Polièdrica

La Revista PH és una publicació de periodicitat quadrimestral i d’accés obert, editada per l’Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico (Consejería de Turismo, Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía) i que transfereix coneixement generador de valor social en l’àmbit del patrimoni cultural iberoamericà.

S’articula en seccions com “Actualitat” (textos breus sobre iniciatives, projectes, novetats, productes, activitats, etc. vinculades al patrimoni cultural) i monogràfics (revisió exhaustiva de temes clau en l’àmbit del patrimoni cultural, amb un abordatge transdiciplinari). La coordinació de continguts de cada número recau en una o diverses persones expertes externes a la institució i s’articula mitjançant “Articles” (treballs de recerca), “Projectes i experiències” (bones pràctiques professionals) i “Debat” (aportacions breus entorn d’un tema patrimonial d’interès transfronterer, relacionat amb el tema del monogràfic i coordinat per expertxs externxs a la institució i diferents als i les coordinadorxs del monogràfic). També inclou ressenyes (comentaris sobre llibres acabats d’incorporar a la biblioteca de l’IAPH o proposats per iniciativa dels i les lectorxs).

Debat 27 | Descolonizar el museo y resignificar los monumentos: la escena del crimen

Per al número 111 (febrer, 2024), la professora Marisa González de Oleaga (Dpt. d’Història Social i del Pensament Polític, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Universidad Nacional de Educación a Distancia) coordina la secció de “Debat” entorn de la descolonització del museu, convidant a més de 30 persones expertes en el tema a fer la seva contribució en forma d’article. També és l’autora del text introductori Descolonizar el museo y resignificar los monumentos: la escena del crimen.

“Porque el colonialismo no solo es, como señala Wolfe (2006), un acontecimiento sino una estructura (de pensamiento) que ordena y organiza el mundo. Si hoy consideramos el colonialismo como un crimen, los museos y los monumentos que lo conmemoran son, en palabras de Wandile Kasibe (Valley 2019), la escena del crimen”.

Per un patrimoni cultural inclusiu

Mitjançant articles encarregats a col·laboradxs expertxs, aquesta secció ofereix contribucions des de l’«artivisme», considerat pel professor i investigador Vítor de Sousa un tipus d’intervencions en l’espai públic amb les quals situar al centre del debat les nombroses veus i narratives que ajuden a dibuixar un mapa més detallat i complet dels mecanismes del passat colonial encara actius (Sousa, Khan i Pereira 2022). Un altre article que planteja una crida a l’acció per repensar el patrimoni cultural, els museus i la narrativa històrica des de perspectives més inclusives, crítiques i compromeses amb la diversitat i la justícia social és el de la gestora cultural Ana Paloma Martínez Gómez. S’hi reflexiona sobre la decolonització a partir del concepte de patrimoni cultural a l’era contemporània, evidenciant la seva evolució i les implicacions actuals en la tasca museística.

De la neocolonització museística a la resignificació

S’hi inclouen intervencions per reflexionar sobre la neocolonització museística, com la de la professora María Silvia Di Liscia, i sobre la necessitat de la devolució als qui reclamen legítimament objectes d’altres cultures i comunitats nacionals, existents en museus colonials i producte de conquestes i guerres anteriors. També sobre la restitució d’objectes culturals que van ser extrets dels seus llocs d’origen durant l’època colonial o a conseqüència de les seves dinàmiques, però des d’una perspectiva jurídica, tracta l’article de la investigadora Cristina Nevado Viñarás.

El text de l’investigador Rodrigo Christofoletti parteix del desafiament d’una “desmonumentalització” d’estàtues per buscar una apropiació menys condescendent en relació amb les anomenades minories no representades, plantejant una discussió sobre quin paper juga la visió decolonial en la vida quotidiana i com les posicions polítiques hegemòniques intenten fer-ne una moda passatgera. Altres autors exposen la problemàtica de les disciplines que defensen la resignificació de monuments o la construcció de contra monuments, com és el cas del també investigador Daniel Palacios González, argumentant la necessitat d’abandonar perspectives conservadores des de les disciplines de la Història de l’Art i la Conservació del Patrimoni, reconeixent la legitimitat social de determinats moviments iconoclastes i de la construcció de nous monuments.

Què fer amb el patrimoni incòmode

En aquesta línia, la intervenció de l’historiador Emiliano Nicolás Abad García està protagonitzada, en concret, per l’Estàtua del Legionari, inaugurada per l’alcalde de Madrid José Luís Martínez-Almeida el novembre de 2022, i a la qual un grup d’activistes va inserir-hi una rèplica del cap de Franco a la punta de la baioneta el gener del 2023. Un acte que l’autor de l’article defineix com a antiracista, antifeixista i anticolonialista, i que no va voler malmetre l’estàtua, sinó denunciar el símbol i contribuir a desactivar el seu significat, considerant-lo el “Primer Monument als Assassinats pel Colonialisme Espanyol”. En resposta a la problemàtica d’abordar la gestió del denominat patrimoni incòmode o dissonant, la conservadora i restauradora Laura Patricia Castelblanco Matiz i la professora en gestió del patrimoni cultural María Victoria Batista Pérez, argumenten en la seva aportació utilitzar aquests enclavaments com a espai de trobada. Per a això proposen una metodologia participativa que utilitza les exposicions museogràfiques in situ per generar espais d’informació, diàleg i debat amb la comunitat.

De la repatriació a la restitució de la identitat cultural

Les demandes de restitució del patrimoni cultural i les intervencions en estàtues indesitjables a l’espai públic són dos problemes que configuren l’agenda global actual i que s’entrellacen en el text de la historiadora i professora Márcia Chuva, que qüestiona el paper dels museus avui i reflexiona sobre les possibilitats per a la seva descolonització. Sobre aquest punt, l’artista visual Magdalena Calvo Chacón planteja que la descolonització dels museus europeus va molt més allà de restituir peces de les seves col·leccions; està lligada al replantejament de la seva mateixa adquisició i a la voluntat de participar al diàleg social, així com a la seva resignificació.

Sobre els processos de repatriació, a partir dels seus estudis en el context d’Amèrica del Sud, la historiadora de l’art Ana Julia Yanase de Rezende i la professora María Victoria Batista Pérez conclouen que s’ha de donar sentit a l’acte de repatriar i pensar en la repatriació per tal d’enfortir la identitat cultural, ja que genera una resignificació que va més enllà de l’objecte repatriat.

Patrimoni material i immaterial

La historiadora de l’art i antropòloga Victoria Pontes Giménez parteix de la polèmica per la inclusió de la festa de Sant Nicolás o Sinterklaas a l’inventari del patrimoni immaterial dels Països Baixos per reflexionar sobre la resignificació d’un patrimoni immaterial amb un rerefons colonial, la legitimitat dels interlocutors i les visions enfrontades o les estratègies per a la seva possible restitució en les societats multiculturals contemporànies. Des del camp de l’educació artística i patrimonial, Stella Maldonado Estores també reflexiona sobre la necessitat de descolonitzar la mirada entorn dels patrimonis i els relats que es construeixen per democratitzar, obrir i aportar significat a la memòria i la història, no només material sinó també immaterial, als objectes i espais on les persones i les comunitats es constitueixen en protagonistes.

Espanya i Amèrica Llatina: memòries enfrontades

Col·laboracions entorn de la descolonització de la història i dels museus espanyols, com la de la investigadora Roraima Estava Amaiz, apunten cap a un procés de revisió crítica i reflexiva de la producció del coneixement històric tant en la societat espanyola com en la llatinoamericana… Un procés en el qual els i les historiadorxs i museus han de jugar un paper clau en la sensibilització i generació d’opinió sobre la descolonització i reparació de les nostres memòries enfrontades. També centrat en l’encara incipient descolonització dels museus a Espanya, l’article dels professors d’antropologia social Xavier Roigé Ventura i Alejandra Canals Ossul analitza les dificultats d’aquest procés, atribuint-lo a raons museològiques, però especialment, polítiques. En la seva contribució sobre la resignificació dels museus colonials, el professor d’Història Contemporània José Antonio Sánchez Román planteja que les resistències en aquest debat s’originen, principalment, en posicionaments nacionalistes.

Memòries autoritzades i desautoritzades

Altres aportacions, entre elles la de l’investigador Óscar Navajas Corral, defensen que descolonitzar el museu comença per desarmar tabús i estereotips; i qüestionar, cada individu, la memòria autoritzada que acostuma a estar enquistada en aquestes institucions. Per la seva part, el professor Fabien Van Geert proposa obrir un debat epistemològic sobre el valor heurístic dels conceptes utilitzats en museologia, especialment quan tenen una pretensió universal, problematitzant i reflexionant sobre l’origen d’aquests conceptes i els seus significats, sobretot quan adquireixen importància en la producció científica i la pràctica professional.

Més enllà dels museus occidentals

Entenent la descolonització com a un procés global que va més enllà dels països i museus occidentals, l’antropòloga Alba Ferrándiz Gaudens ofereix un exemple de descolonització a través d’una instal·lació artística al Museu Nacional d’Antropologia de Filipines. Mentre que l’escrit de l’antropòleg i activista pels Drets Humans José Ramos López reflexiona entorn del museu de la memòria d’ANFASEP (dedicat a les víctimes de les vulneracions dels Drets Humans durant el Conflicte Armat Intern viscut al Perú els anys de 1980–2000) com alternativa que subverteix la naturalesa dels museus, incorporant noves narratives.

Tot i que el Perú es defineix com un “país pluricultural i multiètnic”, la seva ciutadania encara està lluny de ser una comunitat d’iguals en l’accés als drets bàsics. Els museus peruans i, especialment, els seus discursos no només reprodueixen, sinó que multipliquen aquestes desigualtats i exclusions sobre les comunitats originàries o l’afroperuana i col·lectivitats immigrants com la xinesa i la japonesa. Un estudi de Cristina Vargas Pacheco (professora universitària i investigadora) i José Carlos Hayakawa Casas (arquitecte i mestre en Renovació Urbana) aporta elements per comprendre i ponderar aquesta situació a través de dos casos. A la situació a Xile ens apropa la museòloga i antropòloga Mariela González Casanova, que se centra en les demandes indígenes pel control del seu material cultural ancestral, un tema present a l’agenda pública xilena, malgrat l’absència de mecanismes legals que facilitin aquests processos. Per la mateixa raó, la devolució d’objectes i restes humanes als seus hereus és encara una interrogant sense resoldre, mentre s’espera d’un avançament substancial en la descolonització ideològica de les institucions museístiques.

Afàsia colonial

El Doctor en Història Contemporània i politòleg Georg T. A. Krizmanics aporta un altre enfocament sobre les exclusions en les narratives museístiques, advocant per la participació substancial i sostinguda en el temps dels i les adolescents. Degut al seu potencial tendencialment disruptiu, defensa que la inclusió d’aquest col·lectiu afavoreix la democratització dels museus, perquè ellxs tendeixen a buscar en les exposicions la polifonia del passat present per formular postures crítiques enfront de relats continuistes, com els que constitueixen l’afàsia colonial.

Tots els articles

Relació de tots els articles inclosos en aquesta secció de debat oberta entorn del patrimoni cultural:

> Descolonizar el museo y resignificar los monumentos: la escena del crimen. Marisa González de Oleaga. Professora Titular del Dpt. de Història Social i del Pensament Polític de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED).

> Lo que existe en los museos se puede mostrar de otra manera. Vítor de Sousa. Professor adjunt a la Universidade de Tras-os-Montes e Alto Douro (UTAD) de Portugal. Investigador al (Centre for Research in Applied Communication, Culture and New Technologies (CICANT) de la Universidade Lusófona.

> ¿Descolonizar o neo-colonizar los museos? Los objetos como rehenes y botín de guerra. María Silvia Di Liscia. Professora regular, titular a la càtedra d’Història d’Amèrica III (Facultat de Ciències Humanes, Universidad Nacional de La Pampa, Argentina), on és directora de l’Instituto de Estudios Históricos y Sociales de La Pampa (UNLPam-CONICET).

> Símbolos, efemérides y funciones del pasado: la mirada decolonial sustenta un lugar en el mundo. Rodrigo Christofoletti. Investigador del Laboratori de Patrimoni de la Universidade Federal de Juiz de Fora (Brasil) i col·laborador del Centre d’Investigació Transdisciplinària “Cultura, Espai i Memòria” (CITCEM) de la Facultat d’Arts de la Universidade du Porto.

> Descolonización y resignificación de los museos desde los derechos culturales. Alberto José Blanco-Uribe Quintero. Fundador i primer coordinador de l’Observatorio Iberoamericano de Derecho Ambiental, Patrimonio Cultural y Paisaje de l’Asociación Juristas de Iberoamérica.

> Los museos que no existen. Ana Rosales Rubio. Estudiant del Màster en Gestió Cultural i d’Indústries Creatives de la Universidad de Alcalá.

> Entender los monumentos coloniales como patrimonio arqueológico. Laia Colomer. Investigadora al Departament de Patrimoni i Societat de l’Institut Noruec d’Investigació del Patrimoni Cultural, Oslo.

> Los museos, los inventarios y el patrimonio inmaterial incómodo. Victoria Pontes Giménez. Historiadora de l’art i antropòloga.

> ¿Una carrera hacia la descolonización (de los museos)? Beatrice Falcucci. Investigadora Juan de la Cierva a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona pel període 2024-2026 i Visiting Fellow al Center for the Study of Cultural Memory de Londres.

> Descolonizar la sociedad: reparación de la memoria de los otros en la historia colonial de España. Un asunto pendiente Roraima Estaba Amaiz. Investigadora Postdoctoral Margarita Salas a la Universidad Complutense de Madrid (UCM).

> ¿Reparar las injusticias del pasado o sanar nuestra conciencia? Perspectiva jurídico-ética sobre los motivos de restitución de objetos culturales de época colonial. Cristina Nevado Viñarás. Investigadora en formació (FPU) al Departament de Dret Administratiu, Facultat de Dret, Universidad Complutense de Madrid.

> Enfrentarse a la descolonización. Museología para la renta o museología para la democracia. Óscar Navajas Corral. Subdirector i professor del Departament d’Història i Filosofia de la Universidad de Alcalá.

> Narrativas de descolonización en museos fuera de Europa. Alba Ferrándiz Gaudens. Antropòloga.

> ¿Resignificar monumentos y construir contra-monumentos? Por una teoría materialista frente a una práctica ideológica. Daniel Palacios González. Investigador postdoctoral a Birkbeck (Universitat de Londres) i a la UNED. Membre del projecte de recerca NECROPOL (UB).

> Un panorama de la cuestión colonial en los museos españoles de arte contemporáneo. Jesús Carrillo Castillo. Professor al Dpt. d’Història i Teoria de l’Art, Universidad Autónoma de Madrid.

> Franco en espiga. Emiliano Nicolás Abad García. Historiador. Membre de l’Asociación Española de Historia Pública.

> ¿Son los museos un proyecto de clase? De(s)colonización como trampantojo. José María Durán Medraño. Professor associat d’Estudis Culturals a la HfM Hanns Eisler de Berlín.

> Reimaginando el patrimonio cultural: perspectivas inclusivas y decolonizadoras en la transformación de los museos. Ana Paloma Martínez Gómez. Gestora cultural.

> Dar sentido y significado a los contextos y “cosas” patrimoniales ¿Por qué? Porque guardan los relatos de la historia. Stella Maldonado Esteras. Docent al Grau d’Educació Primària i al Màster en Formació del Professorat a la Universidad Isabel I. Realitza projectes independents sota la denominació “Ubuntu Cultural”.

> ¿El museo postcolonial ha muerto, viva el museo decolonial?. Fabien Van Geert. Professor de museologia a la Université Sorbonne Nouvelle, on codirigeix el màster en museus i nous mitjans de comunicació.

> Descolonizar es una ruta y no un punto de llegada: El Museo Peabody de Arqueología y Etnología. Everardo Pérez-Manjarrez. Professor-investigador d’Història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i investigador de la Harvard Graduate School of Education (HGSE).

> Musealizar la experiencia del horror para el reconocimiento. A propósito de ANFASEP, Perú. José Ramos López. Antropòleg egressat de la Universidad Nacional de San Cristóbal de Huamanga, Perú. Director acadèmic del Colegio de Antropólogos de Ayacucho.

> Museos de los museos. Eva Sanz Jara. Professora Titular, Departament de Antropologia Social, Universidad de Sevilla.

> Restitución de bienes culturales y estatuas indeseables: desafíos para los museos. Márcia Chuva. Historiadora i professora associada de la Universidad Federal del Estado de Río de Janeiro-UNIRIO. També és docent del Màster Professional en Patrimoni Cultural de l’ Instituto del Patrimonio Histórico y Artístico Nacional (IPHAN).

> La difícil descolonización de los museos antropológicos en España. Xavier Roigé Ventura (professor d’Antropologia Social i Museologia a la Universitat de Barcelona) i Alejandra Canals Ossul (professora associada de la UB, on imparteix cursos de patrimoni cultural i museologia).

> Descolonización, repatriación y resignificancia: los fantasmas de los museos. Magdalena Calvo Chacón. Curadora d’art contemporani i estudiant del Màster en Conservació del Patrimoni Cultural de la Universidad Complutense de Madrid. Membre de l’ESACH (European Student´s Association for Cultural Heritage).

> Vacíos de creación y vacíos de colección. Iván Castellón Quiroga. Sociòleg i artista plàstic. Director del Museo Nacional de Arte de Bolívia.

> ¡Desde el ADN… migrantes! Reflexiones sobre lo periférico de las narrativas de la migración en los museos peruanos. Cristina Vargas Pacheco (professora universitària i investigadora de la Facultat d’Humanitats de la Universidad de Piura, Perú) i José Carlos Hayakawa Casas (arquitecte. Mestre en Renovació Urbana per la Universidad Nacional de Ingeniería de Lima).

> ¿Qué se esconde bajo la descolonización de los museos?. Manuel Burón Díaz (Historiador d’Amèrica a la Universidad Autónoma de Madrid) i Irina Podgorny (Historiadora de la ciència, investigadora principal del CONICET al Museo de La Plata).

> ¿Es suficiente con devolver objetos y restos humanos a sus herederos? Una respuesta posible desde el caso chileno. Mariela González Casanova. Museòloga i antropòloga.

> La historia nos pertenece. José Antonio Sánchez Román. Professor d’Història Contemporània al Departament d’Història Social i del Pensament Polític de la Universidad Nacional de Educación a Distancia.

> Repensar los museos y las materialidades como modos de resistencia y memoria territorial. Macarena del Pilar Manzanelli. Investigadora assistent-CONICET. Departament de Dret i Ciència Política, Universidad Nacional de La Matanza, Argentina.

> Exposiciones para el diálogo. Una propuesta para la gestión de los monumentos incómodos. Laura Patricia Castelblanco Matiz (conservadora i restauradora) i María Victoria Batista Pérez (Professora Titular de la Universidad de La Laguna. Directora i Coordinadora Acadèmica del Màster en Ús i Gestió del Patrimoni Cultural).

> ¡Laroiê! Caminos abiertos para el Nosso Sagrado. María Helena Versiani (historiadora) i Mario Chagas (museòleg).

> La cuestión de la repatriación del patrimonio cultural a debate. Ana Julia Yanase de Rezende i María Victoria Batista Pérez (Dpt. de Belles Arts, Universidad de la Laguna).

> Los adolescentes en la escena del crimen: ¿un remedio contra la afasia colonial?. Georg T. A. Krizmanics. Doctor en Història Contemporània i politòleg. Exerceix com a professor universitari i d’educació secundària i pertany als grups d’investigació en Història Global i Transnacional (Universidad Complutense de Madrid) i de Memòria i Història en el Món Contemporani (Universidad Nacional de Educación a Distancia).

> La decolonialidad como acción colectiva para la construcción de una narrativa humanizada en los museos. Samira Amara Alves i Lorena Sancho Querol (Universidade de Coimbra).

Per què et pot interessar?

Amb la participació de més de 40 persones expertes en patrimoni cultural (des de professorxs, investigadorxs, antropòlegs/gues, historiadorxs museòlegs/gues, curadorxs o artistes, passant per responsables d’organismes i institucions especialitzades), aquest compendi d’articles inclòs a la secció “Debate” del núm. 111 de la Revista PH (febrer, 2024) fa un exhaustiu repàs a moltes de les qüestions i debats oberts entorn de la descolonització del patrimoni cultural. De què parlem quan parlem de descolonització i resignificació de museus i monuments? N’hi ha prou amb retornar objectes i restes humanes als seus hereus? Qui són els legítims legataris de cultures mil·lenàries? I si aquests no posseeixen la infraestructura necessària per salvaguardar aquests materials? Qui hauria de finançar aquesta logística, en tractar-se d’objectes producte del saqueig? I si són materials considerats com a sagrats, dins de la cultura productora, que no han de ser exposats?

Data de publicació: 16 d’octubre del 2023

Edita: Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico

A càrrec de: Marisa González de Oleaga (UNED) | Coordinadora secció Debate 27: “Descolonizar el museo y resignificar los monumentos: la escena del crimen”. Revista PH 111 (febrer, 2024)

Participa: Vítor de Sousa (CICANT), María Silvia Di Liscia (UNLPam), Rodrigo Christofoletti (UFJF y FLUP), Alberto José Blanco-Uribe Quintero (ASJURIB – CPN), Ana Rosales Rubio (Universidad de Alcalá), Laia Colomer (Institut Noruec d’Investigació del Patrimoni Cultural), Victoria Pontes Giménez, Beatrice Falcucci (UPF), Roraima Estaba Amaiz (UCM), Cristina Nevado Viñarás (UCM), Óscar Navajas Corral (Universidad de Alcalá), Alba Ferrándiz Gaudens, Daniel Palacios González (UNED), Jesús Carrillo Castillo (UAM), Emiliano Nicolás Abad García (Asociación Española de Historia Pública), José María Durán Medraño (HfM Hanns Eisler), Ana Paloma Martínez Gómez, Stella Maldonado Esteras (Universidad Isabel I), Fabien Van Geert (Université Sorbonne Nouvelle), Everardo Pérez-Manjarrez (UNED), José Ramos López (UNSCH), Eva Sanz Jara (Universidad de Sevilla), Márcia Chuva (UNIRIO), Xavier Roigé Ventura y Alejandra Canals Ossul (UB), Magdalena Calvo Chacón (ESACH), Iván Castellón Quiroga (Museo Nacional de Arte de Bolivia), Cristina Vargas Pacheco (Universidad de Piura) y José Carlos Hayakawa Casas (Universidad Nacional de Ingeniería de Lima), Manuel Burón Díaz (UAM) i Irina Podgorny (CONICET, Museo de La Plata), Mariela González Casanova, José Antonio Sánchez Román (UNED), Macarena del Pilar Manzanelli (Universidad Nacional de La Matanza-CONICET), Laura Patricia Castelblanco Matiz i María Victoria Batista Pérez (ULL), María Helena Versiani i Mario Chagas, Ana Julia Yanase de Rezende i María Victoria Batista Pérez (ULL), Georg T. A. Krizmanics (UCM), Samira Amara Alves i Lorena Sancho Querol (Universitat de Coimbra)

Més informació i accés a la publicació: iaph/revistaph/111

#ArxiuViuPolièdrica: Més documents sobre patrimoni

Les imatges i la informació procedeixen de les webs i canals de comunicació dels projectes, espais i esdeveniments difosos.