1 abril, 2016
Comusitària
Comusitària
Article

Rhythm is it!

"Rhythm is it!" recull el testimoni de 250 escolars dels barris marginals de Berlín en la participació de "La Consagració de la Primavera" d'Stravinsky amb la Filharmònica de Berlín. La cinta mostra les etapes d'aquest projecte d'educació musical, liderat per Dance United i Roystom Maldoom.

S'hi documenten tres mesos d'assajos amb els seus episodis de renúncia i perseverança, escepticisme i entusiasme, frustració i èxit a través de la mirada de tres joves que, des de diferents situacions vitals, assumeixen aquest repte que els farà créixer com a persones.

/ DIRECCIÓ / GUIÓ: Thomas Grube i Enrique Sánchez Lansch (directors)

/ PRODUCCIÓ: Uwe Dierks i Thomas Grube en cooperació amb Stiftung Berliner Philharmoniker

/ DISTRIBUCIÓ: Boomtown Media i Karma Films (distribuidor a Espanya)

/ PAÍS: Berlín (Alemanya)

/ ANY: 2004

/ FORMAT: HDTV

/ GÈNERE: Documental

/ IDIOMA/ES: Alemany i anglès

/ URL: rhythmisit.com

 

El 28 de gener de 2003 Sir Simon Rattle va escollir la Consagració de la primavera d’Igor Stravinsky per debutar amb l’Orquestra Filharmònica de Berlin davant de 3.000 persones en commemoració del 90è aniversari de l’estrena d’aquesta obra que, ja en el seu moment, va despertar molta polèmica. La Filharmònica de Berlin situava sobre l’escenari a 250 escolars d’edats i procedències ben diverses, tots ells desconeixedors de la música clàssica i la dansa contemporània, per convertir-los en protagonistes del seu propi viatge vital.

 

S’escrivia llavors un punt i a part en la història de la música i, pràcticament un segle després, es repetia l’episodi original doncs la declaració d’intencions era òbvia i provocativa: una orquestra de prestigi inqüestionable presentava públicament el seu compromís social i ambdós programes de la institució (l’educatiu, anomenat Zukunft@BPhil, i l’artístic) es donaven la mà sense complexos.

 

Més enllà que el projecte pogués ser una estratègia de captació de nous públics o un gest socialment mediàtic, comptava amb diferents propostes de continuïtat perquè l’experiència viscuda no esdevingués només una anècdota. Aquest era un indicador més que demostrava el compromís ferm d’una institució artística davant les necessitats presents. En aquest sentit, Rhythm is it! resulta un exemple paradigmàtic de quan les polítiques culturals passen a l’acció i de quan els organismes sustentats amb diner públic se senten cridats a fer un retorn social del seu servei.

 

 

 

/ PREGUNTA:

Pot considerar-se que les experiències artístiques desenvolupades en un temps breu i sense solució de continuïtat tenen un impacte social?

 

/ PREGUNTA:

Quina és la responsabilitat dels equipaments culturals públics envers la promoció de projectes en diàleg amb la comunitat?

 

 

 

/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:

 

Web de la Berliner Philharmoniker on es recull el concert debut de Sir Simon Ratlle, amb descripció i enllaç al projecte educatiu de 2003 (que va donar lloc a la performance de dansa amb la participació de més de 250 joves durant aquell concert) i l’enllaç al documental «Rhythm is it!»

digitalconcerthall.com/en/concert/102