Polièdrica

Amb aquesta, ja són vuit les vegades que la gent gran del barri mostra en públic el resultat del seu procés de treball a l’Antic Teatre, en dues ocasions formant part de la programació del Festival GREC. Sinergies que, sens dubte, alimenten amb la substància de la democràcia cultural els grans esdeveniments de la ciutat per tal de traduir en fets allò que la cultura és un dret social.

Ritme en el Temps. Projecte de creació artística comunitària de l’Antic Teatre amb la gent gran del barri del Casc Antic de Barcelona

Quan em diuen que soc massa vell per a fer una cosa, procuro fer-la de seguida

Pablo Picasso

Fa unes setmanes vaig assistir, curiosa i emocionada, a la presentació escènica del projecte comunitari de l’Antic Teatre. Aquest projecte, anomenat Ritme en el temps, reuneix a un grup d’homes i dones d’entre 65 i 90 anys del Casc Antic de Barcelona que, durant tot l’any, s’han apropat a la dansa i el moviment de la mà dels artistes Isabel Ollé i Quim Cabanilles. Aquestes sessions, així com l’espectacle, han estat el resultat del desig d’enfortir els vincles personals entre els veïns, d’apropar-los a un  llenguatge artístic focalitzat en el cos i el moviment. També, perquè no, de  trencar la concepció pel que fa al rol dels més grans de la nostra societat i de donar visibilitat i fomentar la seva presència en les manifestacions artístiques.

Entrem, silenci… Els artistes ja són a escena. L’espectacle comença atraient la nostra atenció a través d’una coreografia coral que centra els moviments en la part superior dels seus cossos; braços que  intenten atrapar l’aire, altres que es mouen creant imatges plenes de poesia. De sobte, es trenca l’atmosfera creada per envair l’escenari amb escombres i dansa al ritme de musica rock. El públic riu i aplaudeix aquest contrast generacional creat amb l’ús d’una música més propera als joves d’avui dia que a la pròpia generació dels artistes. Em fascina la presència de tots ells, em fascina el seu saber estar a l’escenari i l’esforç mental i físic per recordar cadascuna de les seves sortides i entrades. Semblen com peixos a l’aigua. Més tard, i per finalitzar, arriben Tchaikovsky, la bruixa, els animals i les escenes solistes… Totes carregades de sentit de l’humor.

Fosc.

El públic de l’Antic Teatre trenca en aplaudiments, veig llàgrimes d’emoció dins i fora de l’escenari. Els artistes reben amb molta admiració als responsables de fer-los ballar i somniar en escena. La Carme, una de les participants del projecte, m’explica emocionada com n’està d’agraïda a la seva filla per haver-la animat a fer part d’aquest projecte, per la energia i força que li dona en aquests moments de la seva vida.

Es curiós, uns anys enrere  vaig treballar en un projecte artístic amb gent gran  dirigit per Juan Eduardo Lopez  i anomenat Avis amb futur  –de fet, la Carme ja hi era i us he de dir que el seu canvi des de llavors és increïble–. Recordo que el Juan mai es cansava de repetir i reivindicar la importància de la visibilitat de la gent gran en la nostra societat. No només pel fet de compartir amb els més joves la saviesa d’allò que han viscut o pel fet simbòlic que, sense ells, nosaltres no hi seriem… No, ell feia cada dia una reivindicació d’etapa vital, una reivindicació per continuar tenint veu a la societat, i una reivindicació per demostrar la possibilitat de continuar desenvolupant-se i de fomentar la cohesió en lloc d’aïllar-se. Lluitar per la visibilitat de la tercera joventut –com li agrada anomenar aquesta etapa–.

Projectes com Ritme en el Temps o Avis amb futur fomenten, en els seus participants,  la reflexió sobre temes d’actualitat, sobre el quotidià i sobre altres realitats no tan properes a les seves. Ajuden a que, aquesta tercera joventut, torni a sentir-se part d’un col·lectiu i, a més a més, ajuda a la construcció de vies de relació pensades des del sentiment de comunitat en lloc de des del sentiment individual tant arrelat a les societats capitalistes. En definitiva, ajuden a evitar situacions d’exclusió.

M’agradaria recalcar que, quan parlo de comunitat no només parlo de les persones que la conformen, sinó de la relació de les persones amb el seu territori; per exemple, en el cas de Ritme en el Temps, la relació entre els veïns i un dels seus edificis més emblemàtics de la zona a nivell cultural i alternatiu com és l’Antic Teatre  que, a més a més, és un punt de trobada d’artistes i gent jove. Tots ells, al cap i a la fi, dormen i viuen a les faldilles del Casc Antic de Barcelona.

Veu, acció i emoció… Visibilitat. Bravo pels participants i bravo pels “culpables” de fer existir aquest projectes artístics comunitaris.

A càrrec de: Veïnes del barri del Casc Antic (Aurora Roig, Núria Gracia, Pilar Bajo , Alsi Fernández, Rosario Guerra, Teresa Peiró, Pepita Bustamante, Maria Carme Rodríguez, Carmen Peaguda, Pilar Bayod i Emilia Martín), amb la direcció d’Isabel Ollé i Quim Cabanillas.

Produeix: Antic Teatre.

Col·labora: Ajuntament de Barcelona (Districte de Ciutat Vella), Casal de Gent Gran del carrer Comerç, Casal de Joves Palau Alòs, Convent de Sant Agustí.

Més informació: 2010.anticteatre.com

Les imatges i la informació utilitzada per redactar aquesta nota procedeixen de les webs i canals de comunicació dels projectes, espais i esdeveniments difosos.