Educació en museus
L'especificitat de l'educació en museus té a veure amb l'element diferencial que suposa desplegar una tasca educativa des d'una institució que no té un origen històric específicament educatiu i que, actualment, té una funció, una organització i una missió força diferents de les d'institucions educatives com ara l'escola o la universitat.
L’educació en museus té una trajectòria relativament recent en el nostre país, a diferència d’altres contextos com l’anglosaxó on el terme per referir-s’hi, museum education o gallery education, està consolidat com a terme específic i on fa anys que existeixen programes de formació per a educadors en museus, a més de xarxes de professionals. Tot i així, des dels anys 60 i 70 del passat segle, les activitats educatives dels museus han proliferat, sobre tot a partir de l’activitat dels Departaments d’Educació i Acció Cultural (DEAC).
Recentment, des del discurs artístic i comissarial s’ha produït també un apropament o una apropiació de l’element pedagògic en les mateixes pràctiques comissarials o artístiques, que s’ha identificat com a “gir educatiu” i que es proposa sovint en contraposició amb les pràctiques educatives dels DEAC, considerades reproductives i alliçonadores des d’aquest punt de vista.
L’educació en museus en l’actualitat adopta formes molt diverses, des de la tradicional visita guiada, passant per col·laboracions amb altres institucions i comunitats, fins a projectes activistes. Ara bé, l’element clau per comprendre les tendències de l’educació en museus és la ubicació d’aquestes formes en el marc de les funcions institucionals que compleixen. Així, Carmen Mörsch proposa quatre models que poden conviure o fins i tot solapar-se en una mateixa institució:
1-. Model afirmatiu: La seva finalitat és comunicar uns continguts representats en el coneixement especialitzat del patrimoni. L’educador fa un paper de portaveu autoritzat d’aquest saber. El públic és considerat com un expert coneixedor. Les estratègies més utilitzades són les visites guiades, les conferències, les projeccions, etc.
2-. Model reproductiu: Té com objectius la formació del públic futur del museu, tot apropant-lo a un patrimoni que cal fer-li accessible, ja que no hi està familiaritzat. L’educador és qui ha de fer aquesta tasca pedagògica amb un públic no coneixedor. Les estratègies emprades són tallers adreçats a grups escolars, famílies, persones amb necessitats especials, etc.
3-. Model de-constructiu: La seva finalitat és analitzar críticament tant l’art com les institucions museística i educativa, en tant que dispositius creadors d’inclusions i exclusions. El mediador pot ser un educador o un artista crític, que s’adreça a un públic que és concebut també com a actiu i crític. Sovint s’usen estratègies artístiques, com ara intervencions en exposicions, i es proposen projectes amb grups habitualment exclosos del museu.
4-. Model transformador: Es proposa transformar el paper de l’art i la institució museística, ja que s’entén que aquests són agents polítics que poden generar transformacions socials. En aquesta situació ja no té sentit la diferència entre educador i públic, sinó que tots els agents (públics, artistes, educadors, comissaris) desenvolupen un treball conjunt transformador.
/ PREGUNTA:
Com pot l’educació en museus obrir espais de contestació als discursos institucionals dominants en els quals s’emmarca?
/ PREGUNTA:
Quines possibilitats es poden obrir i quins límits existeixen per a una pràctica educativa en museus que sigui transformadora?
/ CITA:
Carmen Mörsch, Alliances for Unlearning: On the Possibility of Future Collaborations Between Gallery Education and Institutions of Critique, Afterall, primavera 2011, 5-13.
“L’educació en museus se situa (també, i especialment, en conjunció amb el gir “educatiu” o “pedagògic” en comissariat) en els marges del camp de l’art i també de l’atenció d’aquells que escriuen en aquest camp. Afirmar això no vol dir necessàriament que lamentem la situació: operar als marges i desenvolupar una pràctica semi-visible té un potencial i unes qualitats particulars”.
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
Enllaç als documents relatius a les jornades El complejo educativo: (des)encuentros entre políticas culturales y pedagogías celebrades a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona els dies 8 i 9 de juliol de 2011.
Comunicacions presentades a les 17enes Jornades DEAC, celebrades per la xarxa museística provincial de Lugo els dies 7, 8 i 9 de juny de 2012. La darrera sessió estava dedicada al tema “Museos y Acción Social”.
