La IX trobada de Cultura y Ciudadanía organitzada pel Ministerio de Cultura y Deporte aborda el paper de la cultura a les ciutats i territoris intermedis en la construcció d'un sector cultural, el potencial de la joventut i la importància de les xarxes de treball.
El Canguratge municipal de l’Ajuntament de Barcelona s'amplia amb Concilia Cultura a equipaments i festivals en el marc del Pla de Drets Culturals de la ciutat per facilitar a les persones adultes l'accés a actes i activitats culturals.
Trobada al Teatre Principal de Terrassa que tanca la fase deliberativa del procés participatiu organitzat amb motiu de la Llei de Drets Culturals de Catalunya (Departament de Cultura) per facilitar la recollida de propostes entre el sector cultural i la ciutadania.
Aquesta mesura completa el Pla de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona i ve a reforçar el paper dels equipaments museístics i patrimonials com a agents clau en la defensa d’aquests drets de la ciutadania.
La Diputació de Barcelona habilita un recurs formatiu dirigit als càrrecs electes que abasta tot allò imprescindible que cal tenir en compte per dur endavant les polítiques culturals d’àmbit local.
Jornada d’intercanvi d’experiències a la Fabra i Coats de Barcelona entorn dels processos d’obertura d’equipaments culturals a la ciutadania amb la participació de diversos centres culturals de referència tant nacionals com internacionals.
Más Madrid registra una llei per reconèixer els drets culturals, situant-los com a eix central de la política cultural pública, i garantir la participació cultural.
Espai municipal per a la música, obert a altres disciplines artístiques i gestionat de manera horitzontal i des de l’economia solidària per les cooperatives L’Afluent i Quesoni amb la Sala Upload per potenciar encara més la vida veïnal i cultural del Paral·lel de Barcelona.
El Teatre Auditori de Granollers articula el seu programa de mediació cultural entorn a línies d'acció, estratègies i projectes que promouen la plena participació en els drets culturals i l'activació i enfortiment del territori.
Programa de recerca al voltant de la creació artística comunitària en el qual participen quatre Fàbriques de Creació de Barcelona, l’Ateneu Popular 9 Barris, La Central del Circ, el Graner i la Fabra i Coats, en el marc de la Biennal de Pensament 2022.
"Ciuta·lab", Laboratori Ciutadà de Las Naves, llança aquesta primera convocatòria de Tallers de Producció Col·laborativa per implicar-se juntament amb la ciutadania en la Missió Climàtica de la ciutat de València.
Campanya de l’Ajuntament de Barcelona per conscienciar la ciutadania dels seus drets culturals i compartir una nova mirada sobre el fet cultural amb accions comunicatives com un fanzín interactiu.
Amb aquesta publicació es celebren els cinc anys de vida d’aquest programa municipal impulsat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat amb els centres educatius públics, centres culturals, i entitats i serveis de la ciutat.
Aquesta publicació vol ser una aproximació a Medialab Prado i a la idea del laboratori ciutadà des d'algunes de les experiències que s'hi desenvolupen.
Barcelona impulsa un pla de ciutat per situar els drets culturals al mateix nivell d'altres drets fonamentals en el marc internacional de drets culturals de l’Agenda 2030.
Cultura Viva, el programa de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic impulsat per l’ICUB (Ajuntament de Barcelona), estrena web i tanca l’any amb el Resum Cultura Viva 2020.
Article publicat al bloc de Trànsit Projectes a l'entorn del Pla Estratègic dels Centres Cívics de Vic, elaborat conjuntament pel CERC (Diputació de Barcelona) i l'Ajuntament de Vic amb Trànsit Projectes.
Impulsat per l'ICUB-Programa "Cultura Viva" (Ajuntament de Barcelona) i coordinat per Artibarri, l'objectiu d'aquest informe és establir un marc conceptual i radiografiar l’ecosistema de les arts comunitàries a la ciutat en un primer reconeixement al seu paper com a camp innovador en política pública cultural.
Les Jornades “Territori(s), comunitat(s) i pràctiques artístiques” estan coorganitzades per tres de les fàbriques de creació de la ciutat: l'Ateneu Popular 9 Barris, La Central del Circ i Graner, i s’emmarquen en la programació de la Biennal de Pensament 2020 (Ajuntament de Barcelona).
El programa "BornLab. Laboratori ciutadà de memòries" (El Born CCM de Barcelona) impulsa projectes col·laboratius i de cocreació amb els agents del seu entorn. Ho fa desenvolupant trobades, un laboratori de creació i treball en xarxa, així com nous espais d'activació del territori i del context (visites experimentals), i processos de treball i creació comunitaris i/o educatius.
Exposició al CEE Can Rigol sobre aquest projecte educatiu endegat el 2018 des d'UNZIP Arts Visuals (Ajuntament del Prat de Llobregat) per investigar sobre pràctiques integrades amb l'objectiu de convertir el Centre d'Art Torre Muntadas en un espai accessible.
Jornades organitzades per La Colectiva Errante sobre pedagogies i polítiques comunitàries en museus i espais culturals. Experts/es en polítiques museístiques i mediació cultural es reuneixen al costat d'equips educatius de diferents museus i centres d'art del país per a compartir maneres de relació amb l'entorn més pròxim a través de processos de mediació cultural.
Aquest projecte de Tabakalera proposa una reflexió en dues direccions: d'una banda, repensar l'entorn que s'utilitza amb les i els joves, amb l'objectiu d'assumir-lo com a propi, i per una altra, promoure una reflexió institucional per definir les formes d'ús i ocupació dels espais públics.
La posada en marxa d'aquest projecte educatiu l'any 2018 provoca un canvi de focus sobre com el Centre d'Art Torre Muntadas ha de pensar les seves accions i com aquestes es poden dissenyar i proposar des d'un punt de vista inclusiu.
En Marxa es transforma el 2019 en un espai per a la reflexió i creació musical adreçat als més joves. Un projecte de col·laboració entre dues branques de la Fundació Per Amor a l’Art (FPAA): Bombas Gens Centre d’Art i el Centre Jove de la FPAA, amb la complicitat de l’Institut Comenius i l’assistència tècnica de l’estudi La Dula.
Els programes "Mirador Usera" i "Mirador Arganzuela" llancen la segona convocatòria oberta a projectes culturals per a treballar en els districtes de Usera i Arganzuela (Madrid). Aquesta iniciativa és un programa d'innovació en cultura de proximitat per a desenvolupar l'agenda cultural.
Programa de Intermediae Matadero Madrid dedicat a l'escolta, acolliment, producció i posada en marxa d'iniciatives veïnals de caràcter públic, mitjançant el qual s'articulen marcs i col·laboracions amb comunitats i iniciatives del teixit cultural local.
Segona convocatòria oberta a projectes culturals per a treballar en els districtes de Usera i Arganzuela de la ciutat de Madrid. Aquesta iniciativa, impulsada per la Junta Municipal d'Usera i la Junta Municipal d'Arganzuela, és un programa d'innovació en cultura de proximitat on el teixit social i els espais i centres culturals del districte col·laboren amb Intermediae Matadero per a desenvolupar la seva agenda cultural.
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona té entre els seus objectius estratègics els projectes de proximitat. L’objectiu d’aquests projectes és fer accessible l’equipament i el projecte educatiu als barris que acullen les seves seus. Amb aquest projecte, el Museu del Parc del Fòrum i el Jardí Botànic de Barcelona volen acostar-se als i les veïnes dels districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc.
Organitzat pel Máster Universitario Educación y Museos de la Universidad de Murcia, la Fundación Séneca, Campus Mare Nostrum i la Asociación Murciana de Educadores de Museos (AMUREM), el Seminari porta per títol “Acción Cultural: Mediación y Democracia Cultural” i debat sobre la necessària presència de mediadors i educadors que propiciïn la co-construcció ciutadana i les pràctiques culturals que s'identifiquen amb els interessos dels ciutadans en un context de democràcia cultural.
Durant dos anys, en el marc de La Virreina Centre de la Imatge s’ha desenvolupat aquesta recerca que examina les relacions entre els equipaments de proximitat i l’imaginari cultural de Barcelona a l’era neoliberal. El treball indaga en la programació i el funcionament dels centres cívics com a institucions públiques que ajuden a construir el paradigma de l’anomenada “marca Barcelona”, basada en el consum i l’espectacularització cultural.
Recerca realitzada per l'educador Antonio Alcántara per encàrrec de la Direcció d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona. L’acció en el medi obert implica sortir dels espais de treball tancats per apropar-se als espais més informals de relació. En aquest marc, diferents professionals plantegen l’accessibilitat i la proximitat com a elements bàsics que permetin construir el vincle educatiu.
Taller expandit en el temps on compartir les referències, investigacions i metodologies de l’artista teixidora Teresa Lanceta al Centre d'Art BombasGens de València.
Jornades sobre cultura de l'Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona amb motiu del seu 40 aniversari. Aquest equipament de gestió comunitària fa una revisió de la seva trajectòria i obre un procés de debat al voltant de la cultura i el seu paper dins del projecte de l'Ateneu.
"CiudaDistrito, acción cultural en tu barrio" és un programa de l'Área de Gobierno de Cultura y Deportes de l'Ajuntament de Madrid que té com a finalitat aproximar la cultura als barris, distribuint de manera equitativa i contextualitzada recursos, programes i activitats, per a assegurar l'accés a la producció i gaudi cultural de tota la ciutadania i en tot el territori del municipi.
"No sabíamos lo que hacíamos. Lecturas sobre una educación situada" és una publicació que relata algunes de les pràctiques que s'han desenvolupat per i per al departament d'educació del CA2M (Madrid),
TALLER DE CREACIÓ PER A ESPECTADORS GREC 2016
JORNADAS "ZOMBI" (Idensitat) y "SUMMERLAB 2016" (Tabakalera). CONVOCATORIA PARA RESIDENCIAS DE I"NNOVACIÓN CIUDADANA" (MediaLab Prado 2016) y CONVOCATORIA DE PROYECTOS. "II ENCUENTRO CULTURA Y CIUDADANÍA" (Ministerio de Cultura y Deporte). Más "CULTURA LIBRE DE ESTADO" (Traficantes de Sueños, 2016), el nuevo libro de Jaron Rowan (investigador y docente).
Projectes "LA TERRASSETA" (Amics de l’Ateneu Santboià) i JAKINTZA IKASTOLA (convocatoria “Ciudad, educación y prácticas colaborativas” de Tabakalera). Més jornades "EN TRANSICIÓ–CIUTAT" (Projecte "Cohabitar entre-" del Centre d’Art Fabra i Coats) i Convocatoria de Proyectos "COMUNES E INSTITUYENTES" (Matadoiro Compostela).
"LAS RETAGUARDIAS DE LA REVOLUCIÓN. CUIDADOS, VULNERABILIDADES Y PRÁCTICAS CULTURALES"
Encuentro "¿DÓNDE ESTÁN LOS LÍMITES?" Público y participación en "NI ARTE NI EDUCACIÓN" (Matadero Madrid)
PROGRAMA DE ACTIVIDADES JUNIO 2016 de "UNA CIUDAD MUCHOS MUNDOS"
Sesiones abiertas de creación participativa "INTELIGENCIAS COLECTIVAS" (Azkuna Zentroa), "LABORATORIO 2" (Medialab Prado), "MAPEO DE COLECTIVOS E INICIATIVAS CIUDADANAS" (Red ZAC), curso de verano "TECNOLOGÍAS BLANDAS" (UPV-EHU) y debate performático "AFECTES, INSTITUCIONS, COL·LABORACIÓ" (Fabra i Coats). Más dos artículos: "CIUDADES CULTURALMENTE INTELIGENTES ¿PARA QUÉ LA CULTURA?" (de Daniel Innerarity en "Euskonews") y "ESPACIOS SOCIALES DE GESTIÓN CIUDADANA: UNA CUESTIÓN DE NECESIDAD, NO DE CONTINGENCIA" (de Curro Machuca en "Diagonal")
EXPOSICIÓN PROYECTO "VACA IV" (Centro Huarte), "ESPACIO 0-6. REPENSANDO LOS ESPACIOS DE JUEGO" (Tabakalera) y JORNADA "ARTE+EDUCACIÓN" (Consello da Cultura Galega). Más dos lecturas: "PUBLICACIÓN LESSON 0" (Fundació Joan Miró) y "OTRA EDUCACIÓN ES POSIBLE" (artículo de Bea Espejo en “El Cultural”)
Tertúlia "MES ENLLÀ DE LES POLÍTIQUES D’ACCÉS A LA CULTURA: LES BIBLIOTEQUES I LES DESIGUALTATS" (“El primer glop de cervesa” amb Nicolàs Barbieri) i TERRASSA CIUTAT PILOT PER A L’"AGENDA 21 DE LA CULTURA" (programa Ciutats i Governs Locals Units), més dos lectures: “PLURALS DIVERGENTS I ESPAIS PEL NO-SABER” (text de Laura Benítez Valero entorn de la 2ª tertúlia sobre cultura i educació de "Nativa") i “EL RETORN SOCIAL DELS FESTIVALS” (article de Xavier Cervantes al diari "Ara")
"L’ASSIGNATURA PENDENT. CONVERSES SOBRE EDUCACIÓ, POLÍTICA I CULTURA" (presentació del llibre de Gemma Carbó organitzada pel Màster de Gestió Cultural UOC-UdG) i DUES TERTÚLIES SOBRE CULTURA I EDUCACIÓ (organitzades per Nativa amb Judit Vidiella i Laura Benítez)
Xerrada LABORATORIOS CIUDADANOS: "POLITICS-IN-THE-WILD Y GIRO EXPERIENCIAL" (GRAPA-UB) i debat "PROXIMITATS. INNOVACIÓ CIUTADANA" (Pla de Cultures 2016-2026. Consell de Cultura, Ajuntament de Barcelona)
El llibre de Jon Hawkes és un manifest molt ben argumentat sobre la necessitat que la cultura estigui estretament relacionada amb les polítiques públiques i la governança. Va ser un encàrrec fet a Hawkes l’any 2001 des de la Cultural Development Network, l’associació de gestors i activistes culturals de l'estat de Victòria (Austràlia).
El llibre defineix amb claredat què és la cultura, tot i analitzant la seva funció en les polítiques públiques i els mecanismes de planificació sobre el futur de la societat. L'autor proposa que considerar la cultura com el quart pilar de la sostenibilitat és una estratègia pràctica que beneficia als actors culturals, permet llegir millor els reptes de la societat i, consegüentment, dotar-se de les eines per transformar-la.
Plataforma "DECIDIM BARCELONA" (Plataforma de participació digital de l’Ajuntament de Barcelona) més jornades "ENFORTIR ELS BÉNS COMUNS DES DEL MUNICIPALISME" (Barcelona en Comú i Fundación Rosa Luxemburg) i "QUIN BARRI VOLEM" (Assemblea de Barri de Sants)
NOUS ENTORNS DE CREACIÓ I INTERVENCIÓ: INFORME-DIAGNÒSTIC DE LES ARTS ESCÈNIQUES APLICADES (Observatori de les Arts Escèniques Aplicades de l’Institut del Teatre), "CONECT@" (publicación del Museo Reina Sofía sobre la accesibilidad a la cultura en colaboración con Grupo AMÁS), GUIA DIDÀCTICA DE TEATRE FÒRUM PER A DOCENTS (projecte europeu "FOTEL". Forum Theatre Against Early School Leaving)
"Rhythm is it!" recull el testimoni de 250 escolars dels barris marginals de Berlín en la participació de "La Consagració de la Primavera" d'Stravinsky amb la Filharmònica de Berlín. La cinta mostra les etapes d'aquest projecte d'educació musical, liderat per Dance United i Roystom Maldoom.
S'hi documenten tres mesos d'assajos amb els seus episodis de renúncia i perseverança, escepticisme i entusiasme, frustració i èxit a través de la mirada de tres joves que, des de diferents situacions vitals, assumeixen aquest repte que els farà créixer com a persones.
Jornada "EXERCIM ELS DRETS CULTURALS" (BCN Interculturalitat, a l'Espai Avinyó), cicle "VALOR!" 10 debats sobre la construcció del valor de la ciutat" (Ajuntament de Barcelona, a La Virreina) i "CULTURA VIVA". Trobada per a una cultura com a bé comú (ICUB, a la Fabra i Coats)
A BAO A QU PREMI CIUTAT DE BARCELONA i PROJECTE "COHABITAR ENTRE-" A FABRA I COATS
La "Declaració de Friburg" sobre els drets culturals exposa quina relació existeix entre drets humans i cultura. No és un text normatiu, ni un document oficial, sinó un text escrit per un grup d’experts compromesos amb l’ètica i els drets humans com a representants de la “societat civil”.
El document va ser presentat l'any 2007 però, des del 1998, l'anomenat “grup d’experts de Friburg” havia estat treballant amb la UNESCO i el Consell d’Europa per a l’aprovació d’un document normatiu sobre els drets culturals. La "Declaració de Friburg" és el text més clar que existeix sobre els drets culturals, una categoria estranyament desconeguda per als activistes i agents del món de la cultura, molts dels quals encara creuen que la cultura és un dret social.
Encuentro organizado dentro del proceso participativo que el Ayuntamiento de Cádiz está llevando a cabo para la redacción de un Plan Director de Cultura.
Aquest llibre aporta una explicació molt planera sobre la relació entre drets humans, cultura i participació ciutadana.
A la primera part del llibre, els autors defensen la necessitat de justificar les polítiques culturals des de la perspectiva dels drets culturals, perquè només d’aquesta manera són els ciutadans concrets, homes i dones que viuen en un territori, els objectes de les polítiques públiques, tot i aportant exemples concrets de participació de la ciutadania en l’elaboració de les polítiques culturals en diverses ciutats arreu d’Europa.
La segona part aporta pautes ben concretes (de fet, s'estructura com una guia) perquè els governs locals elaborin polítiques culturals amb la participació de la ciutadania.
Jornada de treball i reflexió al voltant de les pràctiques artístiques, la seva relació amb la societat i les maneres d'implicació dels diversos agents que serveix de cloenda al cicle "Trets enmig del concert" de l’Arts Santa Mònica, un cicle d’exposicions que paral·lelament ha desenvolupat un programa de mediació (microRavals) i un cicle d’activitats (Implic/Accions) vinculats amb el barri on s’ubica el centre d’art.
Una convocatòria que articula la producció artística contemporània amb la mediació, que es postula obertament com una aposta per a la recerca i la experimentació entorn d’una gestió, una curadoria o una programació que planteja altres models de relació entre art i ciutadania, entre equipament i territori, entre pràctiques artístiques i processos educatius. Així ho planteja l’Institut de Cultura de Barcelona en la difusió de la convocatòria, que reproduïm a continuació:
Exposició PROJECTES EDUCATIUS. SALA D’ART JOVE (ACVic) i projecte de mediació cultural "QUÈ VOL DIR MIRAR UN QUADRE?" (Servei educatiu. Tecla Sala)
Des de Polièdrica estem fent una selecció dels articles publicats a #Interacció 15 més en sintonia amb els nostres àmbits de treball. Les trobades d'Interacció venen realitzant-se des del 2000 impulsades pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Des de llavors, aquesta iniciativa ha esdevingut un destacat punt de debat i d’intercanvi per a la comunitat de productors culturals, gestors, responsables i experts en polítiques i gestió cultural.
Convocatòries "LABORATORIO 987" (MUSAC) i "TALLERES INTERGENERACIONALES 0-99" (Matadero Madrid)
EXPOSICIÓ HOW TO DO THINGS WITH DOCUMENTS (Fundació Antoni Tàpies) i PERFORMANCE TERZO PARADISO (Blueproject Foundation)
JORNADAS LABORATORIO 987 DE PRODUCCIÓN Y MEDIACIÓN EN CULTURA (MUSAC), II JORNADA DE PRÁCTICAS COMUNITARIAS EN MUSEOS Y ESPACIOS CULTURALES (Asociación de Trabajadores de Museos en Argentina) y publicación SOUVENIR VALPO (proyecto La rosa y el fuego en Parque Cultural de Valparaíso, Chile)
Congreso SOPA15 y IX CURSO DE CULTURA CONTEMPORÁNEA; "SOSTENER LA VIDA"; ALIANZAS, EXPERIENCIAS Y APRENDIZAJES DESDE LO RURAL (MUSAC)
Seminarios y encuentros: ESFERA PÚBLICA Y EDUCACIÓN. OPORTUNIDADES Y RETOS (LaPublika), PRÁCTICAS ARTÍSTICAS Y TERRITORIO, VÍNCULOS ENTRE CULTURA Y ESFERA PÚBLICA (Centro Nacional de la Cultura y las Artes. Gobierno de Chile) y MED15: HISTORIAS LOCALES/PRÁCTICAS GLOBALES (Museo de Antioquia. Medellín, Colombia)
FIRA D’ECONOMIA SOLIDÀRIA DE CATALUNYA, TROBADA INTERNACIONAL DE MUNICIPALISME I ECONOMIA SOCIAL i dos textos de context: ECONOMÍA SOLIDARIA Y DEMOCRACIA (Joan Subirats) i MERCAT SOCIAL: ECONOMIES PER L’EMANCIPACIÓ (Ivan Miró)
#SUCRET15. Jornades de suport a la creació (/UNZIP) / Festival de Creació Contemporània ESCENA POBLENOU / Segona taula rodona: CULTURA I CIUTAT (Laboratori social metropolità) / ENCUENTRO CULTURA LOCAL Y CONSTRUCCIÓN DE CIUDADANÍA (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte)
"FREE CULTURE" FORUM 2015 (Xnet), "CULTURA ABIERTA Y PROCESOS SOCIALES" II encuentro abierto (Los Madriles) y dos lecturas relacionadas: "PROCOMÚN DIGITAL Y CULTURA LIBRE ¿HACIA UN CAMBIO DE ÉPOCA?" y "CULTURE OF ANYONE"
A principis de desembre tindrà lloc Interacció 15, unes trobades que venen realitzant-se des del 2000 impulsades pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Des de llavors, aquesta iniciativa ha esdevingut un destacat punt de debat i d’intercanvi per a la comunitat de productors culturals, gestors, responsables i experts en polítiques i gestió cultural.
La lectura de l’article d’Aida Sànchez de Serdio, “Digui mediació”, aparegut recentment a Nativa ens sembla molt recomanable en tant que una aproximació clara i precisa a la posició des de la qual es desenvolupen les pràctiques de mediació i col·laboració. La mediació entesa tant com un lloc per a la creació de ponts, interconnexions i transversalitats entre la producció cultural i artística i el conjunt de la societat, com un espai per reflexionar –críticament– sobre aquesta mateixa relació i treballar per transformar-la. Una actitud d’agent doble, que entén que perquè la interacció entre ambdues esferes sigui mínimament possible necessita de transformacions institucionals.
A "Democratic Culture", John Holden analitza la definició actual de cultura, interpel·lant a públic, creadors i professionals culturals per tal de reformular una nova definició basada en l’accés i la participació.
Els estàndards de qualitat cultural no es defensen aixecant barricades contra els de fora, afirma aquest investigador especialitzat en polítiques culturals, evidenciant així el fet que l'accés de la població a la cultura finançada amb diners públics és encara molt limitat.
Holden argumenta perquè la cultura ha de tenir un mandat democràtic, entenent que les múltiples formes d’expressió culturals són constructores de significat i d’identitat, i per això, condueixen a la llibertat individual i col·lectiva de la comunitat.
El programa "Learning & Participation" va néixer com una part essencial del projecte de "The Sage Gateshead". Així com altres equipaments culturals han incorporat progressivament un servei educatiu i comunitari en la seva estructura, aquesta institució es va gestar com una entitat de difusió i creació musical, alhora que s’aixecava com un centre de formació artística i de dinamització cultural adreçada a tota la ciutadania.
Més enllà d’acollir formacions musicals estables, aquest equipament va ser concebut com un projecte per regenerar una zona cultural i econòmicament deprimida, i l’estratègia per a fer-ho va ser a través de la música.
Presentación y debate "CONTRADICCIONES Y POTENCIALES EN COMÚN: INSTITUCIONALIDADES, CIUDADES Y PEDAGOGÍAS OTRAS" (Intermediae) en relación con las entrevistas a MARÍA ACASO y LILIANA LÓPEZ BORBÓN en antimuseo
JORNADES DE BONES PRÀCTIQUES EN L’ÀMBIT DE LA JOVENTUT (AcPpJ) / 33ª JORNADA DE POLÍTIQUES LOCALS DE JOVENTUT
"NARINANT" (projecte "Barris en Dansa") al Mercat de les Flors / ACTIVITATS PER A ESCOLES (/UNZIP al Centre d’Art Torre Muntadas) / "EL JUEGO COMO PRINCIPIO" (activitat programa educatiu MNCARS) / "AUZOKO HITZAK/PALABRAS DEL BARRIO" (projecte programa de mediació i pedagogies Tabakalera)
"ASSAJANT DES DE LA COL·LECCIÓ" (activitat per a professorat del MACBA) / "PROGRAMAR PER ALS PÚBLICS" (XVIII Jornades de Museus i Educació del Museu Marítim de Barcelona) / "ARTE CONTEMPORÁNEO Y MUSEOS EXTREMEÑOS" (curs de La Colectiva Errante)
Fa uns quants posts, en aquest bloc, ens fèiem ressò de l’Arxiu de projectes que, en el marc d’IDENSITAT Barris, presentava un mapeig d'iniciatives culturals, artístiques i socials desenvolupades al barri del Raval de Barcelona. Segueixen enriquint aquest ecosistema cultural local dues propostes més: "microRAVALS" (projecte de mediació del cicle "Trets enmig del concert" de l'Arts Santa Mònica) i tres inauguracions del projecte "Espais Mentrestant": els locals de "SomAtents", "scannerFM" i "Konnecta’t".
Jornada "Economia Cooperativa de la Cultura" (Guanyem Barcelona) i cimera "Cultura y Ciudades Sostenibles" (CGLU), amanides amb lectures relacionades sobre cultura, polítiques culturals i ciutat
Aprofitem la Jornada de (Re)coneixements Veïnals (CONFAVC) per posar-nos al dia dels processos participatius de l'Espai Autogestionat Germanetes, Cal Badia i Nou Ateneu Santboià
Les micro-polítiques poden ser una forma de fer presents l'autogestió i la coresponsabilitat ciutadana en les polítiques culturals? Dos esdeveniments, el proper Fòrum d'Indigestió (Nativa) i la passada Jornada d'Interacció (CERC-Diputació de Barcelona), comparteixen algunes inquietuds que posen en el punt de mira la voluntat de replantejar, o si més no debatre, entorn dels llocs des d’on es fa i es gestiona la cultura.
Queremos compartir con quien todavía no lo conozca un nuevo proyecto, "Harinera ZGZ" en Zaragoza, que enlaza con iniciativas en marcha en ésta y otras ciudades para la creación de espacios culturales auto-gestionados desde procesos participativos. Espacios multidisciplinares basados en nuevas formas de creación y producción cultural a través de la participación ciudadana y las estrategias colaborativas.
Enmedio, Zemos98, Basurama y Zoohaus son los colectivos invitados a este encuentro propuesto para reflexionar sobre cuáles son las tácticas y estrategias que utilizan hoy en día colectivos y agentes implicados en la transformación social y cuáles las trayectorias que van trazando en las comunidades con las que trabajan, la dimensión educativa de esas propuestas y su repercusión en las dinámicas ciudadanas
Dos projectes inscrits en un mateix territori, el Districte de Sant Martí de Barcelona, assagen propostes d'acció vinculades al barri, i a les seves necessitats i reptes, a partir del treball en xarxa i les pràctiques artístiques: Transversal Art Urbà Sant Martí (Ajuntament de Barcelona) i Cicle de Salut Mental i Teatre: Qui no està boig, fa teatre! (Centre Cívic Can Felipa).
El circ ha esdevingut una eina de transformació social, especialment quan es fa des de projectes de llarg recorregut com, per posar un exemple proper, el cas de l’Ateneu Popular 9Barris de Barcelona. Compartim altres exemples en aquesta línia: projecte "Galway Community Circus" (Galway, Irlanda), espectacle de creació col·lectiva "Jo sé què sóc" (Artescena Social) i jornades "Col·laboratorium" (Museu de Ciències Naturals de Barcelona)
Tres proyectos y un texto para abordar, una vez más, la compleja y contradictoria cuestión de la intervención en el espacio público. Dispositivo móvil "Txirin-Gailua" (Tabakalera), proyecto "Unitat Mòbil del Paisatge" (Mixité para Idensitat), "MuMo. Museé Mobile" (Ingrid Brochard-L'Art à l'enfance) y "Esto no es un museo. Artefactos portátiles y espacio social" (artículo de Martí Peran en Interacció).
"Amb qui comptem per al futur de l'Ateneu?" és una crida en format enquesta per preveure quin serà l'ús futur i quin recolzament ciutadà pot tenir el projecte del nou Ateneu de Sant Boi del Llobregat
Rastres d’iniciatives, espais i gents que hem anat trobant i que donen compte de les moltes maneres d'entendre la construcció del comú a través de l'acció transformadora de les pràctiques culturals i econòmiques col·laboratives
Un petit tast de jornades, cursos i tallers per si aquesta tardor us ve de gust passar a la investigació-acció participativa de la mà de les pràctiques artístiques col·laboratives: "Parking Day", L'obrador del Circ d'Hivern (Ateneu Popular 9 Barris), Jornadas de Educación Polinizada (Las Lindes-CA2M), Curs Pràctiques artístiques, participació i canvi social (Artibarri) i Factorial BCN 2014 (Ajuntament de Barcelona)
Dos projectes d’educació artística amb la implicació de tota la comunitat educativa i projecció cap al territori: "Ahir, avui, demà. L’escola revisitada pels escolars" (Lo Pati) i "Apadrina el teu equipament" (Fundació Tot Raval en col·laboració amb els equipaments culturals de Barcelona)
Ja ha arrencat el procés participatiu #NouAteneu per a la definició dels usos i de la reforma de l’Ateneu Santboià, conjuntament amb la ciutadania i les entitats del municipi, posant en comú idees, inquietuds i opinions
Serà per efecte de la crisi o com a resultat de trajectòries d’experimentació i recerca pràctica sobre el terreny, però sembla que es consolida la idea que les estratègies de mediació són una eina de política cultural de proximitat que museus, centres d’art i equipaments culturals no poden deixar de banda. Aquesta implosió de pràctiques ve acompanyada d’espais de formació que permeten la disseminació, intercanvi i consolidació dels sabers associats amb aquesta praxi.
Inauguració de la darrera exposició del Cicle “De com convertir un museu en arena”, comissariat per Oriol Fontdevila a l’Aparador del Museu Joan Abelló.
Els processos musicals comunitaris volen proporcionar experiències artístiques i vetllar per la formació global de les persones, fent-les partícips de la vida política i cultural del seu entorn i acompanyant-les en el seu creixement personal.
Des de l'educació tècnico-artística fins el desenvolupament de competències creatives, comunicatives i socials, aquests processos ofereixen l’oportunitat de construir una identitat comuna i una expressió personal més enllà de l'excel·lència i en condicions d'igualtat, democratitzant així la pràctica artística.
Les polítiques culturals serveixen per ampliar les llibertats dels habitants d’un territori. Avui, “estar viu” comporta conèixer el passat i avaluar críticament el present, observar i respectar la diversitat constitutiva del nostre món, saber interactuar amb altres persones, saber expressar-se amb el cos i la veu, gaudir de la bellesa, crear processos nous que aportin noves emocions i nous coneixements... Aquests temes poden ser objecte del suport o no dels poders públics.
Les polítiques culturals són sistemes que articulen aquests temes de manera ordenada, amb la participació d’uns agents concrets (institucions públiques, associacions, empreses, persones) i amb un finançament públic. Són polítiques estretament relacionades amb la democràcia perquè articulen valors “comuns” i creen sentit.
El treball en xarxa amb el context sanitari i el desenvolupament de pràctiques artístiques col·laboratives en relació amb institucions, equipaments i agents sanitaris són els protagonistes de l’article “Amb l’hospital”, publicat al suplement "Cultura/s" de La Vanguardia.
Compartim l'article d'Antonio Alcántara, "Ateneus de fabricació vs. bancs d'aliments. Quin model de cultura volem?", que hem conegut a través de la revista "Nativa".
La museologia és la ciència que estudia la història, els discursos, la influència social dels museus i les seves maneres de gestar-se com a mecanismes educatius i de construcció d'identitat. La museologia crítica és una branca que neix de la influència de l'antropologia, els estudis culturals, la crítica a les polítiques de representació, i part dels estudis feministes i post-colonials.
El seu objectiu és qüestionar la noció de museu (exposició o centre d'art) i les seves polítiques de patrimoni i col·leccions. Així, entèn el museu com el resultat de diverses històries, condicions sociopolítiques i econòmiques, en comptes de com un espai institucional autònom, ja que respon a l'encreuament de diversos interessos i polítiques governamentals, igual que una escola o un hospital.
