Oberta la convocatòria Balandra de residències escèniques i de suport a la creació del Centre Cívic El Sortidor que té com a objectiu facilitar la creació i l’exhibició escènica.
Procés de creació participatiu impulsat per Vulnus, Arts Vives i Recerca, i la Casa Orlandai de Barcelona des de l'exposició dels cossos, la resignificació dels espais transitats, la reflexió sobre la vulnerabilitat i les cures.
La Caldera i el Graner convoquen juntament amb l'Institut de Cultura 6 beques “Barcelona Crea – Fàbriques de Creació”, dues d'elles en la modalitat de recerca i mediació.
Curs dirigit al professorat de secundària de la Comunitat de Madrid per explorar el potencial de les arts escèniques com a eina pedagògica per a l'aprenentatge de competències clau a l'aula.
Stalkers, projecte que converteix 18 joves en programadorxs dels teatres dels seus municipis, inclou més localitats de Catalunya i un nou festival, l’Eufònic, que es suma als seus impulsors: Sâlmon, Sismògraf, FiraTàrrega i TNT.
Com a part de les activitats del III Encuentro de Artes y Discapacidad, Capaz Perú i el Centre Cultural d'Espanya a Lima (CCE Lima) convoquen una residència artística que es realitzarà l'octubre del 2023 a Lima (Perú).
Obert el període de presentació de propostes d'intervencions artístiques a l'espai públic per participar en la III edició del Ephemeral Phestival a Valladolid.
Teleclub Lanzarote és un projecte de laboratori/taller/residènca de formació artística creat per a persones amb idees, pensaments i projectes entorn de l'art, la cultura i la innovació.
L’associació Empelt, formada per joves de la Selva del Camp (Tarragona), busca enfortir l’arrelament al territori d’un jovent desconnectat de la vida sociocultural del municipi a través de la cultura i les arts en viu.
Programa de tallers per l'arxipèlag canari per tal d’apropar aquest projecte per a la innovació i transferència de coneixement impulsat pel Govern de Canàries a la realitat de cada illa i a les necessitats del sector cultural.
Espai d’intercanvi, acció i pensament del MACBA dirigit a professorat per pensar en la pràctica educativa des del cos.
Projectes educatius en curs de Graner desenvolupats per 6 artistes a 6 escoles i instituts del barri de la Marina de Barcelona dins de “Caixa d’Eines”. Programes de Cultura i Educació del Pla de Barris, l’ICUB i el CEB.
La 3ª edició de les estades creatives a la natura d’ACVic per tal que infants de 8 a 12 anys experimentin amb les possibilitats de l’art es centra en explorar la relació a tres bandes entre art, cura i natura.
Dispositiu de governança participativa impulsat per 4 festivals catalans d’arts vives on un grup de joves s'endinsa en el procés de curadoria de les seves programacions per acabar ideant una programació cultural als seus municipis.
4ª edició de Basar obert, l’espai d’aprenentatge i pensament compartit de Graner, Centre de creació de dansa i arts vives de Barcelona, on el facilitador David Villota ofereix una formació sobre la Indagació Grupal.
Una jornada on s'emfatitza la importància dels espais de residència com a llocs de treball, però també de trobada i comunitat, amb la presentació de projectes residents 20/21 al Centro de residencias artísticas de Matadero Madrid.
Aquesta mostra és la culminació d'un procés de creació comunitària amb el col·lectiu CHICO-TRóPICO i veïnxs de Carabanchel entorn de la distància i el joc experimental dins del programa cultural 21 Distritos (Ajuntament de Madrid).
L'Àrea de Cultura de la Diputació d'A Coruña, organitzadora d'aquestes jornades sobre la situació de la dansa i les arts vives a Galícia, ofereix en obert al seu canal de YouTube els vídeos de les conferències d'aquesta trobada, celebrades el març al Teatre Colón (A Coruña).
Les Jornades “Territori(s), comunitat(s) i pràctiques artístiques” estan coorganitzades per tres de les fàbriques de creació de la ciutat: l'Ateneu Popular 9 Barris, La Central del Circ i Graner, i s’emmarquen en la programació de la Biennal de Pensament 2020 (Ajuntament de Barcelona).
Partint del cos de treball de "A quatre potes", un projecte al voltant de la noció de taula com a dispositiu, context i espai d’acció-disrupció, nyamnyam planteja una nova investigació i formalització en relació a les línies de treball del Graner i el context del Barri de La Marina de Barcelona.
Creació XIC i Radioactius proposen un projecte artístic comunitari que barreja les arts escèniques i la ràdio per crear col·lectivament una performance sobre les vivències migratòries, a través dels relats de veïnes i veïns del Poble Sec de Barcelona de diferents orígens culturals.
3er Cicle d'aquesta formació impartida per l'associació cultural Marabal, que consta de 6 cursos intensius que tenen com a eix vertebral les arts del cos aplicades a entorns educatius, terapèutics i comunitaris.
«I a fora què?» és la presentació en format expositiu de quatre projectes educatius duts a terme des de Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma durant el curs 2018-2019, tot ells desenvolupats amb col·lectius diversos.
Convocatòria oberta per participar a "Aquario Bcn", un projecte d'art comunitari de ComuArt que posa en evidència la tensió cultural que es produeix en el món contemporani entre les comunitats migrants i d'acollida. El punt de partida del projecte es centra en l'experiència de la població xinesa.
Acció participativa que pren forma de marxa pels carrers del centre de Torroella de Montgrí. Durant el recorregut, amb Lo Relacional com a dinamitzadores, dones de la vila ens mostraran els seus treballs quotidians, els seus somnis, les seves reivindicacions i els seus espais de participació, empoderament i cura.
Aquest projecte de proximitat, ideat per Arts Vives Aplicades del centre de creació Graner, arriba al barri de la Marina de Barcelona per crear un ecosistema centrat en l’art i la comunitat que l’acull.
"VULNUS", una performance a l’espai públic que explora la vulnerabilitat (dins del projecte "desPLAÇA’t" de transFORMAS) i nova estrena del projecte "RITME EN EL TEMPS" de l’Antic Teatre de Barcelona (dins de la programació del Festival Grec 2016)
"QUÈ DIUEN QUE ÉS AIXÒ DE LA PERFORMANCE?" (xerrada amb Judit Vidiella a /UNZIP dins del projecte "Ultracòs") i "HAY QUE TOCARSE MÁS" (taller de performance per a professorat d'Aimar Pérez Galí a CA2M)
EL COS A LA INTEMPERIE. Primera performance del projecte interdisciplinari “Ultracòs. Tres experiències compartides més enllà del cos” que vol posar en relació les Arts visuals amb les Arts escèniques per generar una peça performativa conjunta amb artistes d'àmbits diferenciats.
Proyecto "FES KIOSC" (Circula Cultura) + taller "BAILARSE EL PROBLEMA O CÓMO ORGANIZAR LO INESPERADO" (laboratorio de Diego Agulló) + jornadas sobre prácticas artísticas colaborativas "¿ALL TOGETHER NOW?" (hablarenarte)
Aquesta publicació és una compilació de diversos col·lectius activistes (Posse, Deriva, Approdi, Precarias a la Deriva, Grupo 116, Colectivo Sin Ticket o Colectivo Situaciones entre d'altres), dedicats a explorar el territori situat entre la investigació i l'acció. En el seu pròleg, Marta Malo reflexiona sobre les formes dels moviments militants actuals per conjugar la teoria i l’acció mitjançant mètodes sovint allunyats de les formes tradicionals de fer recerca i política.
La metodologia emprada per aquests moviments ha estat buscar altres formes de transmetre el coneixement per mitjà de l'organització horitzontal, la recuperació dels sabers més biogràfics, l’ús de la performance com estratègia de visibilització a l’espai públic i les pràctiques d’autoconsciència per visibilitzar l'opressió social.
Taller "ELS PERSONATGES NO EMMASCARATS S’HAN RETIRAT A UNA BANDA I RECITEN" (MACBA. A cura de Laia Estruch) i exposició "PER(...)FORMAR-NOS" (ACVic. A cura de Marta Ricart)
"La condición postmoderna: Informe sobre el saber", del filòsof francès Jean-François Lyotard, examina el coneixement, la ciència i la tecnologia en les societats capitalistes avançades.
En aquest llibre, Lyotard introdueix el terme post-modernisme en filosofia, definint-lo com una actitud d'incredulitat cap a les meta-narratives i presentant la cultura post-moderna com el final d'aquestes grans narratives globals i totalitzadores que han organitzat fins ara els nostres coneixements i experiències.
Segons Lyotard, la ciència destruirà les seves pròpies meta-narratives reemplaçant el seu totalitarisme pel relativisme d'una pluralitat de petites narratives en competència, fent així més estret el contacte entre coneixement i poder.
Projecte VITAMINA C-ULTURA (Taller d’Art, Cultura i Creació) i "OPEN LAB" (Projecte "Equipo", grup de joves col·laboradors del Departament Educatiu del Museo Reina Sofía)
A "Género y performance. 3 episodios de un cybermanga feminista queer trans..." Paul B. Preciado desenvolupa la noció de performance més enllà de l’àmbit artístic per comprendre-la com un mecanisme social mitjançant el qual els individus construïm la nostra identitat.
L'article desenvolupa tres casos pràctics (noció de "mascarada", projecte educatiu "Womanhouse" i subcultures travestistes) on s’evidencia la desnaturalització de les normes i veritats vinculades al gènere, la sexualitat, la raça, la classe social, etc.
EXPOSICIÓ HOW TO DO THINGS WITH DOCUMENTS (Fundació Antoni Tàpies) i PERFORMANCE TERZO PARADISO (Blueproject Foundation)
"El género en disputa" ha esdevingut un llibre canònic entre els actuals corrents del feminisme i els Estudis de Gènere. La seva autora, Judith Butler, parteix d’una crítica a l'essencialisme de les identitats de gènere immutables i al sexe entès com una categoria biològica i natural traduïda en una sèrie de normes obligatòries.
Butler se centrarà en els moviments d’alliberació sexual i en com aquests posen en dubte la regulació social de la sexualitat basada en relacions de dualitat (producció / reproducció, heterosexual / homosexual, masculí / femení, natural / cultural).
Des de camps interdisciplinaris com la filosofia, l’antropologia, la teoria literària, la psicoanàlisi i el feminisme, s’ofereix una tesi subversiva interessant sobre la construcció de la identitat en termes performatius.
EQUIPO SUB-21 (Convocatoria abierta CA2M) + "ACCIONS I TEATRALITATS DISSIDENTS" (Proyecto en curso. MACBA)
"Womanhouse" va ser un projecte educatiu col·laboratiu realitzat als anys 1970 i considerat com el primer programa d'estudis d'art feminista.
De caràcter innovador, es va realitzar en una mansió abandonada de Hollywood on, després d'una sèrie de tasques de condicionament, es van distribuir les habitacions i els espais entre les 21 estudiants participants per tal que, durant un període de dos mesos, hi realitzessin intervencions, instal·lacions i performances. La casa es va obrir al públic del 30 de gener al 28 de febrer de 1972 i va rebre uns 10.000 visitants abans de ser enderrocada.
Va ser una experiència molt enriquidora per a les participants, no només com a estudiants d'art, sinó també perquè l'impacte mediàtic que va suposar les va dotar d'eines discursives per acceptar les crítiques.
Cursos "L’ART CONTEMPORANI NO EM FA POR" (EART) + "VIBRAR: EL CUERPO COMO INSTRUMENTO PEDAGÓGICO" (FUHEM Educación, Pedagogías invisibles y Matadero Madrid)
CONVOCATÒRIA ARTS ESCÈNIQUES Can Felipa, "LA MIRADA DEL OTRO" de Proyecto 43-2 a l’Institut del Teatre de Barcelona (funció i col·loqui sobre el conflicte basc) i "PER QUÈ A MI?" Obra sobre l’assetjament escolar de Cia. Jove Pa’tothom / Cursos "ARCO IRIS DEL DESEO: UNA HERRAMIENTA PARA EL CAMBIO" (La Xixa Teatre) i "EL TEATRE COM A EINA D’INTERVENCIÓ SOCIAL I EDUCATIVA" (Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació, de la Universitat de les Illes Balears, amb El Xiringuito Teatre i Comunitat)
"PROYECTO PATRIMONIO" (Prácticas colaborativas DEAC. MUSAC) / Programa "ZOOM VÍDEO LABORATORIO" (Área de Mediación de Tabakalera-Donostia) / Documental "ELOGI DE L’ESCOLA" (Escola Bordils, Girona) / Curso AGENTES DINAMIZADORES DE PROYECTOS ARTÍSTICOS (Experimentem amb l’Art) / Trobada "CANVIAR L’ESCOLA PER CANVIAR EL MÓN" (Lafede.cat) / Seminari "ASSISTÈNCIA GRAVITATÒRIA 2" (Fabra i Coats i MACBA) / XII JORNADA DE PEDAGOGIA DE L’ART I MUSEUS (MAMT Pedagògic)
"Lavadero Público" és el resultat del taller realitzat pel grup de performance Corpus Deleicti amb la participació d’un grup de dones de Caldes de Montbuí, que van intervenir un safareig públic dins el marc del festival d’art urbà Miau, celebrat el 12 de setembre del 2009.
"La Lleca" (“calle” al revés) és el nom d'un col·lectiu format pels performers Lorena Méndez i Fernando Fuentes que, des de 2004, treballa amb homes, dones i joves en reclusió a Ciutat de Mèxic. També és el nom del projecte educatiu i social que porten a terme, juntament amb altres agents de camps com l'antropologia o la psicologia.
Es realitza un treball amb els interns, els seus familiars i entorn proper a través d’estratègies artístiques com la performance, el vídeo, la radio, les tecnologies digitals, la fotografia, la narració oral i escrita, el dibuix… El primer context on es va posar en marxa va ser el centre de reclusió CERESOVA de Santa Martha Acatitla on, del 2004 al 2010, es va fer un treball continuat amb el suport del personal de la Subdirecció de Prevenció Social.
Un taller participatiu d’autoretrats (Roca Umbert, Granollers); una nova estrena de la TV comunitària Ravalead@s (El Parlante) i el nou tema del grup de hip hop "La Llama" del TEB (actual Colectic), més un projecte autofinançat de curtmetratges de l’Esplai El Nus (Sant Joan Despí). Hi afegim uns tallers de rimes contra el racisme a ritme de rap als instituts de Sabadell, el projecte audiovisual de l'institut Carles Vallbona (també a Granollers) i el de performance, teatre i cinema de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona amb la incorporació de creadors/es a l’aula.
La Fira d'Economia Feminista i l'article "¿Es posible una economía feminista de la cultura?", publicat a "Nativa" per Javier Rodrigo, són l'eix que aglutina les diferents activitats i projectes aquí reunides. Una suma diversa de perspectives i posicionaments que comparteixen el nexe de vincular els feminismes amb la pràctica artística i cultural: taller "El cuerpo y la performance en las prácticas educativas" (Azcuna Centroa), projecte "B.D. Women: de la herida colonial a la disidencia sexual" (MACBA), laboratoris "Llamamiento a los cuerpos" (UrbanBAT) y "Cruzando miradas. Creación audiovisual para la prevención de la violencia de género" (Circes) i convocatòria "Re-imagina't. Fem un espot no sexista" (Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació).
"El ejercicio de la fuerza" es un proyecto de creación escénica colectiva que indaga sobre "los usos y abusos de la fuerza", reflexión tematizada por la filósofa Simone Weil en sus escritos políticos. Cada "ejercicio" (ensayo escénico) se vincula a un hecho histórico, abriendo así la reflexión al ámbito de la memoria y la historia.
Se trabaja proponiendo talleres en los que participan todo tipo de personas y que finalizan con la presentación de una pieza escénica y un debate abierto al público. El primer "ejercicio", "Vitoria'76", fue desarrollado durante 2012-2013 en el Ateneu Popular 9 Barris.
El proyecto tiene una especial relevancia en cuanto que ofrece un espacio, no institucional ni mediático, de reflexión y participación social y política a través de la creación artística.
A la pel·lícula "París is burning" s'exploren les "houses" (cases) de l’Harlem de Nova York de finals dels anys 1980. Les “houses'”eren societats de gays y dragqueens que tenien la funció d'acollir i vetllar per les persones integrants de la seva comunitat. Al documental també es reflecteix el moviment conegut com els "balls” (balls), que s'organitzaven en aquestes “houses”, uns concursos de desfilades on guanyava qui, de forma més convincent, es feia passar per una persona heterosexual o del sexe contrari.
Es tracta d'un document sobre la vida als 'balls” abans que, a partir de l'any 1989, cridessin l'atenció dels mitjans de comunicació i les indústries culturals, que van començar a explotar aquestes pràctiques amb artistes com Madonna, que la va posar de moda al videoclip del seu tema “Vogue”.
Com a pràctica crítica d'intervenció social i transformació política, la performance ha posat de manifest que el cos és un àmbit de resistència. Les categories socials són encarnades: "precaris", "indignats", "maricons", "pakis", "tarats"… Són paraules usades per designar a les persones –sovint de manera despectiva però, també, com a categories reivindicatives– i que visibilitzen com el poder s'inscriu en el cos.
Pràctiques que van des de com ens vestim fins a com ens comportem són vistes com a fenòmens morals i naturals. Enfront d'aquestes pràctiques de normalització, una sèrie de moviments identitaris al voltant del gènere, el sexe, la raça, l'edat, el treball, les capacitats, etc. han posat de manifest la necessitat de qüestionar els mecanismes de construcció de la subjectivitat.
Amb "Assistència Gravitatòria", Polièdrica obre una nova secció titulada "Cròniques dislocades" on la nostra col·laboradora, Helena Migueiz, aliena al camp artístic i a les polítiques de proximitat, ens proposa un experiment d’escriptura desplaçada.
En aquestes cròniques, l’enviada “especial” de Polièdrica ens relatarà la seva visita a esdeveniments artísticoculturals, des d’un punt de vista allunyat de la critica d'art i de la literatura pròpia del sector. L'expertesa de l’entès artístic deixa pas, aquí, a una mirada estranyada, extraviada en algun lloc imprecís situat entre l'objecte artístic i el públic.
Seminario vinculado al proyecto MOV-S Galicia 2014, que tiene lugar en la Isla de San Simón. Esta quinta edición del MOV-S, organizada bajo el auspicio del Mercat de les Flors de Barcelona, gira en torno a un tema transversal como las tecnologías del encuentro y tendrá una continuación en Bilbao a finales de mayo (Alhóndiga Bilbao).
La performance ja no es considera només un "gènere artístic”, sinó que s'ha fet extensiva a contextos col·laboratius d'educació i mediació. Entesa com a estratègia d'actuació i representació pot resultar útil pel seu caràcter amateur i improvisat, ja que permet generar espais de participació amb una capacitat transformadora.
La performance en contextos col·laboratius parteix d'un format de taller experimental. Un educador o un col·lectiu minoritari pot incorporar la performance com a metodologia de treball per representar de manera més visual qüestions difícils de verbalitzar. Per això s’aplica en contextos de conscienciació i representació de les opressions socials, per exemplificar el caràcter construït i repetitiu de les accions quotidianes, rituals culturals i/o socials, etc.
Judit Vidiella, editora de Polièdrica i autora de l'article sobre el projecte "La Lleca", ens informa d'una nova presentació-conferència sobre aquesta experiència a la Facultat de Belles Arts de Barcelona (UB).
El terme "Performance Art" es consolida als Estats Units durant els anys 1960 per descriure una sèrie de pràctiques artístiques que no encaixen amb els formats canònics del teatre, la dansa i altres arts. Les principals característiques d'aquestes pràctiques són el seu caràcter efímer, autobiogràfic i presencial representat davant d'una audiència.
A partir dels anys 1970, la performance ha anat molt lligada a les lluites polítiques identitàries i la reivindicació pels drets civils, els moviments anti-racistes, les lluites feministes o de gays i lesbianes. Aquest caràcter no només artístic, sinó també polític, ha situat aquesta pràctica en un espai intermedi entre art i vida, política i ficció, entre acte únic i caràcter repetitiu.
La consolidació del pensament i les pràctiques de performativitat a partir de 1960 ha contribuït a definir la condició de subjecte en el marc de la contemporaneïtat. Des de la performativitat, la identitat ja no és vista com a una articulació natural del subjecte, sinó com la seva articulació a partir de la reproducció de maneres de fer i de parlar que formen part de les pràctiques culturals contextualitzades en un espai i un temps històric determinats.
Aquestes maneres d'actuar i expressar-se operen en qualitat de ficcions culturals que es presenten, reiteradament, com si fossin vertaderes i naturals: cada cop que es repeteixen, en cada nova ocasió i context, la seva condició de “naturalitat” es veu reforçada.
