Una immersió territorial i constructiva per reencantar el futur davant la despoblació rural en el marc del procés de recerca “Rurápolis”, projecte resident a Laboral Centre d'Art de Gijón.
Curs virtual sobre la participació comunitària amb perspectiva feminista organitzat per l'estudi d'arquitectes Equal Saree en el marc del projecte La Generadora per a la promoció del disseny amb perspectiva de gènere.
Se celebra a Barcelona la primera trobada de Transfemina, un projecte que es pregunta sobre l'espai físic i simbòlic que ocupen les dones en tres ciutats del sud d'Europa.
La cooperativa Cotidiana i la Fundació Carasso organitzen aquesta jornada de transferència de coneixement i replicabilitat de “Barrios Convivenciales” per abordar la regeneració integral dels nostres barris.
II Taula Rodona Intersectorial Estatal organitzada a Intermediae Matadero Madrid en el marc de les Jornades de renaturalització de patis i entorns educatius (Ajuntament de Madrid) per bastir ponts entre natura i educació.
PLANEA, xarxa d'art i escola de la Fundació Carasso, col·labora amb el Festival Concéntrico de Logronyo i el Centro Riojano de Innovación Educativa (Govern de La Rioja) per desenvolupar pràctiques artístiques col·lectives a l'espai públic que basteixin ponts entre l'arquitectura i l'escola.
Document de l’Ajuntament de Barcelona per a la millora de la qualitat de la participació ciutadana a la ciutat en relació amb els projectes de transformació de l’espai públic, elaborat amb els col·lectius El globus vermell, Equal Saree, Raons i Voltes.
Espai d'interlocució entre el MACBA i els agents socials del barri del Raval de Barcelona sobre com fer el museu més permeable a les realitats del seu context.
Segon quadern publicat per la Red de Arte y Escuela PLANEA (Fundación Carasso) i desenvolupat durant el curs 2021-2022 amb la intervenció en els espais educatius dels centres com a principal tema de recerca.
Ediciones Todo por la Praxis presenta aquesta publicació a la llibreria Traficantes de Sueños de Madrid, un treball de recerca i arxiu sobre pràctiques col·laboratives en la intersecció de l'art, l'arquitectura i l'activisme.
Recurs de la cooperativa Quotidiana per a PLANEA, generat a partir del treball al CEIP San José Obrero de Sevilla durant el curs escolar 2019-2020 entorn de l'arquitectura bioclimàtica com a resposta davant els canvis ecosocials.
Taller per a joves organitzat per l'associació cultural hablarenarte i Museu ICO amb el col·lectiu CREATECTURA entorn de l'exposició temporal "Lacaton & Vassal", estudi d'arquitectura francès guanyador del Pemi Pritzker 2021.
A la mostra s’hi recullen les experiències i resultats desenvolupats pels i les artistes amb els instituts participants dins del programa educatiu Bòlit Mentor 2020/21 del Bòlit (Girona).
Projecte de creació participativa d’un model de disseny i transformació dels espais per a joves a les biblioteques Nou Barris i Zona Nord de la XBM (Diputació de Barcelona).
La construcció d’una infraestructura de Carpe Studio i Clara Ferrer per combatre l’estrès tèrmic del pati de l’IES Benicalap en col·laboració amb el seu alumnat és una de les actuacions dutes a terme dins del projecte GrowGreen al barri de Benicalap, que es porta a terme juntament amb Las Naves i l'Ajuntament de València.
Crònica de la 3ª jornada de reflexió sobre arquitectura i transformació social, organitzada per la cooperativa Sostre Cívic (Barcelona) per tal de repensar la pràctica arquitectònica i la seva empremta dialèctica en el progrés social.
Aquest llibre d'editorial Octaedro ens recorda que renaturalitzar les escoles és molt més que decorar els seus patis amb plantes i bancs. És arrelar-les en els seus territoris, obrir-les als seus entorns perquè acullin la biodiversitat, atenent les necessitats vitals d'una infància que també és (bio)diversa.
Trobada plantejada dins de la convocatòria Buzón Abierto (Centre Huarte), prenent com a referència la pedagogia, l'art i l'arquitectura, al costat de Sistema Lupo i Arbizuko Herri Eskola, un centre referent d'aquesta nova generació d'infraestructures educatives a Navarra.
Tallers organitzats pel Museu ICO de Madrid durant el curs 2019-2020 i dirigits a centres educatius de Secundària i Batxillerat en els quals s'aborda l'arquitectura com a disciplina artística.
Els programes educatius del Museu Guggenheim Bilbao fomenten, en l'àmbit escolar i docent, l'aprenentatge, coneixement i gaudi de l'art i l'arquitectura contemporanis.
Programa d'activitats educatives del Museo ICO de Madrid per a 2º cicle d'Educació Infantil, desenvolupat durant el curs 2019-2020 entorn de l'arquitectura.
El Museo ICO de Madrid inicia durant el curs 2019-2020 un programa gratuït d'activitats educatives escolars en format visita taller entorn del seu programa anual d'exposicions temporals, centrat en l'arquitectura i l'urbanisme.
Els programes educatius del Born CCM (Barcelona) incideixen en el coneixement significatiu, donen protagonisme a les diferents comunitats d’aprenentatge en la construcció de narratives i aporten les eines necessàries per desenvolupar l’esperit crític, i fomentar la participació i el diàleg. La seva proposta és potenciar la reflexió en l’acció i la percepció de la història com un procés de continuïtats i canvis.
Tallers de la mà d'ArqKids Education, impartits en La Térmica, que al costat de l'arquitectura integren ciència, art, humanisme i tecnologia, fomentant el desenvolupament i el coneixement de les professions cientificotècniques.
Procés participatiu per a la definició del nou programa d’usos del Convent de les Clarisses, de la mà de la cooperativa Raons. El projecte planteja el repte d’implicar a les persones en la definició dels futurs usos de l’equipament, recollint la mirada i les propostes de la ciutadania i veient les possibilitats i límits que ofereix l’equipament.
Programa del col·lectiu Tipi que busca intervenir en la configuració i dinàmiques del pati i espais comuns de l'escola a través de tallers de disseny i creació en els quals alumnes i alumnes inventen i construeixen treballs, artefactes o intervencions. En 2018 es realitzen processos a l'Azkuna Zentroa, a l'Escola Pública d'Arrigorriaga i a les escoles Juan Zaragueta de Orio, Mimetitz de Zalla i Urkitza de Bakio.
El projecte neix de la inquietud de l'Escola Dovella, del Districte de Sant Martí de Barcelona, per tal de millorar el pati. La cooperativa Raons és qui desenvolupa el projecte, en el marc d'un procés participatiu.
Espai creatiu sobre arquitectura i fotografia destinat a joves d'entre 13 i 17 anys dins del programa educatiu que el Museo ICO i hablarenarte desenvolupen al llarg de l'any.
Primer parc de jocs del projecte "Neumáticos que dejan huella", realitzat per Basurama al Colegio Maestro Rodrigo de Aranjuez (Madrid) com a culminació del procés "Proyecto Patio", dut a terme durant tot el curs escolar 2016-2017 amb Pedagogías Invisibles.
Codisseny d'una infraestructura urbana a València, Castelló i Alemanya. Una proposta de Zuloark per explorar i posar en pràctica noves maneres de fer en comú.
IX ENCUENTRO ARQUITECTURAS COLECTIVAS: HERRAMIENTAS PARA UNA CIUDAD EN ABIERTO. CONVOCATORIA.
El encuentro quiere compartir herramientas que estén consolidadas, en proceso o en fase piloto y que estén vinculadas a prácticas colaborativas o procesos participativos, para desarrollarlas y coproducirlas entre todas. Cualquier herramienta, de formato y temática diversa, puede entrar en esta convocatoria: mapeos, visualizaciones de datos, plataformas de recursos compartidos, iniciativas ciudadanas, herramientas para procesos de participación urbana, etc.
CONVOCATORIA A PROYECTOS: "PROTOTIPANDO LA CIUDAD EN TRANSICIÓN"
Presentació del llibre "REPENSAR BONPASTOR: APRENENTATGES I FUTURS" (Col·lectiu Repensar Bonpastor, Barcelona) + processos participatius "PARC MALDÀ" (dinamitzat per Straddle3 a partir d’una iniciativa popular del municipi de Maldà, Lleida) i "MERCADO LEGAZPI" (Distrito de Arganzuela, Ayuntamiento de Madrid)
L'any 1972, l'arquitecte John F.C Turner publica, juntament amb R. Fichter, el llibre titulat "Freedom to Build, dweller control of the housing process". El sisè capítol del llibre, "The reeducation of a professional", està íntegrament dedicat al repte de reeducar la figura de l'arquitecte, un dels principals objectius de Turner a partir de la seva implicació amb els processos d'auto-construcció d'assentaments perifèrics a Lima durant els anys 1960.
Superar les estructures de decisió jeràrquiques que condicionen els projectes i proposar formes de control cooperatiu és la via que proposa Turner per fer emergir la creativitat de l'usuari i potenciar en l'arquitecte funcions de mediació, organització i negociació.
L'article introdueix conceptes bàsics en relació amb les metodologies participatives en el treball social.
Per una banda, s'exposen i descriuen diversos corrents teoricopràctics que poden ser útils als professionals que desitgin treballar des de la participació i, per altra banda, es desglossa a través de quadres esquemàtics el procés comunitari, posant l'accent en les característiques de cada fase, així com en aspectes a treballar amb els diferents agents i possibles exercicis i recursos a utilitzar.
Aquesta recerca pot ser útil per a tots aquells professionals que, dins de l'àmbit dels estudis urbans, vulguin posar a la pràctica el treball comunitari i formes participatives de planejament.
III ENCUENTRO INTERNACIONAL DE EDUCACIÓN EN ARQUITECTURA PARA NIÑOS Y JÓVENES (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía) / ITINERARIS URBANS Curs 2015-2016 (activitat CCCBEducació) / Projecte "ESCOLTEM EL PATI" (Escola Josep Maria Jujol. Premi Participa a l’Escola 2015) / Articles “URBANISME I PARTICIPACIÓ DE LA INFÀNCIA. EL PAPER DELS INFANTS EN LES TRANSFORMACIONS URBANES” (Elena Guim, arquitecta. Butlletí d’Inf@ncia núm. 89) i ARQUITECTOS AL INSTITUTO: EL VALOR EDUCATIVO DE LA ARQUITECTURA MODERNA EN EL CURRÍCULO DE LAS ENSEÑANZAS MEDIAS (Javier Encinas Hernández. Revista digital FronteraD)
Projectes "ARQUITECTURA PER TRANSFORMAR L’EDUCACIÓ" (IES Costa i Llobera de Barcelona), PROJECTES EDUCATIUS ALS PATIS DE L’ESCOLA DOVELLA (Barcelona) I L’ESCOLA CASTELLUM (Girona) amb CoeducAcció, "CO-CREEM EL PATI" (projecte de l’Escola La Llacuna de Barcelona amb Creart) i "AUTOCOLE IDEO" #IMAGINARPATIO #CONSTRUIRPATIO (Basurama y Escuela Ideo de Madrid) / Encuentro "¡CÓMO ESTÁ EL PATIO!" (AMPA Colegio Santo Domingo y el AMPA Colegio Ágora. Convocatoria ciudadana “Ni arte ni educación”) / Reportatge “PATIS DE LES ESCOLES FETS ENTRE TOTS” (TN-TV3)
HACKATHON DE CADÁVERES INMOBILIARIOS (Jornadas Arquinset 2015), taller ACTIVADORES VECINALES (IDIYS) y plataforma de colaboración MUSEO DE LOS DESPLAZADOS (Left Hand Rotation)
Projecte "PASEOSFUENCARRAL" (Paisaje Transversal), festival URBANBAT 2015 (Zarami i Colaborabora), II Jornadas "PENSAR LA CIUDAD" (Malakatón), taula rodona ART URBÀ, ESPAI PÚBLIC I EDUCACIÓ (OWC2015) i cursos ACCIÓ SOCIAL. METODOLOGIES I PERSPECTIVES INNOVADORES D’INTERVENCIÓ EN L’ESPAI PÚBLIC (CEESC), EINES PER DESENVOLUPAR PROCESSOS PARTICIPATIUS (COAC) i COMUNS URBANS. CIUTAT, GESTIÓ COL·LECTIVA I PRÀCTIQUES COOPERATIVES (La Repartidora i La Dula) + publicació CONSTRUIR EN COL·LECTIU (LaCol)
CONVOCATORIA LEVADURA PARA CREADORES-EDUCADORES (Madrid Destino), IV JORNADES PEDAGÒGIQUES L’Aula al Pati "EL COS EN JOC" (Lo Pati. Centre d’Art Terres de l’Ebre) i dues propostes de formació permanent del professorat: VII JORNADES "EXPRESSART" MUSEU PORTÀTIL (MACBA) i CURS ART, MUSEUS I ESCOLA. CREACIÓ I CONEIXEMENT EN XARXA (IES-UAB)
Convocatòries CIUDAD, EDUCACIÓN Y PRÁCTICAS COLABORATIVAS i PIPA 2015 PROJECTES D’INTERVENCIÓ PEDAGÓGICA I ARTÍSTICA / Projectes JOC DE CROMOS BARRIS DEL COLL I VALLCARCA de Barcelona, LA PELL DE LA CIUTAT i TERRITORIS EN TRÀNSIT
VIII ENCUENTRO ARQUITECTURAS COLECTIVAS + IDEA CAMP 2015 + FÒRUM VEÏNAL SOBRE URBANISME DE BARCELONA.
El projecte "A Barcelona la participació canta!" va ser presentat l'any 2008 per part del Grup de Participació vinculat al col·lectiu REpensar Barcelona.
Es desenvolupa en forma de manual concebut com una eina pràctica i d’aplicació directa en projectes que tinguin per objectiu garantir una participació ciutadana real en aquells contextos urbans sotmesos a processos de transformació (renovació urbana, gentrificació, etc.).
Es tracta d'un manual concebut com un arxiu en procés. De forma coherent amb això, s’ofereix en una versió que es pot descarregar d'Internet per tal de facilitar a la ciutadania que hi pugi estar interessada casos d’estudi, eines metodològiques i pràctiques properes sobre el tema.
Xerrada amb LaFábrika detodalavida
Debate "USOS Y HACKEOS DEL ESPACIO PÚBLICO" en MediaLab-Prado. "CAMPUS DE CEBADA". III Universidad Popular de Verano en el Campo de Cebada. PRESENTACIÓN DE "VOLUMES" Y "CIVICWISE" (Wikitoki-Lab, Bilbao) y GUÍAS PARA LA ACTIVACIÓN DE ESPACIOS (Arquitecturas Colectivas)
Contraproposta de planejament participatiu dissenyada l'any 1983 per representants ciutadans i col·lectius activistes de Newham (est de Londres) durant la campanya d’oposició al projecte de renovació urbana i gentrificació de la zona dels Docklands (molls industrials del Londres est).
Com alternativa al disseny urbanístic imposat, el planejament participatiu reclamava un projecte que reflectís les necessitats reals de la població, oposant-se a la construcció d’un aeroport i a la substitució del sector industrial pel financer, i reclamant la rehabilitació del parc d’habitatge social enfront de la privatització residencial.
La necessitat d’organització i d’autogestió va comportar metodologies de col·laboració i negociació fruit de la capacitat cocreativa dels veïns i experts locals.
El projecte "The Cook, the Farmer, his Wife and their Neighbour" fa visibles els rols i metodologies que l’arquitecte pot desenvolupar en un procés de reactivació social urbana. El seu equip motor sorgeix de la unió de dues iniciatives centrades en la reestructuració urbana del barri Nieuwe West d’Amsterdam: la del grup Wilde Westen, i la de l’artista i arquitecta M. Potrc.
La negociació entre els diferents agents implicats facilita la posada en marxa d'un procés de re-apropiació de l'espai públic que s'allarga del 2008 fins al 2010. El resultat serà l’apropiació temporal d’un solar i un local abandonats per convertir-los en un hort i una cuina comunitaris, que actuaran com espais de socialització i viver d'accions de denúncia i resistència al procés de transformació urbana del barri.
"Playgrounds" és com s'anomena el sistema de solars buits aptes pel joc infantil que l'arquitecte Aldo van Eyck va projectar a Amsterdam a partir de 1947 a través d'un procés participatiu. Durant 20 anys, van Eyck va anar recollint propostes de localització fetes des de la ciutadania fins a sumar 700 solars cartografiats als anys 1970.
La clau del projecte va ser prioritzar el procés de treball comunitari i la dinàmica col·laborativa a l'hora d'escollir la ubicació i propostes de disseny per als espais lúdics de la ciutat en un període dominat per l'especialització, el funcionalisme i les metodologies científiques de l'anomenat arquitecte modern... Tendències que contrastaven amb el nou rol de mediador, col·laborador, receptor i dinamitzador de van Eyck, conegut com a "l'humanista rebel".
Seminari "URBANISMO AFECTIVO" (SKuor, VIC, Intermediae) / eBook "INTER-ACCIONS. PRÀCTIQUES COL·LECTIVES PER A INTERVENCIONS A L'ESPAI PÚBLIC" (Publicacions i Edicions UB) / Fanzine "TRANS. APROXIMACIONS 3" (grup de crítica arquitectònica) / Article "ESPAIS AMB VIDA" sobre cessió de solars buits a Barcelona (La Vanguardia) / Campanya "APOYA A LA INVISIBLE" (goteo.org) + article relacionat "NO CERRÉIS LOS CENTROS DE EXPERIMENTACIÓN CULTURAL" (de Jaron Rowan per a eldiario.es)
Diferents formats d'intervenció a l'espai públic que impliquen posicionaments de treball diversos i que testimonien la riquesa dels nostres contextos culturals: MAU 14 (Roca Umbert), "Cartografia Sensible Anotada" (desdelamina), Openwalls Conference (Associació Cultural Difusor), "Proyecto Casita Cañada" (Arquitectos sin Fronteras-Cañada Real), Arxiu Alícia (Urbanites Berlín-Barcelona), "Barris i Crisi" (IGOP-UAB) i 2ª edición Jornadas "Ciudad Sensible" (Carpe Via)
Les barriades, faveles, colònies proletàries o suburbis perifèrics de la ciutat informal d'Amèrica Llatina han estat objecte d'estudi per part d'arquitectes i antropòlegs, que han vist en la seva organització espacial un gran potencial pel què fa a l'autogestió comunitària i autonomia dels i les usuàries.
El cas observat per l'arquitecte britànic John F. C. Turner sobre els assentaments generats per ocupació a Lima (Perú) és un exemple clar dels múltiples rols que pot adoptar l'arquitecte davant d'un procés d'urbanització o planejament urbà.
En comptes de crear de nou, dissenyar i executar un projecte definit i tancat, Turner parteix d'observar, diagnosticar, desxifrar, col·laborar, assessorar o implementar formes de fer que deleguen en l'usuari/a el control total del projecte.
Una iniciativa colaborativa entre arquitectos, artistas visuales y comunidades educativas para la mejora de los espacios de juego y aprendizaje mediante procesos participativos dentro y fuera de la escuela, alimentando con ello el sentido recíproco de pertenencia al lugar
Examinar les funcions de l'artista en la pràctica comunitària serveix, també, per qüestionar i repensar les funcions habituals de l'arquitecte, oferint-li la possibilitat d’adoptar una responsabilitat socialment compromesa i crítica pel que fa als processos de disseny arquitectònic.
Les oportunitats que la pràctica de mediació ofereix a l'arquitecte es confronten amb les dificultats derivades d'un marc legislatiu inexistent en la seva professió i d'una tradició històrica en part oblidada i, per tant, d'una manca de coneixement i pedagogia al respecte.
Establir lligams amb la pràctica artística col·laborativa permetrà obrir els límits de la pròpia disciplina i explorar noves funcions per a l'arquitecte dins d'un procés participatiu, amb nous instruments i metodologies ara infrautilitzades.
Les formes habituals de disseny urbanístic estan cenyides a un marc d’interessos que exclou la major part d’agents implicats (i/o afectats) per la transformació urbana, principalment veïns i usuaris de l’espai. El disseny participatiu consisteix en cercar vies inclusives per integrar en un procés cocreatiu els diferents agents que intervenen en un projecte urbanístic o arquitectònic.
Per aquest motiu caldrà que aquests projectes s’articulin en el context d’una forma adaptativa i orgànica, transformant-se en un procés col·laboratiu, creatiu i obert que retorni la capacitat de decisió als agents i experts locals.
Els processos participatius generen espais de col·laboració amb diferents graus d'intensitat pel que fa a la implicació i oportunitat de decisió dels agents implicats. Els nivells de participació en la presa de decisions d'un procés participatiu/comunitari poden anar de la mera informació o consulta fins a la delegació o control per part dels usuaris, tal com l'urbanista Sherry Arnstein va definir l'any 1969 al seu article "A Ladder of Citizen Participation".
Els projectes d'urbanisme des del disseny participatiu són un bon punt d'observació de la implicació permesa al ciutadà en les polítiques espacials públiques. Valorar aquests projectes segons el grau de participació dels veïns i experts locals pot ajudar a superar les barreres que sovint fan del disseny urbanístic un projecte excloent.
El planejament o urbanisme comunitari es defineix com a una manifestació de mútua col·laboració entre els diferents agents implicats en l’espai on es fa la intervenció. Planteja formes cocreatives de projectar les relacions entre el ciutadà i el seu entorn, buscant instruments i mètodes participatius per integrar a l'usuari en les decisions projectuals, ja es tracti d'un planejament, disseny urbà o projecte d’edificació.
És, sens dubte, una oportunitat que s’ofereix als i les arquitectes per treballar amb els i les experts/es locals i el coneixement del lloc, garantint l'equilibri de relacions/tensions entre els i les usuaris/es i les característiques de l'espai a projectar.
