Cultura para la vida: estudio crítico y plural sobre lo cultural | Publicació
Aquesta publicació de la la Fundación Daniel y Nina Carasso, coordinada per l’empresa de gestió i producció cultural Una más una, posa de manifest les fragilitats del sector cultural espanyol evidenciades durant la situació d’excepció que va suposar l’esclat de la pandèmia el març del 2020. Davant de l’aïllament derivat del confinament, multitud de propostes culturals sorgides tant de les institucions com de particulars van posar de relleu la importància de la vida cultural per a la salut de la societat i la urgència de repensar nous horitzons per a l’acció.
La voluntat de la Fundació és que aquesta publicació serveixi de guia als principals actors de la política cultural, les administracions públiques i els professionals del sector, i que posi en valor el poder social, educatiu, guaridor, emocional, afectiu, cohesiu, inclusiu, igualitari i sostenible de la cultura.
Per a això, el llibre reuneix fins a 30 veus especialistes i una gran pluralitat de posicions i propostes culturals per a un escenari postcovid. Dividit en quatre parts, els seus autors hi reivindiquen polítiques públiques que afavoreixin els drets culturals, nous models econòmics per al sector i la necessitat de transformació de les institucions.
> Drets culturals
Aquest primer eix temàtic posa l’accent en les polítiques públiques que afavoreixin els drets culturals, centrant-se en la idea d’afavorir la participació ciutadana a la vida cultural per a fer-los efectius. L’evolució de les polítiques culturals després de la pandèmia és objecte d’anàlisi d’aquest apartat on s’apunten les mancances de les actuals en matèria educativa, de finançament privat o d’innovació social.
Autorxs participants: Gemma Carbó, Raquel Rivera, Carlos Almela i Marián Cao Àngel Mestres i Jordi Baltà, María Camino Barnecilla, Luis Gimeno, Roberto Gómez de la Iglesia i Carlos Mataix, Marta García Miranda i Encarnación Roca |
> Economies de la cultura
En aquest segon bloc s’ha volgut llançar una mirada cap endavant sobre el model econòmic cultural per entendre i repensar el valor de la cultura, dels àmbits en els quals actua i del treball del sector més enllà dels seus productes i de les plusvàlues que generen. Reuneix una proposta que, partint de la premissa que entendre la cultura des de la seva capacitat productiva és un abordatge parcial, esbossa altres formes possibles de reconèixer-se en el fet cultural i legitimar alternatives al model d’economia i política cultural actual.
La necessitat d’una revisió holística del model econòmic del sector és la conclusió d’aquesta segona part del llibre que convida a incloure la dimensió social per construir espais comuns, garantir la diversitat, la justícia social i, en definitiva, millorar les vides de les persones en el seu conjunt.
Autorxs participants: Tere Badía, Raúl Abeledo i Pau Rausell, Rocío Nogales, Eduardo Maura, Iris Sofía Hernández (Galaxxia), Almudena Ávalos i Jaume Ripoll, Eli Lloveras i Belén Soto (Hamaca), Susana Gómez, Isabelle Le Galo i Sonia Mulero |
> Nova institucionalitat cultural
La tercera part reflexiona sobre la necessitat de transformació de la institució cultural, la necessitat de revisió sobre les funcions tradicionals del museu o de qüestionar el model institucional, proposant un canvi que porti la institució al servei de la cultura i no a la inversa. La mediació cultural es tracta aquí com a eina fonamental per generar els processos que afavoreixin la participació de la ciutadania en la vida cultural, independentment de la condició de cada persona.
Autorxs participants: Jesús Carrillo, Mabel Tapia, José Luis Pérez Pont, Cristina Alonso, Alfredo Puente, Marcos García i José María Lassalle |
> Cultura transformadora
La capacitat de la cultura per transformar un territori i generar una societat crítica és el fil conductor de l’últim capítol, en el qual es reflexiona sobre el seu paper en l’abordatge dels reptes del país, malgrat el poc protagonisme que la cultura té en els grans debats polítics.
Així mateix, s’aprofundeix en el paper de l’artista com a motor d’innovació cultural i en el fet que cal una revaloració del seu treball per part de la societat. També s’aborda la reactivació de la cultura en entorns no urbans, la necessitat de desenvolupar un ecosistema ric i divers, la necessitat de polítiques públiques de les cures, la transformació del medi rural a través de la cultura sense que se superposi a les memòries populars pròpies o com la cultura comunitària és un dels abordatges que afavoreixen una major democràcia cultural.
Autorxs participants: Manuela Villa, Pilar Almansa, Javier Rodrigo (Transductores), El Cubo Verde, Cristina Sáez, Eva Barbero i Pamela Pilawa (REACC), Soledad Arnau, Una más una i Santiago Cirugeda |
Fundación Daniel y Nina Carasso
La Fundación Daniel y Nina Carasso, amb seu a París i Madrid, es defineix com un laboratori de filantropia que treballa en dues grans àrees: Alimentació Sostenible (per accedir de manera universal a una alimentació sana, respectuosa amb les persones i els ecosistemes) i Art Ciutadà (per al desenvolupament de l’esperit crític i el reforç de la cohesió social). Per donar suport a accions i projectes d’aquesta mena desenvolupen diferents vies de suport com les convocatòries públiques. |
Una más una
Una més una és una empresa de gestió i producció cultural que treballa en tres àmbits d’actuació: consultoria, anàlisi i estudi en polítiques culturals i estratègies de promoció cultural; disseny i definició de projectes per al seu desenvolupament i viabilitat, i producció i coordinació de programes i activitats. |
Data d’impressió: Desembre, 2022
Publicació presentada el 14 de març de 2023 amb una taula rodona entre algunxs dels seus i les seves autorxs a la Fundación Francisco Giner de los Ríos de Madrid
Edita: Fundación Daniel y Nina Carasso
Direcció i coordinació editorial: Una más una (Irene Aláez, Belén Gil i Macarena Pérez)
Més informació i accés a la publicació: fondationcarasso/cultura-para-la-vida
#ArxiuViuPolièdrica: Més notícies sobre Fundación Carasso
Les imatges i la informació procedeixen de les webs i canals de comunicació dels projectes, espais i esdeveniments difosos.