Nociones Comunes. Experiencias y ensayos entre investigación y militancia
La metodologia emprada per aquests moviments ha estat buscar altres formes de transmetre el coneixement per mitjà de l'organització horitzontal, la recuperació dels sabers més biogràfics, l’ús de la performance com estratègia de visibilització a l’espai públic i les pràctiques d’autoconsciència per visibilitzar l'opressió social.
/ AUTOR@(S) DEL CAPÍTOL: Marta Malo
/ PÀGINA INICIAL: 13
/ PÀGINA FINAL: 27
/ ANY DE PUBLICACIÓ: 2004
/ CIUTAT DE PUBLICACIÓ: Madrid
/ EDITORIAL O ENTITAT FINANÇADORA: Traficantes de Sueños
/ ISBN: 84-933555-5-0
/ URL: nodo50.org/ts/editorial/librospdf/nociones_comunes.pdf
El llibre parteix del qüestionament fet per diversos moviments socials al llarg de la història contemporània sobre les formes de producció i transmissió del saber, problematitzant nocions i conceptes de les ciències socials que, sense una anàlisi crítica, s’accepten com a «naturals», «universals», «científics», etc. Totes aquestes nocions transmeten una suposada neutralitat que amaga l’hegemonia d’un subjecte (home, blanc, occidental, heterosexual, intel·lectual i de classe mitjana-alta) sobre la resta.
En tensió amb aquesta manera d’entendre la producció de coneixement, els moviments minoritaris han reivindicat altres sabers considerats «menors», situats, parcials i corporitzats, com formes d’apoderament dels subjectes que, fins ara, havien estat relegats a la categoria d'»objectes” del coneixement i les investigacions.
Aquesta qüestió és fonamental en les pràctiques col·laboratives, ja que ens porta a repensar la relació entre pràctiques i discurs, coneixement i procés, visibilitat i reconstrucció, entre veus, discurs i experiència, etc. També ens fa replantejar les maneres de fer una pràctica militant, sovint en tensió entre el fet de pensar i el fet d’actuar (performance).
Una qüestió urgent a debatre és el fet que el mateix sistema capitalista s’està reapropiant de moltes d’aquestes estratègies polítiques (flexibilitat, creativitat, afectes, comunicativitat, capacitats de relació i creació de xarxes, joc i cooperació o plaer lúdic) com a mecanismes de control i precarització. Els i les treballador/es ja no realitzen productes tangibles, sinó que la seva tasca es basa en execucions (performances) que afavoreixen el trànsit d’informació, sabers, comunicació, etc. Aquest gir ens porta a repensar la relació entre pensament, acció, enunciació i col·laboració com a pràctiques de transformació social.
/ PREGUNTA:
Escull algun exemple de projecte que t’interessi i analitza les estratègies de cooperació, informació, relació, saber i comunicació que ha emprat.
/ CITA:
Malo Marta (2004). Nociones Comunes. Experiencias y ensayos entre investigación y militancia. Madrid: Traficantes de Sueños.
«En relación directa con esta crítica de la mirada científica dominante, la epistemología feminista hace un especial énfasis en las relaciones de poder que hay en juego en toda investigación y, por lo tanto, en la necesidad de una organización social de la investigación basada en el paradigma de la reflexividad y en criterios de transparencia y de democracia. Por último, recuperando una de las prácticas subterráneas de todos los grupos sometidos, se otorga un valor central a la práctica de la relación y al relato en la producción y la transmisión de conocimiento».
