Polièdrica

La festa, pot ser un espai de celebració per a totes? Com fem i imaginem aquesta escena triada per fer-la ressonar com a una amalgama de cossos volguts alhora? Quin seria l’acte definitiu de gaudi transversal? Aquestes són algunes de les preguntes amb les quals neix el 2018 “Diversorium”, un projecte artístic participatiu de Concomitentes (Fundació Carasso), guiat per la mediadora-curadora Veronica Valentini juntament amb els i les activistes Antonio Centeno i María Oliver, de l’OVI-Oficina per la Vida Independent. Desenvolupat a Barcelona entre 2018 i 2022, aquest projecte (una de les 8 concomitàncies dutes a terme en el marc de Concomitentes a tota Espanya) buscava generar un espai festiu en el qual persones amb i sense diversitat funcional poguessin conviure, gaudir, ballar juntes, enderrocant barreres respecte a la diversitat funcional.

El llibre ‘Bailando la diversidad’ aborda la festa com a un espai de celebració per a tots els cossos i compta amb textos signats per Veronica Valentini (que a més de la mediadora del projecte és l’editora del llibre) o membres d’OVI, com Antonio Centeno, a més d’Osías Yanov (l’artista participant en aquesta concomitància) i algunxs dels i les seves col·laboradorxs, com Brigitte Vasallo (escriptora, investigadora i docent, coneguda activista antiracista, feminista, LGTBI espanyola), a més de l’escriptor i periodista Bob Pop, entre d’altres.

Després de quatre anys de recorregut –i diversos “Diversorium” celebrats a Barcelona, una presentació al MDT-Teatre modern de dansa d’Estocolm, una invitació per celebrar-ho al centre d’art ‘La ferme de Buissons’ de París i per ser projecte participant a la biennial europea Manifesta 15 Barcelona–, el projecte llança aquesta publicació juntament amb l’editorial Bartlebooth.

Diverses veus per crear perspectiva

Després d’una introducció de Veronica Valentini, amb l’anàlisi i metodologia del projecte, en els capítols següents diversxs aliats/des de “Diversorium” n’aporten la seva visió. Així, l’escriptora, Brigitte Vasallo, pregonera de la festa del “Diversorium” a la Rambla del Raval de Barcelona i de la publicació, fa una oda en aquest lloc i a la seva gent “rara”, invocant una festa en la qual es pugui deixar de ser cos per esdevenir carn.

Per la seva part, Rachele Borghi, geògrafa queer, analitza les normes dictades per l’espai públic, un espai que no és ni neutral, ni universal, i la relació d’opressió del qual només es pot transformar utilitzant el cos com a una eina de resistència. En un tercer capítol, Aïda Camprubí (paladina de la justícia del sector musical i cultural de Barcelona i padrina dels “Diversorium” de la Sala Apol·lo i del Festival BAM) es pregunta i investiga si se’n pot fer un espai segur, interlocutant amb algunxs dels i les protagonistes de l’escena nocturna.

Bob Pop escriu un monòleg entreteixint un exercici de fabulació especulativa sobre la malaltia que difumina la nitidesa dels significats i interpretacions existents per aconseguir/inventar noves dimensions dins de la mateixa aparença física. Marie Bardet parla en un altre capítol de com els suports produeixen modes d’imprimir-se en la superfície del contacte, de les polítiques de cura i de la presència que produeixen horitzons.

Amb Osías Yanov, l’artista a càrrec de la coreografia-direcció del “Diversorium” que es va celebrar al Raval a les festes de la Mercè, es manté una conversa sobre eixos, desplegament i avenir de la complexa obra performativa i comunal. Continua el comitent del “Diversorium”, Antonio Centeno, que explica com la mirada també es construeix i educa a través de la creació artística i la convivència lúdica i divertida.

La publicació compta també amb documentació fotogràfica d’Eva Carasol, els esbossos d’Osías Yanov, els dibuixos de Tobías Dirty i parts del fanzine realitzat per Marta de la Gente i Santiago Villanueva en el diàleg amb Osías Yanov.

Per què et pot interessar?

A la introducció del llibre, la seva editora i mediadora del projecte, Veronica Valentini, apunta la importància d’aquestes publicacions que tenen la voluntat d’«explicar el desenvolupament d’un projecte artístic de llarg alè i l’experiència afectivoconvivencial que l’ha acompanyat. Navegar en l’entramat d’històries i persones amb les que ens hem trobat –i de vegades ensopegat–, aterrar els aprenentatges, sanar les ferides obertes, identificar els assoliments i els abastos ens forcen a la lògica capacitista/capitalista/liberal, on cal donar sempre un contorn a allò que és informe, a les intuïcions i aliances tot just apuntades».

Per la seva part, a la ressenya del llibre a la web de l’editorial Bartlebooth, es destaca que «enfront de les condicions excloents heteronormatives —socials i institucionals— que regulen el món, ‘Bailando la diversidad’ recull les accions i metodologies artístiques del projecte ‘Diversorium’ com a un lloc de possibilitat per a les persones no heteronormatives de ser i existir, en el qual poder ballar juntes. Com a proposta artístic-performativa, multidisciplinària i espai comunitari, el ‘Diversorium’ té l’objectiu de canviar l’imaginari ‘discapacitant’ de la societat sobre els cossos fora de la norma, a partir de les persones amb diversitat funcional per a les quals s’ha creat un món paral·lel, especial, a part».

Data de publicació: 2024

Publica: Editorial Bartlebooth i Concomitentes (Fundación Carasso)

Edita: Veronica Valentini

Textos: Antonio Centeno (OVI), Marie Bardet, Bob Pop, Rachele Borghi, Brigitte Vasallo, Aïda Camprubí Hinojosa i Osías Yanov

Més informació: concomitentes/bailando-la-diversidad

Ressenya i accés a la publicació: bartlebooth/Bailando-la-diversidad

#ArxiuViuPolièdrica: Més sobre cultura inclusiva

Les imatges i la informació procedeixen de les webs i canals de comunicació dels projectes, espais i esdeveniments difosos.