El cooperativisme com alternativa de gestió cultural
EL CONSUMIDOR EMANCIPAT. CURS DE COOPERATIVISME CULTURAL
Per a molta gent, els discursos i pràctiques més coneguts sobre la gestió de la cultura, principalment aquells que coneixem amb el nom genèric “d’indústries culturals”, estan en crisi des de molts punts de vista.
D’una banda, aquelles grans organitzacions que han pogut funcionar sota aquest paradigma semblen trobar-se en crisi en un mon i economia canviants. D’altra banda allò que prometen no es correspon amb els resultats i procediments de moltes organitzacions que coneixem més de prop. Finalment, i potser és el més important, per a moltes persones no proposen unes relacions i pràctiques coherents amb la mena de cultura que voldríem.
Per aquest motiu, i en consonància amb les inquietuds d’altres organitzacions i propostes properes, Agost produccions i Indigestió proposen un curs per a explorar en formes d’organització culturals alternatives. En concret, en el cooperativisme de consum cultural que ja compta amb exemples amb trajectòria a conèixer i analitzar, i que sobretot sembla obrir un camp de possibilitats a explorar més adient per a la cultura entesa com a bé comú.
———
Dates: Del 18 al 22 de juliol de 2016. De 9,30 a 14h.
Organitza: Jordi Oliveras (Indigestió) i Jordi Valls (Agost produccions)/coordinació.
A càrrec de: Iván Miró, Rubén Martínez, Andrea Soto, Maria Arnal, Fernando Paniagua i Josep Busquets/ponents.
Suport: XES (Xarxa d’Economia Solidària).
———
Més informació:
agostproduccions.com/espectadors/el-consumidor-emancipat-curs-ub
ARTICLE HUÉSPEDES LOS UNOS DE LOS OTROS
Segons l’autora de l’article, Rosa Naharro, el principal perill de la globalització cultural no és l’homogeneïtzació, “sinó la seva pèrdua de valor i significació en un món orientat a la rendibilitat econòmica i on la cultura és vulnerable, mentre que el seu valor queda supeditat a condicionants que li són aliens”.
Una vulnerabilitat que, per a Naharro, es veu agreujada per la falta de credibilitat i la desconfiança cap a unes institucions culturals on els “continguts progres” (sobre ecologia, per exemple, o neoliberalisme) no sempre es corresponen amb “les formes” (dels edificis mediambientalment insostenibles a la precarització laboral).
Compartim un fragment de l’article:
“El arte y la cultura deben dar cuenta del mundo que habitamos a través del análisis de su funcionamiento político, económico y social”, apunta la articulista, y dirige esta “ética cultural” hacia principios como “la hospitalidad” a los que filósofos como Daniel Innerarity han recurrido para articular una reflexión en torno a una ética más cercana que implica conceptos como generosidad, apertura y una disposición favorable hacia lo complejo, así como una forma de gestionar la diferencia y hacer frente a una vulnerabilidad que es al mismo tiempo intrínseca al ser humano”.
A partir de una frase de George Steiner, «somos huéspedes los unos de los otros»,-es decir, somos huéspedes y anfitriones a un mismo tiempo-, Innerarity defiende un mundo en el que se imponga la estructura de la recepción y el encuentro con los otros, y en el que se produzca una «contraprestación de servicios».
Y a tenor de esta contraprestación, una institución cultural pública financiada con dinero público tiene la responsabilidad, en la medida de sus posibilidades, de mejorar la vida de los ciudadanos; hacer comprensible lo complejo, o dar códigos para ello a través del acceso al conocimiento y de experiencias no mediadas que disminuyan la sensación de fragilidad frente a los otros y lo no semejante; inventar nuevas formas de colaboración; ser centro de recepción y encuentro y fortalecer, en cualquier caso, el tejido social y cultural en el que se desarrolla. De igual forma, debe apelar a la responsabilidad- y dar ejemplo-, en tanto que hoy más que nunca somos conscientes de que vivimos en un mundo compartido y que cada acción que acometemos, de forma individual y colectiva, por nimia que sea, conlleva consecuencias que desdibujan un posible destino común”.
———-
Data: 20/06/2016.
Publica: A*Desk.
A càrrec de: Rosa Naharro (treballa en projectes des de la gestió cultural i compagina les seves col·laboracions per a A*Desk amb la seva tesi doctoral a la UCM)/autora.
———-
Enllaç a l’article:
a-desk.org/magazine/huespedes-los-unos-de-los-otros
ARTICLE CULTURA I EDUCACIÓ: I HAVE A DREAM
Un article de Pruden Panadès a l’entorn de la trobada Els reptes globals de l’educació artística: les xarxes ENO i INRAE, organitzada per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, juntament amb la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona, per donar a conèixer iniciatives de treball en xarxa que tenen per objectiu l’acompliment d’uns acords en matèria d’educació cultural i garantir la qualitat del seu desplegament.
Reproduim un fragment de l’article:
“Se m’acudia pensar què suposaria aplegar en un sol ens l’ESMUC, l’Institut del Teatre, la Facultat de Belles Arts, l’Institut d’Estudis Fotogràfics, l’Escola de Cinema, la de circ, les de disseny, els departaments de didàctica de les arts, els estudis d’història i teoria de l’art, les escoles d’escriptura, els professors d’escoles i instituts, xarxes com Artibarri, els professionals dels serveis educatius de museus i teatres estructuralment incorporats i no treballant via ETT. Les ombres de mestres com Bruno Munari, Alexandre Cirici, Ricard Salvat i tants altres. Tothom treballant des de la responsabilitat educativa i cultural”.
———-
Data: 16/06/2016.
Publica: Núvol.com
A càrrec de: Pruden Panadès (Escriu i participa en el consell de redacció de la revista Vallesos. Col·labora regularment a NacióGranollers i a Núvol.com)/autora.
———-
Enllaç a l’article:
nuvol.com/noticies/cultura-i-educacio-i-have-a-dream
També publicat al nostre Facebook
Las imatges i la informació utilitzada per redactar aquesta nota procedeixen de les webs i canals de comunicació dels projectes, espais i esdeveniments difosos.