Educació i música comunitària
La funció que aquí acompleix la música comunitària és del tipus preventiva i de sensibilització: una estratègia educativa complementària que enriqueix el currículum i un model de pràctica artística que permet la creació de ponts entre l'art i la societat contemporània.
La música, en tant que disciplina, ha fixat uns patrons a vegades massa rígids i la seva pràctica habitual ha quedat en mans d’una minoria. Per altra banda, l’exigència tècnica ha esdevingut també un impediment per normalitzar-ne el seu ensenyament.
Malgrat la seva condició acadèmica elitista, la pràctica musical i l’interès per aquesta ha estat i és inherent a les persones perquè en defineix la seva cultura i és expressió de la seva espiritualitat. Així i tot, l’educació musical sovint s’ha mantingut aïllada i emmirallada en un model conservador, on s’ha tendit a parcel·lar les diferents matèries, on la comunicació entre professor i alumne no ha estat bidireccional i on s’ha cultivat la cultura de la por a l’error.
Fins que la nova pedagogia no ha entrat a les aules per reformular el procés d’ensenyament-aprenentatge, no s’ha concebut la música com un instrument exploratori del medi personal i exterior i no és fins llavors que, en definitiva, la creativitat i l’esforç col·lectiu s’han considerat valors en alça. D’aquesta manera sorgeix una nova dinàmica basada en la pràctica musical col·lectiva, permetent així treballar en equip de forma cooperativa i posant atenció a l’educació en valors.
/ PREGUNTA:
Quins són els agents responsables de generar la sinèrgia entre artistes, escola i territori? I quins mecanismes són necessaris perquè es dugui a terme aquesta relació transversal?
/ PREGUNTA:
Si l’educació no és sinònim d’escolarització, quin és el context més idoni per dur a terme projectes de música comunitària?
/ CITA:
HIGGINS, L. (2008) Growth, pathways and groundwork: Community music in the United Kingdom. International Journal of Community Music, vol.1.1., p. 28.
“La música comunitària en els seus inicis, essent una forma d’activisme emmarcada políticament en el socialisme, es va resistir a formar part del sistema educatiu formal.”
/ CITA:
SMALL, CH. (2006) Música, sociedad, educación. Madrid: Alianza Editorial, p. 219.
“El veritable poder de l’art no resideix en escoltar ni en contemplar l’obra acabada, si no en l’acte mateix de la creació. En el procés de creació artística el creador es compromet sencer; entren en joc la seva raó i intuïció, unides a l’autocrítica més despietada i sense excloure una avaluació realista de la situació. […] Així està treballant dins dels límits de la seva pròpia capacitat […] i finalment està aprenent a ordenar la seva pròpia vida sensorial, sensual i emocional, i a fer-se els seus propis models de possibles realitats i futurs alternatius.”
/ VÍDEOS:
Títol: Projecte 25 – BCN216 PARTICIPA. Autors: Pol Ponsarnau i David Gutiérrez Camps. Any: 2011. Durada: 15:10. Lloc: Mataró. Idioma: català i anglès. Resum: Comusitària en partenariat amb el Grup Instrumental Barcelona216 i l’Escola Municipal de Música de Mataró van promoure aquesta iniciativa de creació comunitària a través del Soundpainting a l’escola de primària Menéndez y Pelayo de Mataró amb l’objectiu de normalitzar la presència i pràctica de la música contemporània en el si d’una escola caracteritzada per la conflictivitat social i la manca de recursos.
