballadora.
