Informe encarregat per l’organització Culture Commons i el Centre for Cultural Value (Universitat de Leeds) a l’investigador John Wright sobre com es dissenyen i avaluen les polítiques culturals a diferents ciutats del Regne Unit.
En aquest article, Ángela Palacios, artista i cofundadora del col·lectiu artístic i feminista Larre, reflexiona des d'un enfocament feminista i micropolític sobre les relacions entre les persones quan es troben i s’organitzen per desenvolupar projectes i iniciatives artístiques i culturals en col·lectiu.
Xarxa Delib ha traduït al castellà i adaptat al context espanyol aquesta eina de DemocracyNext per organitzar Assemblees Ciutadanes on les deliberacions resultin en decisions col·lectives i impactin en les polítiques públiques.
Procés deliberatiu en el marc de la Capital Europea de la Democràcia 2023-2024 per a Barcelona entre 60 persones de 12 ciutats de la seva regió metropolitana entorn de qüestions com els Drets Culturals i la transició ecosocial.
Stalkers, projecte que converteix 18 joves en programadorxs dels teatres dels seus municipis, inclou més localitats de Catalunya i un nou festival, l’Eufònic, que es suma als seus impulsors: Sâlmon, Sismògraf, FiraTàrrega i TNT.
El Programa de Residències d'Hibridralab, el Centre d'Innovació Oberta i Transferència Creativa d'Àlaba, obre una convocatòria perquè professionals, artistes i persones investigadores desenvolupin projectes vinculats a les àrees de coneixement del centre.
Fundación Gabeiras organitza juntament amb el Museo Thyssen de Madrid una jornada amb l'objectiu de concretar les reivindicacions imprescindibles que el Dret ha d'abordar per a la supervivència del sector de la Cultura.
Más Madrid registra una llei per reconèixer els drets culturals, situant-los com a eix central de la política cultural pública, i garantir la participació cultural.
Espai municipal per a la música, obert a altres disciplines artístiques i gestionat de manera horitzontal i des de l’economia solidària per les cooperatives L’Afluent i Quesoni amb la Sala Upload per potenciar encara més la vida veïnal i cultural del Paral·lel de Barcelona.
Jornada del programa “Patrimoni Ciutadà” (Ajuntament de Barcelona) que constitueix l'inici del procés participatiu per definir de forma consensuada amb el teixit associatiu i cultural de la ciutat l'estratègia i la governança del programa.
El Col·lectiu Llámalo H organitza aquest esdeveniment per a la presentació de resultats del projecte “Pensar una Hache” a Harinera ZGZ, recopilant en una guia els seus encerts i errors com a espai de cultura comunitària.
1ª trobada organitzada conjuntament pels diversos espais i projectes de gestió comunitària de Barcelona que integren la Xarxa d’Espais Comunitaris (XEC).
Dispositiu de governança participativa impulsat per 4 festivals catalans d’arts vives on un grup de joves s'endinsa en el procés de curadoria de les seves programacions per acabar ideant una programació cultural als seus municipis.
Jornada organitzada per Las Naves amb la resta d’impulsors del projecte “Del Pati al Barri” per conèixer aquest procés comunitari al Cabanyal de València on escola i ciutadania assagen models de gestió compartida dels patis escolars.
A petició de Polièdrica, Jordi Oliveras escriu sobre aquest espai públic per a la cultura comunitària i la participació ciutadana a Saragossa, proposant algunes reflexions al voltant dels processos de cogestió.
Manifest col·laboratiu sorgit de la comunitat de participants de “Fundamentos del Gobierno Abierto”, formació de l'INAP entorn d'aquesta nova institucionalitat basada en relacions horitzontals amb la ciutadania.
Un projecte que uneix cultura i ecologia, desenvolupat al barri d'Opañel de Madrid per una plataforma veïnal en col·laboració amb un equip d'arquitectes i amb l'empenta del programa municipal Imagina Madrid.
Rubén Martínez Moreno, membre cofundador de La Hidra Cooperativa, planteja una reflexió crítica entorn de la idea de corresponsabilitat com a marc de governança compartida entre institucions i teixit associatiu.
Procés de recerca i reflexió entorn de la democràcia cultural impulsat pel Col·lectiu Llámalo H (HarineraZGZ) amb Zaragoza Cultura (Ajuntament de Saragossa) i seleccionat a la convocatòria 2020 "Aliances per a una democràcia cultural" de la Fundació Carasso.
Projecte de l'Ajuntament de Puerto del Rosario (Fuerteventura) i coordinació de l'Oficina de Innovación Cívica per crear un ecosistema de projectes i comunitats des de la participació activa i la creació col·lectiva, fomentant l'autogestió ciutadana i un desenvolupament més sostenible i eficient del municipi.
En el marc del seu cinquè aniversari, la programació de l'espai de cultura comunitària Harinera ZGZ per als primers mesos del 2021 inclou projectes d'acompanyament professional a joves o d'art i educació entorn del context sanitari.
Un equipament d’ús comunitari i autogestionat, fruit d’un procés participatiu que s'impulsa dins del projecte MODUL de regeneració urbana des de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat amb la Fundació Contorno Urbano.
Entrevista realitzada pel CIDOC (Diputació de Barcelona) a la pedagoga social Helena Ojeda a rel del curs ‘Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió’, que va impartir amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC.
Organitzat pel CERC (Diputació de Barcelona) i impartit per Xavier Urbano, Judit Font i Helena Ojeda, en aquest curs es presenten exemples de relació entre projectes de gestió comunitària i administració pública, posant l’èmfasi en qüestions pràctiques que afecten el triangle format entre ciutadania, ajuntaments i gestió cultural.
Cicle de conferències organitzat per la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona al voltant de les comunitats empoderades.
Celebració del desè aniversari de LaFábrika detodalavida de Los Santos de Maimona. Aquest espai alternatiu commemora la seva inauguració amb una jornada que compta amb enregistrament de radi, performances, concerts, etc. servint una vegada més per a la trobada de persones de la regió i d'altres comunitats.
La Tremenda presenta la segona edició de "Radicalment, la cultura" amb la voluntat de continuar oferint un espai de trobada i aprenentatge que permeti repensar la gestió i la producció cultural des dels valors i les pràctiques de l’economia social i solidària.
Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma organitza les XX Jornades DEAC (Departaments d’Educació i Acció Cultural) sota el títol de «Museus transversals». Les jornades DEAC, en la seva 20a edició, es caracteritzen per ser un punt de trobada, debat, intercanvi i reflexió per a professionals dels departaments educatius i d’acció cultural dels museus.
Una jornada de reflexió en format seminari sobre el paper social i educatiu dels museus i dels projectes culturals, organitzada pel Museo de Arte Contemporáneo Florencio de la Fuente. Compta amb professionals de l'àmbit de la museologia, de la gestió cultural, del comissariat, de la creació artística, de la didàctica i de la mediació.
Aquest projecte de Tabakalera proposa una reflexió en dues direccions: d'una banda, repensar l'entorn que s'utilitza amb les i els joves, amb l'objectiu d'assumir-lo com a propi, i per una altra, promoure una reflexió institucional per definir les formes d'ús i ocupació dels espais públics.
Documentació audiovisual de la segona edició de les jornades "Cómo tramitar un unicornio" (Sevilla), una iniciativa de Harinera ZGZ en col·laboració amb l'Ajuntament de Saragossa, l'Instituto de la Cultura y las Artes de Sevilla (ICAS) i No8do Digital (Ajuntament de Sevilla)
Cicle de debats oberts i presentacions de les recerques de CULTURA VIVA, un programa obert i transversal de recerca i desenvolupament de projectes per reconèixer i afavorir espais de participació, circulació i coproducció cultural a Barcelona, coordinat per l’Institut de Cultura de Barcelona en col·laboració amb diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona, entitats i projectes socials i culturals de la ciutat.
Article del periodista i editor Joan Carbonell, publicat pel CCCB (CCCBLab), on es narren els inicis autogestionats del Grec Festival de Barcelona, tot i reflexionant sobre l'autogestió i la cultura avui.
Durant dos anys, en el marc de La Virreina Centre de la Imatge s’ha desenvolupat aquesta recerca que examina les relacions entre els equipaments de proximitat i l’imaginari cultural de Barcelona a l’era neoliberal. El treball indaga en la programació i el funcionament dels centres cívics com a institucions públiques que ajuden a construir el paradigma de l’anomenada “marca Barcelona”, basada en el consum i l’espectacularització cultural.
Jornades sobre cultura de l'Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona amb motiu del seu 40 aniversari. Aquest equipament de gestió comunitària fa una revisió de la seva trajectòria i obre un procés de debat al voltant de la cultura i el seu paper dins del projecte de l'Ateneu.
El projecte madrileny de "La Ingobernable" comença els "Divendres de la Unedi" (UNa Escuela De Ingobernables), un espai de formació i reflexió crítica des del qual construir sabers-armes capaces d'incidir en els conflictes del nostre territori. La primera sessió compta amb La Casa Invisible.
Projectes "LA TERRASSETA" (Amics de l’Ateneu Santboià) i JAKINTZA IKASTOLA (convocatoria “Ciudad, educación y prácticas colaborativas” de Tabakalera). Més jornades "EN TRANSICIÓ–CIUTAT" (Projecte "Cohabitar entre-" del Centre d’Art Fabra i Coats) i Convocatoria de Proyectos "COMUNES E INSTITUYENTES" (Matadoiro Compostela).
"EL CONSUMIDOR EMANCIPAT". Curs de cooperativisme cultural (Indigestió i Agost Produccions) + articles "HUÉSPEDES LOS UNOS DE LOS OTROS" (publicat per Rosa Naharro a "A*Desk") i "CULTURA I EDUCACIÓ: I HAVE A DREAM" (de Pruden Panadès per a "Núvol.com")
Debat "QUIN ECOSISTEMA DE CENTRES D’ART VOLEM?" (Pla de Cultures 2016-2026 de l'Ajuntament de Barcelona) i conversa "POLÍTIQUES CULTURALS, ART, EDUCACIÓ, MEDIACIÓ" ("Cohabitar entre-", Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani de Barcelona)
Sesiones abiertas de creación participativa "INTELIGENCIAS COLECTIVAS" (Azkuna Zentroa), "LABORATORIO 2" (Medialab Prado), "MAPEO DE COLECTIVOS E INICIATIVAS CIUDADANAS" (Red ZAC), curso de verano "TECNOLOGÍAS BLANDAS" (UPV-EHU) y debate performático "AFECTES, INSTITUCIONS, COL·LABORACIÓ" (Fabra i Coats). Más dos artículos: "CIUDADES CULTURALMENTE INTELIGENTES ¿PARA QUÉ LA CULTURA?" (de Daniel Innerarity en "Euskonews") y "ESPACIOS SOCIALES DE GESTIÓN CIUDADANA: UNA CUESTIÓN DE NECESIDAD, NO DE CONTINGENCIA" (de Curro Machuca en "Diagonal")
Cinquè aniversari CAN BATLLÓ (plataforma "Recuperem Can Batlló") i inauguració PARC GERMANETES ("Espai Germanetes", Recreant Cruïlles)
CONVENCIÓN SOBRE EL USO DEL ESPACIO (Centro de Arte Dos de Mayo. Móstoles, Madrid) y curso USOS Y CONSUMO DEL ESPACIO PÚBLICO (Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà. Barcelona).
"KULT-UR PRÁCTICAS ARTÍSTICAS COLABORATIVAS EN CONTEXTOS URBANOS" Vol. 3, Núm. 5 (2016) (PEU-UJI) y "DOCUMENTANDO LA AUTOGESTIÓN: EXPERIENCIAS COMUNITARIAS EN AUDIOVISUAL" (Intermediae)
"ELS CENTRES D'ART A DEBAT"
"URBAN BETAS. MUESTRARIO DE HERRAMIENTAS DE CIUDAD ABIERTA(S)" (Encuentro "Ciudades Democráticas" en Medialab Prado y Museo Reina Sofía de Madrid) e "INTERACTIVOS’16". CONVOCATORIA DE COLABORADORES (Medialab Prado)
La Investigación-Acción participativa (IAP) hace referencia a formas de investigación e intervención social que, a diferencia de la actual concepción de las políticas y los servicios sociales, parten de la capacidad de las personas para determinar un problema y llevar a cabo acciones que intenten solventarlo.
Desde esta metodología participativa, ante una problemática dada, un grupo de personas pasa de ser objeto pasivo de la investigación a sujeto activo y se plantean cómo solucionar dicha problemática mediante un proceso colectivo. Para ello se genera un grupo motor con expertos locales y se desarrollan ciclos de acción-reflexión coordinados con grupos de investigadores y otros colaboradores.
Presentació del llibre "REPENSAR BONPASTOR: APRENENTATGES I FUTURS" (Col·lectiu Repensar Bonpastor, Barcelona) + processos participatius "PARC MALDÀ" (dinamitzat per Straddle3 a partir d’una iniciativa popular del municipi de Maldà, Lleida) i "MERCADO LEGAZPI" (Distrito de Arganzuela, Ayuntamiento de Madrid)
El terme innovació social es refereix a un procés col·lectiu de creació, implementació i difusió de noves pràctiques socials en àrees de la societat molt diferents entre sí, amb l’objectiu de donar resposta a problemàtiques o reptes actuals.
En principi, la innovació social es genera amb una intenció de canvi estructural, amb la prestació d'un servei o la generació d'un bé comú, mitjançant un sistema de xarxa que té capacitat de ser replicable o multiplicat en altres situacions, i on la cooperació social i la potència dels col·lectius produeixen altres formes de govern, i relacions entre ciutadan@s, en ser multidireccional, descentralitzada i glocal (en una relació complexa entre el local i global).
El llibre de Jon Hawkes és un manifest molt ben argumentat sobre la necessitat que la cultura estigui estretament relacionada amb les polítiques públiques i la governança. Va ser un encàrrec fet a Hawkes l’any 2001 des de la Cultural Development Network, l’associació de gestors i activistes culturals de l'estat de Victòria (Austràlia).
El llibre defineix amb claredat què és la cultura, tot i analitzant la seva funció en les polítiques públiques i els mecanismes de planificació sobre el futur de la societat. L'autor proposa que considerar la cultura com el quart pilar de la sostenibilitat és una estratègia pràctica que beneficia als actors culturals, permet llegir millor els reptes de la societat i, consegüentment, dotar-se de les eines per transformar-la.
Plataforma "DECIDIM BARCELONA" (Plataforma de participació digital de l’Ajuntament de Barcelona) més jornades "ENFORTIR ELS BÉNS COMUNS DES DEL MUNICIPALISME" (Barcelona en Comú i Fundación Rosa Luxemburg) i "QUIN BARRI VOLEM" (Assemblea de Barri de Sants)
CONVOCATORIA COMITÉ ASESOR FESTEEN 2016 (Matadero Madrid) + GUIA JOVE (Foment de la Participació Juvenil de la Generalitat de Catalunya)
Seminario "ARCHIVOS DEL COMÚN" (Museo Reina Sofía), Proyectos "ARCHIVE TAZ" (Todo por la Praxis) y "COMUNS URBANS A BARCELONA" (Observatorio Metropolitano de Barcelona) + Artículo "ARCHIVOS DESOBEDIENTES" (Adolfo Estalella)
Des de Polièdrica estem fent una selecció dels articles publicats a #Interacció 15 més en sintonia amb els nostres àmbits de treball. Les trobades d'Interacció venen realitzant-se des del 2000 impulsades pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Des de llavors, aquesta iniciativa ha esdevingut un destacat punt de debat i d’intercanvi per a la comunitat de productors culturals, gestors, responsables i experts en polítiques i gestió cultural.
Jornades MIRADES CINEMATOGRÀFIQUES AL VOLTANT DE LA MALALTIA (FICAE-Es Baluard); XOC. Xarxa, Oberta i Comunitat (APGCC) i LA CULTURA ESCONDIDA: GESTIÓN CULTURAL EN ENTORNOS NO CONVENCIONALES (PROCURA)
Proyecciones del documental L'ESMA DEL TEMPS (EL SENTIDO DEL TIEMPO) en Zine-Plaza (Tabakalera) y de la película de creación colectiva NEGRAYBLANCA (Cineteca Madrid)
Des de diferents formats i mitjans, els i les joves exerceixen el seu dret a participar activament en la producció cultural, a construir veus i visions pròpies sobre sí mateixos i allò que els envolta de forma col·laborativa i autogestionada.
La lectura de l’article d’Aida Sànchez de Serdio, “Digui mediació”, aparegut recentment a Nativa ens sembla molt recomanable en tant que una aproximació clara i precisa a la posició des de la qual es desenvolupen les pràctiques de mediació i col·laboració. La mediació entesa tant com un lloc per a la creació de ponts, interconnexions i transversalitats entre la producció cultural i artística i el conjunt de la societat, com un espai per reflexionar –críticament– sobre aquesta mateixa relació i treballar per transformar-la. Una actitud d’agent doble, que entén que perquè la interacció entre ambdues esferes sigui mínimament possible necessita de transformacions institucionals.
EQUIPO SUB-21 (Convocatoria abierta CA2M) + "ACCIONS I TEATRALITATS DISSIDENTS" (Proyecto en curso. MACBA)
Dos lugares de encuentro y un texto que reflexionan sobre la ciudad, la comunidad, el hecho de habitar junt@s desde las iniciativas ciudadanas auto-gestionadas que están haciendo emerger un nuevo espacio de lo colectivo basado en la apertura y el afecto.
Publicaciones del programa MEDIACIÓN COMUNITARIA MUSEOS DE QUITO + Revista KULT-UR. EMANCIPACIÓ, AUTOGESTIÓ I CANVI (Vol. 2. Núm. 3. 2015) + Libro BUEN CONOCER/FLOK SOCIETY: Propuestas para una economía social del conocimiento común y abierto
CURSO DE GESTIÓN CULTURAL "#CULTURABAJOPUENTE" + "FESTIVAL SALVAJE" (proyecto Autobarrios SanCristobal, Madrid) y "AKELHARRE JOVE" (Espai independent de l’Hospitalet de Llobregat)
Presentació del projecte "COÒPOLIS" (Espai d’Iniciatives de l’Economia Solidària a Can Batlló) i de la cooperativa oberta d'àmbit mundial "FAIRCOOP" a Medialab-Prado
Textos y artículos: "DEVOLVEDNOS LOS MUSEOS Y ESTO ES LO QUE HAREMOS CON ELLOS", "¿ECONOMÍA COOPERATIVA EN CULTURA? PRÁCTICAS Y TENTATIVAS DE LA CULTURA DE LO COMÚN" (1 y 2), "ALGUNAS REFLEXIONES AL HILO DE LA DESAPARICIÓN DE ZEMOS98", "OBRA Y SERVICIO. EL EMPLEO CULTURAL" (I Y II) y "CULTURA TRANS/NÓMADA VERSUS CULTURA SEDENTARIA" / Entrevista "HAY QUE RECUPERAR EL SENTIDO SOCIAL DE CULTURA" a Santiago Eraso / Vídeo DEBATE MEDIADORES CULTURALES (PARA TODOS LA 2)
Cicle "PANTALLA ALTERNATIVA" (UJAC-Auditori de Sant Martí) / Projecte "BARRIS I ACCIÓ" (Càmeres i Acció) / Publicació "UN INSTANTE... TODA UNA VIDA" (IES Padre Feijoo, Gijón)
Un enlace entre los artículos "Y EL FESTIVAL ZEMOS98 SE AHOGÓ" (ZEMOS98) y "LA GESTIÓN COMUNITARIA EN LA ECONOMÍA SOCIAL Y SOLIDARIA" (traducción al castellano en "Periódico Diagonal" del artículo publicado en la revista "Nativa")
Seminari "URBANISMO AFECTIVO" (SKuor, VIC, Intermediae) / eBook "INTER-ACCIONS. PRÀCTIQUES COL·LECTIVES PER A INTERVENCIONS A L'ESPAI PÚBLIC" (Publicacions i Edicions UB) / Fanzine "TRANS. APROXIMACIONS 3" (grup de crítica arquitectònica) / Article "ESPAIS AMB VIDA" sobre cessió de solars buits a Barcelona (La Vanguardia) / Campanya "APOYA A LA INVISIBLE" (goteo.org) + article relacionat "NO CERRÉIS LOS CENTROS DE EXPERIMENTACIÓN CULTURAL" (de Jaron Rowan per a eldiario.es)
Com a lectura pel cap de setmana, compartim un text d’Antonio Collados-Alcaide, "Laboratorios artísticos colaborativos. Espacios transfonterizos de producción cultural", difós per "Interacció". És una de les novetats incloses dins del fons del Centre d’Informació i Documentació del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC-Diputació de Barcelona), on trobareu més lectures interessants sobre polítiques i gestió cultural. Us reproduïm el resum que acompanya la ressenya:
Aprofitem la Jornada de (Re)coneixements Veïnals (CONFAVC) per posar-nos al dia dels processos participatius de l'Espai Autogestionat Germanetes, Cal Badia i Nou Ateneu Santboià
Patio Maravillas (Madrid), La Casa Invisible (Málaga), Esta es una Plaza (también en Madrid). Tres proyectos bajo la picota, otras tres iniciativas de autogestión que se ven amenazadas por el rodillo de la legalidad y la lógica administrativa. Si esto es lo que nos anticipa el 2015, pongamos en juego toda nuestra capacidad de resistencia ante tan triste y pobre forma de entender el juego democrático.
Les micro-polítiques poden ser una forma de fer presents l'autogestió i la coresponsabilitat ciutadana en les polítiques culturals? Dos esdeveniments, el proper Fòrum d'Indigestió (Nativa) i la passada Jornada d'Interacció (CERC-Diputació de Barcelona), comparteixen algunes inquietuds que posen en el punt de mira la voluntat de replantejar, o si més no debatre, entorn dels llocs des d’on es fa i es gestiona la cultura.
Cinco propuestas editoriales que comparten la idea de concebir la edición como una acción colectiva transformadora: "Ayotzinapa. Desaparición política" (Pensaré Cartoneras), "¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia!" (Sitesize), "Por el Centro Guerrero (2009-2011). Política cultural, crisis institucional y compromiso ciudadano" (Ciengramos Ed.), Colección Prácticas Constituyentes (Traficantes de Sueños), "The City is Ours" (PMPress).
Queremos compartir con quien todavía no lo conozca un nuevo proyecto, "Harinera ZGZ" en Zaragoza, que enlaza con iniciativas en marcha en ésta y otras ciudades para la creación de espacios culturales auto-gestionados desde procesos participativos. Espacios multidisciplinares basados en nuevas formas de creación y producción cultural a través de la participación ciudadana y las estrategias colaborativas.
Un ejercicio de desplazamiento: seis artículos de prensa generalista hablando de espacios y proyectos autogestionados, cooperativos y comunitarios, de código libre y abierto o de soporte a la creación ¿Cómo y cuándo nos ven? ¿Cómo nos explican? ¿Nos reconocemos en ellos?
FESCAMP (Ajuntament de Sant Cugat), Espacio Vecinal Autogestionado Arganzuela i programa "Autobarrios SanCristobal" (Basurama) a Madrid, més acampada del Casal Popular Tres Lliris del barri de Gràcia i un article sobre les passejades del projecte "desdelamina" a Barcelona... Exemples de la redefinició de les maneres de fer col·lectivitat, de ser comunitat, d'esdevenir subjecte en societat.
Diferents situacions on els i les joves tenen una relació activa amb les produccions artístiques i la gestió dels espais culturals, situacions on altres relacions de poder amb l’àmbit de les pràctiques artístiques i culturals són possibles: procés participatiu "Despertem Cal Badia" (Ajuntament d'Igualada), proposta escènica "True Love Eivissa" (El Xiringuito Teatre i Mobiolak amb el Consell Insular d'Eivissa) i projecte "Habitació 1418" (MACBA i CCCB)
Formes de gestió/intervenció assajades des de la ciutadania en relació al territori, que trenquen la clàssica dicotomia entre entorn urbà i rural des de la reflexió per a la transformació, l’organització en xarxa, l’intercanvi i l’autogestió
A més de la seva presència online, Polièdrica ocupa un espai físic al barri del Poble Sec de Barcelona. Avui volem aplicar una perspectiva de proximitat per situar alguns projectes que enriqueixen l’univers de les pràctiques col·laboratives, autogestionades i de proximitat al barri: Assemblea de Barri i Ateneu Anarquista del Poble Sec, Centro de Cultivos Contemporáneos del Barrio, Ateneu Cooperatiu La Base, Raons Públiques i Taller de Ficció
Rastres d’iniciatives, espais i gents que hem anat trobant i que donen compte de les moltes maneres d'entendre la construcció del comú a través de l'acció transformadora de les pràctiques culturals i econòmiques col·laboratives
Con este relato, Vivero de Iniciativas Ciudadanas (VIC) propone retomar los Encuentros de Iniciativas Ciudadanas "6 ciudades: procesos de empoderamiento urbano en la ciudad de Madrid", organizados en La Casa Encendida de Madrid durante los meses de abril y mayo de 2014
Tres formes d’abordar els processos participatius a l’espai urbà amb l'accent posat en: l’acció directa (nous espais de gestió comunitària de Can Batlló), el treball en xarxa (trobada anual "Arquitecturas Colectivas") o les metodologies per a l’aprenentatge participatiu (conferència projecte "BeLearning")
Amb motiu del seu 10è aniversari, l'Agenda 21 de la Cultura (2004-2014) ha produït un vídeo on s'hi resum la seva trajectòria i filosofia
Lectura recomendada del día: la entrevista a Pedro Salguero y Siro Santos, de la LFdTV, publicada en "Llámpara" (revista de divulgación sobre patrimonio industrial). En ella se ponen en relación estos dos proyectos, unidos por su “ADN social y abierto” y por una campaña de micromecenazgo para la rehabilitación de la antigua cementera ASLAND de los Santos de Maimona (Badajoz)
Avui, un present ple de memòria i de futur. LaCol ens anuncia la publicació del llibre “Inventari de Can Batlló: Teixint una història col·lectiva”, on s’ofereix una visió panoràmica d'aquest espai veïnal i autogestionat de Sants-La Bordeta, i l'Ateneu La Flor de Maig del barri de Sant Martí (Poblenou) arriba a un acord amb l'Ajuntament de Barcelona per a la seva autogestió.
Els processos participatius generen espais de col·laboració amb diferents graus d'intensitat pel que fa a la implicació i oportunitat de decisió dels agents implicats. Els nivells de participació en la presa de decisions d'un procés participatiu/comunitari poden anar de la mera informació o consulta fins a la delegació o control per part dels usuaris, tal com l'urbanista Sherry Arnstein va definir l'any 1969 al seu article "A Ladder of Citizen Participation".
Els projectes d'urbanisme des del disseny participatiu són un bon punt d'observació de la implicació permesa al ciutadà en les polítiques espacials públiques. Valorar aquests projectes segons el grau de participació dels veïns i experts locals pot ajudar a superar les barreres que sovint fan del disseny urbanístic un projecte excloent.
