4ª edició d'aquest espai d'experimentació del CAM2 amb l'artista Irene de Andrés i el col·lectiu La Liminal per, des de Móstoles, explorar i descobrir les ciutats de la corona metropolitana de Madrid.
Curs virtual sobre la participació comunitària amb perspectiva feminista organitzat per l'estudi d'arquitectes Equal Saree en el marc del projecte La Generadora per a la promoció del disseny amb perspectiva de gènere.
Se celebra a Barcelona la primera trobada de Transfemina, un projecte que es pregunta sobre l'espai físic i simbòlic que ocupen les dones en tres ciutats del sud d'Europa.
La cooperativa Cotidiana i la Fundació Carasso organitzen aquesta jornada de transferència de coneixement i replicabilitat de “Barrios Convivenciales” per abordar la regeneració integral dels nostres barris.
II Taula Rodona Intersectorial Estatal organitzada a Intermediae Matadero Madrid en el marc de les Jornades de renaturalització de patis i entorns educatius (Ajuntament de Madrid) per bastir ponts entre natura i educació.
PLANEA, xarxa d'art i escola de la Fundació Carasso, col·labora amb el Festival Concéntrico de Logronyo i el Centro Riojano de Innovación Educativa (Govern de La Rioja) per desenvolupar pràctiques artístiques col·lectives a l'espai públic que basteixin ponts entre l'arquitectura i l'escola.
Espai artístic de trobada i experimentació al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona al voltant de l’exposició “Subúrbia”, la nostra relació amb les cases i les formes d’habitar el món.
Document de l’Ajuntament de Barcelona per a la millora de la qualitat de la participació ciutadana a la ciutat en relació amb els projectes de transformació de l’espai públic, elaborat amb els col·lectius El globus vermell, Equal Saree, Raons i Voltes.
Publicat gràcies a una campanya de micromecenatge impulsada per desdelamina.net, el llibre narra el procés de resistència veïnal davant l’amenaça de demolició de l’edifici Venus del barri de la Mina, símbol del barraquisme vertical al Barcelonès.
Espai d'experimentació a CA2M, coordinat per l'artista Irene d'Andrés i el col·lectiu La Liminal que, en aquesta tercera edició, explora l'espai del temps lliure a les ciutats de la perifèria de Madrid com Móstoles.
Obert el període de presentació de propostes d'intervencions artístiques a l'espai públic per participar en la III edició del Ephemeral Phestival a Valladolid.
El Centre Ecològic Cultural MODUL, espai ciutadà de cocreació i experimentació artística sostenible de Contorno Urbano a L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), fa dels projectes situats al territori un eix prioritari de la seva convocatòria.
Projecte comunitari del CCCB amb les cooperatives Voltes i Impulsem que connecta centres educatius i agents culturals, municipals i comunitaris del barri del Raval entorn de la configuració de l’espai urbà en el marc del programa "Caixa d’eines" del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona.
La Fundació Contorno Urbano obre una convocatòria de beques per a projectes de Mediació i Recerca artística al Centre Ecològic i Cultural de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
Taller de ZEMOS98 per pensar la idea d'una ciutat cuidadora en el marc del HackCamp sobre Patrimoni cultural, turisme d'interior i sostenibilitat, co-organitzat juntament amb l'IAPH i el CEI Patrimonio a la seu de la UNIA a Baeza.
Procés de participació ciutadana promogut per l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (Generalitat Valenciana) amb la coordinació de Carpe l’objectiu del qual és implicar al veïnat del barri de La Torre (València) en la seva reactivació.
Projecte de Pezestudio.org per a la transformació social i ecològica de la plaça Kirikiño al barri de Iralabarri de Bilbao mitjançant el disseny participat de la seva reordenació i la instal·lació d'infraestructures ecològiques innovadores.
Projecte de l'Ajuntament de Puerto del Rosario (Fuerteventura) i coordinació de l'Oficina de Innovación Cívica per crear un ecosistema de projectes i comunitats des de la participació activa i la creació col·lectiva, fomentant l'autogestió ciutadana i un desenvolupament més sostenible i eficient del municipi.
Llibre de Col·lectiu Punt 6, publicat per Virus Editorial, sobre un contramodel enfront de la ciutat neoliberal ofert des de l'urbanisme feminista, una ciutat cuidadora que posi les persones que l'habiten en el centre amb processos impulsats des de baix, i a partir de la complexitat comunitària.
La construcció d’una infraestructura de Carpe Studio i Clara Ferrer per combatre l’estrès tèrmic del pati de l’IES Benicalap en col·laboració amb el seu alumnat és una de les actuacions dutes a terme dins del projecte GrowGreen al barri de Benicalap, que es porta a terme juntament amb Las Naves i l'Ajuntament de València.
Plataforma cultural i projecte per fomentar la construcció participativa de la ciutat a partir dels relats sobre aquells espais que suporten les vides en els barris i que es desenvolupa en el barri d'Orriols de València sota la coordinació de Carpe Studio.
Un equipament d’ús comunitari i autogestionat, fruit d’un procés participatiu que s'impulsa dins del projecte MODUL de regeneració urbana des de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat amb la Fundació Contorno Urbano.
Tercera edició de la Jornada de cartografies col·laboratives, l'objectiu de les quals és generar un espai de trobada entre especialistes, col·lectius veïnals i persones interessades a reflexionar sobre la utilitat de les cartografies col·laboratives en processos de transformació urbana.
Mostra itinerant i interactiva, proposada en el marc de la participació i divulgació del procés de redacció del Pla director urbanístic metropolità (PDU), amb la voluntat d’exposar els continguts pensats, debatuts i desenvolupats per una xarxa de més de 400 experts de diferents disciplines, tècnics dels ajuntaments i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sota la seva coordinació.
Tallers organitzats pel Museu ICO de Madrid durant el curs 2019-2020 i dirigits a centres educatius de Secundària i Batxillerat en els quals s'aborda l'arquitectura com a disciplina artística.
Programa d'activitats educatives del Museo ICO de Madrid per a 2º cicle d'Educació Infantil, desenvolupat durant el curs 2019-2020 entorn de l'arquitectura.
El Museo ICO de Madrid inicia durant el curs 2019-2020 un programa gratuït d'activitats educatives escolars en format visita taller entorn del seu programa anual d'exposicions temporals, centrat en l'arquitectura i l'urbanisme.
En el marc de l’estratègia “Barcelona dóna molt de joc”, l’Institut Infància i Adolescència acompanya i assessora l’Ajuntament de Barcelona per a impulsar i desenvolupar una estratègia que afavoreixi el dret al joc d’infants i adolescents a l’espai públic. La cooperativa Raons és l’equip especialitzat que co-dissenya i dinamitza els processos de cocreació amb infants per a la transformació dels dos parcs.
Els programes educatius del Born CCM (Barcelona) incideixen en el coneixement significatiu, donen protagonisme a les diferents comunitats d’aprenentatge en la construcció de narratives i aporten les eines necessàries per desenvolupar l’esperit crític, i fomentar la participació i el diàleg. La seva proposta és potenciar la reflexió en l’acció i la percepció de la història com un procés de continuïtats i canvis.
Iniciativa comunitària codissenyada per PES Don Bosco, Fundació Marianao i Circula Cultura que convida a estudiants de diferents edats a sortir fora de l’aula i explorar els carrers i les places de Marianao (Sant Boi de Llobregat, Barcelona), també com a llocs d’aprenentatge.
Procés participatiu per a la definició del nou programa d’usos del Convent de les Clarisses, de la mà de la cooperativa Raons. El projecte planteja el repte d’implicar a les persones en la definició dels futurs usos de l’equipament, recollint la mirada i les propostes de la ciutadania i veient les possibilitats i límits que ofereix l’equipament.
Trobada amb Todo Por La Praxis en l'espai MINI HUB, on comparteixen l'experiència nacional i internacional del col·lectiu i parlen sobre pràctiques basades a activar col·laboracions veïnals i de codi obert, sobre tècniques d'autoconstrucció i nous usos de l'espai.
Codisseny d'una infraestructura urbana a València, Castelló i Alemanya. Una proposta de Zuloark per explorar i posar en pràctica noves maneres de fer en comú.
IX ENCUENTRO ARQUITECTURAS COLECTIVAS: HERRAMIENTAS PARA UNA CIUDAD EN ABIERTO. CONVOCATORIA.
El encuentro quiere compartir herramientas que estén consolidadas, en proceso o en fase piloto y que estén vinculadas a prácticas colaborativas o procesos participativos, para desarrollarlas y coproducirlas entre todas. Cualquier herramienta, de formato y temática diversa, puede entrar en esta convocatoria: mapeos, visualizaciones de datos, plataformas de recursos compartidos, iniciativas ciudadanas, herramientas para procesos de participación urbana, etc.
CONVOCATORIA A PROYECTOS: "PROTOTIPANDO LA CIUDAD EN TRANSICIÓN"
JORNADAS "ZOMBI" (Idensitat) y "SUMMERLAB 2016" (Tabakalera). CONVOCATORIA PARA RESIDENCIAS DE I"NNOVACIÓN CIUDADANA" (MediaLab Prado 2016) y CONVOCATORIA DE PROYECTOS. "II ENCUENTRO CULTURA Y CIUDADANÍA" (Ministerio de Cultura y Deporte). Más "CULTURA LIBRE DE ESTADO" (Traficantes de Sueños, 2016), el nuevo libro de Jaron Rowan (investigador y docente).
"URBAN BETAS. MUESTRARIO DE HERRAMIENTAS DE CIUDAD ABIERTA(S)" (Encuentro "Ciudades Democráticas" en Medialab Prado y Museo Reina Sofía de Madrid) e "INTERACTIVOS’16". CONVOCATORIA DE COLABORADORES (Medialab Prado)
Jornada "DIÀLEGS. COMUNITAT I ART A DEBAT" (Artibarri) i seminari d’arts escèniques "A QUI PERTANY LA CIUTAT" (Escola Internacional d’Arts Escèniques de Barcelona)
Presentació del llibre "REPENSAR BONPASTOR: APRENENTATGES I FUTURS" (Col·lectiu Repensar Bonpastor, Barcelona) + processos participatius "PARC MALDÀ" (dinamitzat per Straddle3 a partir d’una iniciativa popular del municipi de Maldà, Lleida) i "MERCADO LEGAZPI" (Distrito de Arganzuela, Ayuntamiento de Madrid)
L'any 1972, l'arquitecte John F.C Turner publica, juntament amb R. Fichter, el llibre titulat "Freedom to Build, dweller control of the housing process". El sisè capítol del llibre, "The reeducation of a professional", està íntegrament dedicat al repte de reeducar la figura de l'arquitecte, un dels principals objectius de Turner a partir de la seva implicació amb els processos d'auto-construcció d'assentaments perifèrics a Lima durant els anys 1960.
Superar les estructures de decisió jeràrquiques que condicionen els projectes i proposar formes de control cooperatiu és la via que proposa Turner per fer emergir la creativitat de l'usuari i potenciar en l'arquitecte funcions de mediació, organització i negociació.
JORNADES "COOPERAR PER FER CIUTAT" (Taula Eix Pere IV) i "URBANISMO CAPITAL: FUNDING THE COOPERATIVE CITY (Vivero de Iniciativas Ciudadanas). Dos projectes a València: "BARRI COOPERATIU" (La Repartidora) i "SEMBRA ORRIOLS" (Carpe Via). Més ARTICLE "COOPERES I SOBRES" (publicat per Pau Llonch a "La Directa")
L'article introdueix conceptes bàsics en relació amb les metodologies participatives en el treball social.
Per una banda, s'exposen i descriuen diversos corrents teoricopràctics que poden ser útils als professionals que desitgin treballar des de la participació i, per altra banda, es desglossa a través de quadres esquemàtics el procés comunitari, posant l'accent en les característiques de cada fase, així com en aspectes a treballar amb els diferents agents i possibles exercicis i recursos a utilitzar.
Aquesta recerca pot ser útil per a tots aquells professionals que, dins de l'àmbit dels estudis urbans, vulguin posar a la pràctica el treball comunitari i formes participatives de planejament.
Projectes "EN TERRITORI NEUTRE" (institut Alexandre Deulofeu, Figueres) i "DE CASA A LA PLAZA" (colegio Hermanos Amorós, Madrid).
III ENCUENTRO INTERNACIONAL DE EDUCACIÓN EN ARQUITECTURA PARA NIÑOS Y JÓVENES (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía) / ITINERARIS URBANS Curs 2015-2016 (activitat CCCBEducació) / Projecte "ESCOLTEM EL PATI" (Escola Josep Maria Jujol. Premi Participa a l’Escola 2015) / Articles “URBANISME I PARTICIPACIÓ DE LA INFÀNCIA. EL PAPER DELS INFANTS EN LES TRANSFORMACIONS URBANES” (Elena Guim, arquitecta. Butlletí d’Inf@ncia núm. 89) i ARQUITECTOS AL INSTITUTO: EL VALOR EDUCATIVO DE LA ARQUITECTURA MODERNA EN EL CURRÍCULO DE LAS ENSEÑANZAS MEDIAS (Javier Encinas Hernández. Revista digital FronteraD)
Jornadas LA CULTURA POPULAR DE LAS PERIFERIAS (OACU-GRECS-GTEEP), programa de creación e investigación UNA CIUDAD MUCHOS MUNDOS (Intermediae–Matadero Madrid) y proyecto ESCUELA TALLER DE BARRIO Y OFICIO (Todo por la Praxis) + artículo MIRADAS Y MIOPÍAS SOBRE LA GESTIÓN COMUNITARIA (Varios autores. Publicado en Nativa)
Seminario "ARCHIVOS DEL COMÚN" (Museo Reina Sofía), Proyectos "ARCHIVE TAZ" (Todo por la Praxis) y "COMUNS URBANS A BARCELONA" (Observatorio Metropolitano de Barcelona) + Artículo "ARCHIVOS DESOBEDIENTES" (Adolfo Estalella)
DIÀLEG I: ARXIU ALÍCIA_INFÀNCIA I ESPAI PÚBLIC (Goethe-Institut Barcelona i Urbanitas Berlin-Barcelona) i TROBADA EMERGENTS (Vicerectorat de Cultura i Igualtat. Universitat de València)
Proyectos abiertos en Hangar: "TRANSVEU PERE IV" Y "POBLENOU HÀBITAT CREATIU" (impulsados desde el laboratorio "Geoartivismos" de Constelaciones), jornadas en torno a la conceptualización del archivo CICdB (LaFundició en la Fundació Antoni Tàpies) y publicación de los textos de la asignatura de extensión universitaria "CARTOGRAFÍA ARTÍSTICA" 2014-2015 (un proyecto de Inter-Accions) en la revista URBS
HACKATHON DE CADÁVERES INMOBILIARIOS (Jornadas Arquinset 2015), taller ACTIVADORES VECINALES (IDIYS) y plataforma de colaboración MUSEO DE LOS DESPLAZADOS (Left Hand Rotation)
Projecte "PASEOSFUENCARRAL" (Paisaje Transversal), festival URBANBAT 2015 (Zarami i Colaborabora), II Jornadas "PENSAR LA CIUDAD" (Malakatón), taula rodona ART URBÀ, ESPAI PÚBLIC I EDUCACIÓ (OWC2015) i cursos ACCIÓ SOCIAL. METODOLOGIES I PERSPECTIVES INNOVADORES D’INTERVENCIÓ EN L’ESPAI PÚBLIC (CEESC), EINES PER DESENVOLUPAR PROCESSOS PARTICIPATIUS (COAC) i COMUNS URBANS. CIUTAT, GESTIÓ COL·LECTIVA I PRÀCTIQUES COOPERATIVES (La Repartidora i La Dula) + publicació CONSTRUIR EN COL·LECTIU (LaCol)
Taller "CARTOGRAFIA SENSIBLE, AMB C MAJÚSCULA" / Encuentro "GEOARTIVISMOS": MEDIOS LOCATIVOS + ARTES DIGITALES + ACCIÓN SOCIAL / Artículos #EGIAMAPA: PROTOCOLOS DE ACTIVACIÓN DE ESPACIOS (PÚBLICOS Y COMERCIALES) / "TODA INICIATIVA DEJA HUELLA": UN MAPA A CARGO DE VIC
Convocatòries CIUDAD, EDUCACIÓN Y PRÁCTICAS COLABORATIVAS i PIPA 2015 PROJECTES D’INTERVENCIÓ PEDAGÓGICA I ARTÍSTICA / Projectes JOC DE CROMOS BARRIS DEL COLL I VALLCARCA de Barcelona, LA PELL DE LA CIUTAT i TERRITORIS EN TRÀNSIT
VIII ENCUENTRO ARQUITECTURAS COLECTIVAS + IDEA CAMP 2015 + FÒRUM VEÏNAL SOBRE URBANISME DE BARCELONA.
El projecte "A Barcelona la participació canta!" va ser presentat l'any 2008 per part del Grup de Participació vinculat al col·lectiu REpensar Barcelona.
Es desenvolupa en forma de manual concebut com una eina pràctica i d’aplicació directa en projectes que tinguin per objectiu garantir una participació ciutadana real en aquells contextos urbans sotmesos a processos de transformació (renovació urbana, gentrificació, etc.).
Es tracta d'un manual concebut com un arxiu en procés. De forma coherent amb això, s’ofereix en una versió que es pot descarregar d'Internet per tal de facilitar a la ciutadania que hi pugi estar interessada casos d’estudi, eines metodològiques i pràctiques properes sobre el tema.
Xerrada amb LaFábrika detodalavida
Dos lugares de encuentro y un texto que reflexionan sobre la ciudad, la comunidad, el hecho de habitar junt@s desde las iniciativas ciudadanas auto-gestionadas que están haciendo emerger un nuevo espacio de lo colectivo basado en la apertura y el afecto.
Trobades, laboratoris i tallers per recuperar espai públic i social des de processos participatius transversals.
Debate "USOS Y HACKEOS DEL ESPACIO PÚBLICO" en MediaLab-Prado. "CAMPUS DE CEBADA". III Universidad Popular de Verano en el Campo de Cebada. PRESENTACIÓN DE "VOLUMES" Y "CIVICWISE" (Wikitoki-Lab, Bilbao) y GUÍAS PARA LA ACTIVACIÓN DE ESPACIOS (Arquitecturas Colectivas)
Contraproposta de planejament participatiu dissenyada l'any 1983 per representants ciutadans i col·lectius activistes de Newham (est de Londres) durant la campanya d’oposició al projecte de renovació urbana i gentrificació de la zona dels Docklands (molls industrials del Londres est).
Com alternativa al disseny urbanístic imposat, el planejament participatiu reclamava un projecte que reflectís les necessitats reals de la població, oposant-se a la construcció d’un aeroport i a la substitució del sector industrial pel financer, i reclamant la rehabilitació del parc d’habitatge social enfront de la privatització residencial.
La necessitat d’organització i d’autogestió va comportar metodologies de col·laboració i negociació fruit de la capacitat cocreativa dels veïns i experts locals.
Foro europeo BENIMACLET, READY TO CHANGE? y dos artículos relacionados: RUSSAFA O LA MUERTE DE LA CIUDAD POPULAR y LOS VECINOS IMPULSAN TRES PROYECTOS QUE ‘RECUPERAN' VALENCIA MÁS ALLÁ DE LAS URNAS
El projecte "The Cook, the Farmer, his Wife and their Neighbour" fa visibles els rols i metodologies que l’arquitecte pot desenvolupar en un procés de reactivació social urbana. El seu equip motor sorgeix de la unió de dues iniciatives centrades en la reestructuració urbana del barri Nieuwe West d’Amsterdam: la del grup Wilde Westen, i la de l’artista i arquitecta M. Potrc.
La negociació entre els diferents agents implicats facilita la posada en marxa d'un procés de re-apropiació de l'espai públic que s'allarga del 2008 fins al 2010. El resultat serà l’apropiació temporal d’un solar i un local abandonats per convertir-los en un hort i una cuina comunitaris, que actuaran com espais de socialització i viver d'accions de denúncia i resistència al procés de transformació urbana del barri.
Projecte "CABANYAL ARCHIVO VIVO", jornada "CONFLUÈNCIA D’ARXIUS EIX PERE IV" dins del projecte "CONSTELACIONES POBLENOU" i nou espai per al dispositiu "OBJECTE BARRIAL NO INVASIU (O.B.N.I)"
GUIA "A LES PLACES! CIUTATS EN MOVIMENT" (Biblioteques de Granollers) / Biblioteca digital "BOOKCAMPING" / Grup de treball "PENSANDO Y HACIENDO MEDIALAB: la biblioteca como laboratorio ciudadano de conocimiento" / Projectes "COMMON LIBRARIES" (Essex Libraries), "PUBLIC LIBRARY" (Marcell Mars) i CREACIÓN DE UNA RED DE BIBLIOTECAS PERSONALES (Fundación Cerezales Antonino y Cinia en col·laboració amb Daniel G. Andújar)
"Playgrounds" és com s'anomena el sistema de solars buits aptes pel joc infantil que l'arquitecte Aldo van Eyck va projectar a Amsterdam a partir de 1947 a través d'un procés participatiu. Durant 20 anys, van Eyck va anar recollint propostes de localització fetes des de la ciutadania fins a sumar 700 solars cartografiats als anys 1970.
La clau del projecte va ser prioritzar el procés de treball comunitari i la dinàmica col·laborativa a l'hora d'escollir la ubicació i propostes de disseny per als espais lúdics de la ciutat en un període dominat per l'especialització, el funcionalisme i les metodologies científiques de l'anomenat arquitecte modern... Tendències que contrastaven amb el nou rol de mediador, col·laborador, receptor i dinamitzador de van Eyck, conegut com a "l'humanista rebel".
Seminari "URBANISMO AFECTIVO" (SKuor, VIC, Intermediae) / eBook "INTER-ACCIONS. PRÀCTIQUES COL·LECTIVES PER A INTERVENCIONS A L'ESPAI PÚBLIC" (Publicacions i Edicions UB) / Fanzine "TRANS. APROXIMACIONS 3" (grup de crítica arquitectònica) / Article "ESPAIS AMB VIDA" sobre cessió de solars buits a Barcelona (La Vanguardia) / Campanya "APOYA A LA INVISIBLE" (goteo.org) + article relacionat "NO CERRÉIS LOS CENTROS DE EXPERIMENTACIÓN CULTURAL" (de Jaron Rowan per a eldiario.es)
Aquest projecte de col·laboració entre el Centre for Urban Pedagogy (CUP) i The Brooklyn College Community Partnership (BCCP) comença amb la pregunta "Com creus que serà el barri el 2030?".
Els i les estudiants del Brooklyn College conformen un grup d'investigació urbana local a partir d'un aprenentatge-servei que els demana fer front als conflictes dins de la seva comunitat per comprendre millor el context on viuen. L'objectiu principal, després de l'aprenentatge d'habilitats per a la recerca i la investigació, és la de generar un posicionament crític, sensible als canvis del seu context immediat, per comprendre el seu funcionament i poder-hi actuar.
La idea principal és encoratjar una participació cívica activa per entendre qui pren les decisions que afecten el futur del barri.
Patio Maravillas (Madrid), La Casa Invisible (Málaga), Esta es una Plaza (también en Madrid). Tres proyectos bajo la picota, otras tres iniciativas de autogestión que se ven amenazadas por el rodillo de la legalidad y la lógica administrativa. Si esto es lo que nos anticipa el 2015, pongamos en juego toda nuestra capacidad de resistencia ante tan triste y pobre forma de entender el juego democrático.
Un col·lectiu, Punt6, i un projecte, "Wikidones", dues iniciatives amb un punt de partida centrat en la perspectiva de gènere
Activar prácticas desde y con las comunidades, trabajar colectivamente en procesos colaborativos. Aspirar a incidir en el entorno, en el contexto. Generar autogestión, democracia y procesos instituyentes. Curso "Ciudadanos y ciudades" (proyecto Artefakte), IX Jornades de Música (ICE-UB), convocatoria "Interactivos?´14" (Medialab-Prado), material documental taller "Constelaciones de mujeres" (FPJM), entrevista a Comusitària (Catalunya Ràdio), informe "Cómo construir, cuidar y mantener una comunidad en la economía colaborativa?" (OuiShare), proyecto "Orquestra integrada" (ARTransforma).
A més de la seva presència online, Polièdrica ocupa un espai físic al barri del Poble Sec de Barcelona. Avui volem aplicar una perspectiva de proximitat per situar alguns projectes que enriqueixen l’univers de les pràctiques col·laboratives, autogestionades i de proximitat al barri: Assemblea de Barri i Ateneu Anarquista del Poble Sec, Centro de Cultivos Contemporáneos del Barrio, Ateneu Cooperatiu La Base, Raons Públiques i Taller de Ficció
Les barriades, faveles, colònies proletàries o suburbis perifèrics de la ciutat informal d'Amèrica Llatina han estat objecte d'estudi per part d'arquitectes i antropòlegs, que han vist en la seva organització espacial un gran potencial pel què fa a l'autogestió comunitària i autonomia dels i les usuàries.
El cas observat per l'arquitecte britànic John F. C. Turner sobre els assentaments generats per ocupació a Lima (Perú) és un exemple clar dels múltiples rols que pot adoptar l'arquitecte davant d'un procés d'urbanització o planejament urbà.
En comptes de crear de nou, dissenyar i executar un projecte definit i tancat, Turner parteix d'observar, diagnosticar, desxifrar, col·laborar, assessorar o implementar formes de fer que deleguen en l'usuari/a el control total del projecte.
Tres formes d’abordar els processos participatius a l’espai urbà amb l'accent posat en: l’acció directa (nous espais de gestió comunitària de Can Batlló), el treball en xarxa (trobada anual "Arquitecturas Colectivas") o les metodologies per a l’aprenentatge participatiu (conferència projecte "BeLearning")
Diversos són els fronts oberts on la transformació col·lectiva de veïns i veïnes està posant de relleu que la participació pot ser una bona eina per fer aflorar les problemàtiques generades en la defensa d'altres models urbanístics.
Fer pedagogia sobre aquests processos és cabdal per aconseguir que les reivindicacions dels barris siguin oportunitats per reflexionar sobre els models de ciutat.
En aquest marc, pren molta importància com s’explica a la ciutadania allò que està succeint. Qui ho explica? A quins interessos respon? Com s’explica? A quins lectors/es arriba?
Implicació ciutadana i pràctiques col·laboratives en tres contextos diferents: una plataforma de ciutats europees ("We-traders"), un projecte local al districte madrileny de Tetuán ("Paisaje Tetuán") i una intervenció híper-local en una plaça encara sense nom del barri de Roquetes a Barcelona ("Deixem Empremta").
Les formes habituals de disseny urbanístic estan cenyides a un marc d’interessos que exclou la major part d’agents implicats (i/o afectats) per la transformació urbana, principalment veïns i usuaris de l’espai. El disseny participatiu consisteix en cercar vies inclusives per integrar en un procés cocreatiu els diferents agents que intervenen en un projecte urbanístic o arquitectònic.
Per aquest motiu caldrà que aquests projectes s’articulin en el context d’una forma adaptativa i orgànica, transformant-se en un procés col·laboratiu, creatiu i obert que retorni la capacitat de decisió als agents i experts locals.
Artículo de Carme Bellet, miembro del Departamento de Geografía y Sociología de la Universitat de Lleida, que ilustra cómo y porqué las administraciones locales han ido incorporando la filosofía y metodología de los colectivos alternativos en sus acciones de ocupación, como la temporalidad de los usos y la gestión ciudadana directa.
Us recomanem una visita al bloc de les jornades comissariades per "La Ciudad Viva" (LCV) amb el títol “Del Urbanismo a la ciudadanía”, on ja es poden consultar les primeres conclusions fruit d’un procés de treball obert.
Neologisme derivat de la paraula anglesa "gentry" (en català, aburgesament), utilitzat per definir el procés de transformació urbanística que provoca, sota pressió, la substitució parcial o total tant dels usos urbans com de la població establerts en barris sovint deteriorats o degradats.
"Infància i Espai Públic" és una iniciativa de l'Associació de Mestres Rosa Sensat i Urbanitas Berlin-Barcelona que proposa una sèrie de mirades i experiències sobre escenaris concrets de la infància a la ciutat.
Els processos participatius generen espais de col·laboració amb diferents graus d'intensitat pel que fa a la implicació i oportunitat de decisió dels agents implicats. Els nivells de participació en la presa de decisions d'un procés participatiu/comunitari poden anar de la mera informació o consulta fins a la delegació o control per part dels usuaris, tal com l'urbanista Sherry Arnstein va definir l'any 1969 al seu article "A Ladder of Citizen Participation".
Els projectes d'urbanisme des del disseny participatiu són un bon punt d'observació de la implicació permesa al ciutadà en les polítiques espacials públiques. Valorar aquests projectes segons el grau de participació dels veïns i experts locals pot ajudar a superar les barreres que sovint fan del disseny urbanístic un projecte excloent.
El planejament o urbanisme comunitari es defineix com a una manifestació de mútua col·laboració entre els diferents agents implicats en l’espai on es fa la intervenció. Planteja formes cocreatives de projectar les relacions entre el ciutadà i el seu entorn, buscant instruments i mètodes participatius per integrar a l'usuari en les decisions projectuals, ja es tracti d'un planejament, disseny urbà o projecte d’edificació.
És, sens dubte, una oportunitat que s’ofereix als i les arquitectes per treballar amb els i les experts/es locals i el coneixement del lloc, garantint l'equilibri de relacions/tensions entre els i les usuaris/es i les característiques de l'espai a projectar.
