Classes de memòria
El punt de partida va ser la proposta guanyadora del premi “Art Jove” de la Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya per treballar les polítiques de representació de la història i la memòria en contextos educatius.
/ DATA D’INICI: 01/02/2009
/ DATA DE FINALITZACIÓ: 30/09/2009
/ LLOC: Barcelona, Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
/ QUI EN SÓN ELS RESPONSABLES?: Daniel García, Aida Sánchez de Serdio, Noemí Duran, Oriol Fontdevila i Txuma Sánchez.
/ QUI PARTICIPA EN L’ORGANITZACIÓ?: Daniel García, Aida Sánchez de Serdio, Noemí Duran, Oriol Fontdevila i Txuma Sánchez. Alumnat de l’assignatura “Interpretació de la Imatge Visual” de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
/ QUI COL·LABORA PER DESENVOLUPAR-LO?: Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.
/ QUINS SÓN ELS SEUS DESTINATARIS?: Alumnat de l’assignatura “Interpretació de la Imatge Visual” de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Públic de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya.
/ COM ES FINANÇA?: Premi Art Jove 2009 (finançament del projecte de Daniel García). Pressupost de la Sala d’Art Jove per a la producció de l’exposició. El personal de la UB i de la Sala d’Art jove treballava amb la remuneració dels seus propis sous o beques.
Daniel García, autor del projecte educatiu guanyador del premi “Art Jove” inspirador de Classes de memòria, proposa un treball no només al voltant de la representació de la història i la memòria, sinó també del paper que juga la figura del testimoni en tot aquest procés.
En principi, la proposta de Daniel García estava pensada per a educació secundària. No obstant, les circumstàncies van fer impossible concretar un context escolar per realitzar aquesta intervenció dins de les dates convenients i, per tant, finalment es va desenvolupar en l’assignatura “Interpretació de la Imatge Visual” de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, impartida per Aida Sánchez de Serdio (que en va fer l’acompanyament tutorial) i Noemí Duran.
L’objectiu de la intervenció era afavorir la comprensió per part de l’alumnat de la complexitat que comporta la representació de la història i la memòria. Per altra banda, es pretenia oferir als i les alumnes un aprenentatge significatiu fora dels límits de la Universitat, mitjançant la col·laboració amb la Sala d’Art Jove i la voluntat de fer públics els resultats del procés.
Això es va concretar en el desenvolupament de petites recerques grupals per part del mateix alumnat sobre la noció de memòria que, finalment, van adoptar la forma de produccions artístiques. Els resultats també es van donar a conèixer mitjançant l’organització d’una exposició a la Sala d’Art Jove, que va ser comissariada pels propis alumnes, amb l’assessoria d’Oriol Fontdevila i Txuma Sànchez.
L’exposició es va acompanyar d’activitats de mediació amb els públics de l’exposició realitzades, una vegada més, per grups d’alumnes. A més, es van produir diverses publicacions i reflexions escrites sobre el sentit del procés, tant pel que fa a l’aprenentatge col·lectiu com a les polítiques institucionals i les polítiques culturals implicades en el desenvolupament del projecte.
/ PREGUNTA:
Quines possibilitats d’aprenentatge significatiu obren les col·laboracions entre institucions educatives i espais de pràctica real i com és possible no reduir-les a unes “pràctiques professionals” purament adaptatives i tecnocràtiques?
/ PREGUNTA:
Fins a quin punt amb aquestes formes de col·laboració entre institucions educatives i contextos professionals (o semi professionals) es fomenta una percepció crítica del futur camp d’intervenció de l’alumnat o, ben al contrari, encara se’l fa més adaptable a les condicions de treball contemporànies?
/ CITA:
Javier Rodrigo Montero, 2009, Las pedagogías colectivas como trabajo en red: itinerarios posibles. En Antonio Collados y Javier Rodrigo (coords.) Transductores. Pedagogías colectivas y prácticas espaciales. Granada: Centro José Guerrero. Diputación de Granada, p. 67.
“[…] La pedagogía ya no es una parte complementaria o secundaria del proceso de producción cultural, sino que emerge como una parte estructural del trabajo de grupos y colectivos. Fruto de ello el hecho pedagógico no se limita a la transmisión de saberes, es decir lo pedagógico no se puede reducir a la impartición de conocimientos o a la realización de actividades educativas aisladas […]. Por el contrario, las pedagogías colectivas responden al trabajo de conversaciones y negociaciones culturales donde emerge una producción colectiva de conocimientos que se estructura y circula en toda la red”.
/ CITA:
Aida Sánchez de Serdio Martín, 2010, Arte y educación: diálogos y antagonismos. Revista Iberoamericana de Educación. Nº 52, Gener- Abril, p.57.
“[…] [E]merge un espacio de potencialidad cuando planteamos la educación como una articulación fluida de agentes y sujetos posicionados de manera muy diferente en cuanto a lo social, lo político, lo cultural o los saberes desde los que parten. En este sentido, un proyecto construido a caballo de lo artístico y lo pedagógico general valor a partir de poner en relación personas, colectivos y organizaciones distintos, puesto que es en estos cruces donde emergen fricciones y se producen aprendizajes […]. No olvidemos que aprender es, esencialmente, cambiar y que no hay aprendizaje genuino sin transformación de (todos) los sujetos involucrados en la relación de aprendizaje (de su posición, de sus creencias, de sus preguntas, etc.)”.
/ ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
Exposició “Classes de memòria” a la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya.
saladartjove.cat/exposicions/classes-de-memoria
Full de sala de l’exposició “Classes de memòria” a la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya.
saladartjove.cat/FULLADESALA/classes-de-memoria.pdf
Publicació de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya sobre el projecte “Classes de memòria”.
