Tallers d'art
L’ampliació de l’espai de l’associació ha presentat l’ocasió per a desenvolupar un programa d’activitats formatives i educatives en estreta vinculació amb la residència d’artistes, un altre dels projectes de l’entitat. De fet, l’experimentació, la creativitat i la convivència directa amb els artistes i els processos de creació són la base de totes les activitats dels "Tallers d’art".
/ DATA D’INICI: 01/10/2011
/ EN ACTIU: En actiu – A data de 12 de Maig de 2015
/ URL: experimentem.org
/ LLOC: Experimentem amb l’ART
/ QUI EN SÓN ELS RESPONSABLES?: Experimentem amb l’ART.
/ QUI PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ?: Experimentem amb l’ART.
/ QUI COL·LABORA PER DESENVOLUPAR-LO?: Equip gestor d’Experimentem amb l’ART amb equip d’educadors/es: Oriol Garriga, Mar Roig i Sylvia del Amo.
/ QUINS SÓN ELS SEUS DESTINATARIS?: Famílies, nens/es d’1 a 12 anys.
/ COM ES FINANÇA?: Experimentem amb l’ART, amb el suport d’Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya.
Tallers d’art té un programa d’activitats permanent i de periodicitat setmanal. S’adreça a grups familiars (nadons d’1 a 4 anys, acompanyats d’un adult) i a grups d’infants de 4 a 12 anys. Els propis grups contribueixen a la pauta i ritme de treball de les experiències durant tot el procés segons els seus propis interessos.
El taller d’art per a famílies s’adreça a mares i pares amb els seus fills/es d’1 a 4 anys. Està pensat com un espai acollidor, un punt de trobada, on les activitats es basen en l’exploració, la descoberta i el joc partint sempre d’estímuls, materials i eines diferents per experimentar amb ells.
El taller d’art per a infants s’adreça a nens/es de 4 a 12 anys agrupats segons l’edat. Està pensat com a un espai on els participants s’obrin a noves idees, siguin creatius, sensibles i crítics amb allò que els envolta. És un projecte obert, transversal, flexible, sense fragmentació per especialitats. Les activitats es plantegen com a processos on l’exploració i la descoberta activin l’expressió lliure, on tot el procediment de treball és molt més important que els resultats en sí mateixos.
Els trets fonamentals d’ambdós grups és la vinculació de les sessions amb el procés de treball, tant d’artistes de la Residència d’EART com d’altres artistes contemporanis. La vinculació no té perquè ser directa, a vegades el treball ressona a l’aula com a element complementari, com a idea, com a punt de partida per desenvolupar activitats que prenen forma segon el procés de cada grup. Un altre aspecte important és la col·laboració en xarxa amb altres escoles, veïnat, museus, etc. Al llarg dels quatre anys s’han dut a terme projectes, tant dels grups d’infants com dels familiars, fruit de l’intercanvi amb agents externs que ens han ajudat a crear una xarxa amb el territori del barri i de la ciutat.
Trobar la manera de donar a conèixer la nostra metodologia de treball a més persones ha sigut un altre dels aspectes més importants per alimentar el projecte. Les reflexions i anàlisis en comú de tot l’equip implicat han produït canvis i girs fonamentals com, per exemple, la nomenclatura del projecte que passa d’Escola EART (triat per la seva immediatesa) a Tallers d’art, inscrit dins d’un paraigua més ampli, Vivers d’art, nom que ens remet a procés, evolució i canvi.
Mirant el desenvolupament del programa amb una dimensió transversal, destaquem el caràcter dialògic del projecte, de continu intercanvi entre els educadors/es, l’equip de l’associació i els propis participants. Tot això comporta una constant reflexió, replantejament i actualització del discurs i de la pròpia pràctica, amb la finalitat de crear un espai d’experimentació i d’experiències que contribueixen a un procés de creixement de tots els agents involucrats.
/ PREGUNTA:
Com podem treballar de manera que el projecte es nodreixi de les aportacions de tots els agents implicats (participants, artistes-educadors/es,comunitat, territori, públic, etc.)?
/ PREGUNTA:
Quines altres estratègies podem utilitzar per evidenciar la metodologia d’aquest projecte i altres metodologies similars?
/ CITA:
Luis Camnitzer, Pensar entorno al arte y a través de el, en Un saber realmente útil, catálogo de la exposición, MNCARS, Madrid, 2014 pp.112-121.
«(…) El arte tiene otro significado: la capacidad de maravillarse e imaginar sin límites, así como de establecer cualquier tipo de asociaciones. Esto incluye la capacidad de cuestionar e incluso subvertir el orden establecido mediante lo que hoy ha dado en llamarse convencionalmente pensamiento crítico. Esta interpretación resulta más interesante, porque independiza al arte de la artesanía y de los objetos, y permite entender por qué el arte debe integrarse en la educación, en lugar de relegarse a un estatus de mero campo especializado orientado a identificar y promover genios (…)
El pensamiento a través de la obra de arte –una forma potenciada de valoración artística– conduce a la enfatización de los elementos narrativos presentes en el contenido y a la descripción de los elementos formales de la obra. Representa esencialmente la continuidad del consumo pasivo, donde el artista da y el espectador recibe. Pensar a través de la obra equivale a entrar en un túnel y creer que la realidad no es así. El arte debe ayudarnos a encarar el universo, pero lo que vemos a la salida de cualquier túnel solo nos habla sobre la forma de ese túnel. Resulta más interesante el pensamiento en torno a la obra de arte: la búsqueda de aquello que generó la obra y le confirió su necesidad de existir. ¿Qué condiciones hicieron que la obra fuera inevitable? ¿Qué problema se resolvió? ¿Es la obra la mejor solución? (…)
El pensamiento entorno al arte nos permite ver lo que subyace a las obras y contextualizarlas. Pensar entorno a significa concentrarse en las asociaciones, cuyo entrelazamiento también converge lentamente en un objeto. Al observar las pisadas que quedan en la playa, podríamos decidir si nos gusta o no su forma, el equivalente de lo que hace un espectador superficial cuando ve el arte. O podríamos centrar la atención en las huellas y deducir la especie, el peso, la altura, la velocidad de la criatura que dejó las marcas. Es lo que hace un rastreador y lo que haría una persona observadora que piensa a través de la obra de arte (…)
En ese caso, las huellas (o las obras de arte) generadas mediante nuestro proceso son solo ejemplos de una posible solución. No son necesariamente la opción más afortunada, puesto que las conclusiones del espectador pueden ser mejores. Este es el punto en la que las huellas y las obras de arte tienen que demostrar su inevitabilidad para justificar su existencia. Entonces, por muy bonitas, incisivas o perfectas que sean, encierran en sí misma un sistema de conexiones que se relaciona con un problema concreto. Esta interrelación es la que confiere verdadera importancia, pues conlleva una oportunidad de educación (…)»
/ CITA:
Aida Sánchez de Serdio, Arte y educación: diálogos y antagonismos, en Revista Ibero-Americana de educación núm.52 (2010), pp 43-60.
«(…) Emerge un espacio de potencialidad cuando planteamos la educación como una articulación fluida de agentes y sujetos posicionados de manera muy diferente en cuanto a lo social, lo político, lo cultural, la pertenencia institucional o los saberes desde los que parten. En este sentido, un proyecto construido a caballo de lo artístico y lo pedagógico genera valor a partir de poner en relación personas, colectivos y organizaciones distintos puesto que es en estos cruces donde emergen fricciones y se producen aprendizajes (…). Uno de los elementos fundamentales a tener en cuenta al respecto es la necesidad de cuestionar las jerarquías verticales de transmisión del saber, pero al mismo tiempo evitar plantear horizontalidades falsas que pretendan borrar las diferencias estructurales que atraviesan toda relación de aprendizaje y de producción cultural. Así pues, es necesario que los proyectos propongan encuentros que permitan abrirse a las fricciones de lenguajes y representaciones, generando momentos potencialmente críticos y, por consiguiente, de aprendizaje. No olvidemos que aprender es, esencialmente, cambiar, y que no hay aprendizaje genuino sin transformación de (todos) los sujetos involucrados en la relación de aprendizaje (de su posición, de sus creencias, de sus preguntas, etcétera).»
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
Bloc on es recullen fotos i documents de cada sessió de Tallers d’art.
