Teatre-fòrum
L'obra ha de ser el resultat d'un procés d'anàlisi sobre una opressió, realitzat per les mateixes persones que la pateixen, però tenen la voluntat de canviar-la, treballant les relacions de poder entre grups socials. Al debat posterior, els espectadors proposen formes alternatives d'afrontar el problema, potenciant la seva capacitat creativa i esdevenint, també, actors del canvi social.
El Teatre-fòrum és una intervenció social i política àmplia on es pensa en un model per a l’acció futura. Com tot allò que es fa des del Teatre de l’Oprimit (TO), té per objectiu afavorir la comprensió del món i les seves relacions de poder, donant a la gent la possibilitat de experimentar els canvis en la seva vida real. El teatre és emancipació per anar més enllà de l’escena, tot creant formes d’acció col·lectiva per al canvi social.
La base del TO és l’exploració de les situacions d’opressió i de la capacitat creativa a través de la nostra activació com a subjectes. Les opressions s’estableixen en les relacions de poder entre grups socials, on hi algú que oprimeix i en treu benefici, i algú altre que és oprimit i té la voluntat de canviar la situació. El Teatre-fòrum consisteix, precisament, en fer una peça teatral sobre l’opressió i, durant la seva representació, obrir el debat amb el públic, tot demanant-li que pensi formes alternatives d’enfrontar el problema i surti a l’escenari a prendre la posició de l’oprimit. Es tracta de generar un debat per tal que les situacions d’opressió no es redueixin a un conflicte individual,sinó que s’observi l’estructura i els interessos que hi ha darrera d’un fet opressiu per tal de canviar-lo.
El Teatre-fòrum trenca la quarta paret (invisible) del teatre, és a dir, té com a objectiu destruir la barrera entre l’escenari i la platea, tot permetent la comunicació directa entre actors i espectadors. El públic és convidat a pujar a l’escenari, en substitució del protagonista, i esdevé «espect-actor» en la mesura que proposa altres maneres de tractar el problema i d’altres possibles finals. D’aquesta manera, també es permet un diàleg entre diferents col·lectius socials.
El teatre, des d’aquesta perspectiva, té un doble compromís: el final d’una realitat excloent (representada per l’escena que mostra l’opressió) i l’anunci de les possibilitats de democratització, així com el compromís de crear les noves condicions socials a través de la participació activa dels «espect-actors». No obstant, cal fer notar que hi pot haver una perversió en l’ús del teatre-fòrum per aconseguir altres objectius, que no són socials ni polítics, tot i que llavors ja no es pot anomenar TO.
/ PREGUNTA:
Penses que amb una metodologia teatral com el Teatre-fòrum, pensada per apoderar a la gent, es pot ajudar a organitzacions no massa democràtiques com ara les multinacionals farmacèutiques a vendre més i millor?
/ VÍDEOS:
Títol: Augusto Boal, Forum Theater, Harvard-2003 (Part 1/5). Autor: Ernest Hartwell. Lloc: EE.UU. Any: 2003. Durada: 15 min. Resum: Una conversa amb el dramaturg brasileny sobre el Teatre-fòrum dins del Teatre de l’Oprimit realitzada durant la seva visita a la Universitat de Harvard el 2003. La seva idea deconstrueix la dicotomia que en la dramaturgia s’acostuma a assumir entre espectador i actor. Idioma: Anglès. Més informació a: culturalagents.org
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
BIBLIOGRAFIA:
Forcadas, Jordi.Praxis de Teatro del Oprimido en Barcelona. Col·lecció Forn de Teatre Pa’tothom. Editado por Agrupación de Editores y Autores Universitarios. Primera edición junio, 2012.
Aquest llibre inclou el guió de dues obres de Teatre-fòrum muntades pel Forn de teatre Pa’tothom. S’hi explica la praxi empreada per a l’elaboració d’un procés artístic on es busca visibilitzar i donar poder a un grup mitjançant el Teatre de l’Oprimit. L’explicació d’aquesta praxi s’acompanya amb dos exemples del procés realitzat durant la creació, muntatge i representació de dues obres de Teatre-fòrum: Amina busca feina i Mustafà és al replà.
