Polièdrica

Divendres, 7 de novembre de 2014

Sóc la primera en arribar a la Fundació Suñol i a la recepció em trobo al meu amic J.M., el mediador que avui ens farà la visita, una mica nerviós perquè és la primera que ho fa. De fet, estic a punt d’assistir a la primera de les “visites dialògiques” del programa de mediació de l’exposició PERFECT LOVERS. Art en temps de la sida, organitzada conjuntament per les fundacions Suñol i ArtAids.

Fa un esplèndid migdia de tardor a Barcelona, així que sortim al carrer per esperar a la resta del grup, les alumnes d’una escola de dansa, mentre J.M. fa una cigarreta. Com totes les primeres vegades, serà una mica accidentada: de les sis alumnes de l’escola de dansa que havien de formar part del grup al qual em sumo, només se’n presenten tres, i tard. Em sembla, però, que la naturalesa encara més reduïda de l’expedició calma una mica els nervis del nostre guia. El temps i la seva tendència a fugir, en canvi, persistiran en ser el seu principal maldecap.

Durant el curt trajecte en ascensor fins a la primera planta, el grup (que és petit, però valent) comença a posar a prova a J.M. perquè no s’acaba d’entendre què té d’especial la visita que estem a punt de fer. Ell ens demana una mica de paciència per no saltar-se el protocol ja abans de començar. Minuts després, al vestíbul de l’exposició, ens deixa anar sense embuts que és seropositiu des de l’any 1994, que no es cap guia de museu professional, però que ha rebut formació per poder donar context a l’exposició, als artistes i a les peces que s’hi mostren o a les fundacions que l’organitzen i la seva activitat, que és just el que fa abans d’entrar-hi.

Una vegada dins, assisteixo a tot un màster sobre les repercussions vitals, socials i artístiques que una malaltia com la sida va imprimir en una societat com la nord-americana durant la dècada de 1980 a 1990, a la qual pertanyen la majoria d’artistes i obres exposades. Sabíeu que Reagan va pronunciar per primera vegada la paraula sida en públic l’any 1987, quan la malaltia ja havia matat a més de 20.000 nord-americans? Sabíeu que per a les persones seropositives hi ha un abans i un després dels medicaments antiretrovirals, implantats als denominats països desenvolupats l’any 1985? Pel que fa als països en vies de desenvolupament, encara els esperen… El nostre mediador ens explica això i un munt de coses més que, en el clima de franquesa creat, es van amanint amb els ingredients aportats per la resta de membres del grup, de manera que es va cuinant una mena de (de)construcció de l’exposició d’allò més nutritiva.

Són obres aparentment amables, apunta J.M., que fugen del dramatisme i aposten per la bellesa, la subtilitat o la poètica més que per la imatge impactant, però ell ens ajuda a llegir entre línies la seva forta càrrega de denúncia i crítica social. D’una banda, perquè aquests artistes van trencar amb la seva obra el tabú de la malaltia i l’aïllament en el qual vivien (i encara viuen) moltes persones seropositives. D’aquesta invisibilitat, en comencem a parlar ben aviat, davant d’una projecció basada en el logotip creat pel col·lectiu d’artistes gràfics General Idea amb el propòsit de produir (a finals dels anys 1980!) un efecte viral.

El clima amablement combatiu se’ns encomana i ens atrevim fins hi tot a practicar la crítica museística quan, sense saber si les normes de la casa ho permeten, ens atansem per tocar els filaments de ferro que uneixen les dues gàbies sense portes amb les quals Pepe Espaliú ret homenatge a la seva amiga Luisa García (activista de la movida madrileña víctima de la sida). Per a J.M, en aquesta peça d’Espaliú s’hi reivindica la comunicació, ni que sigui amb els iguals, perquè el silenci també mata. Una mica més endavant, en arribar a una de les obres de González Torres, es produeix certa perplexitat quan el nostre mediador ens explica que la pila de papers gofrats, que es mostra aquí rere una vitrina, va ser pensada pel seu autor perquè els espectadors agafessin els papers i se’ls emportessin. La pràctica artística entesa com un acte simbòlic de sanació pel dol en ser compartida, però que en l’exposició ha quedat reduïda a una escultura estàtica en nom de la seva conservació.

El trencament amb el discurs de l’art per democratitzar-lo que caracteritza aquests artistes, a força d’obrir un diàleg amb l’espectador amb noves maneres de produir i distribuir l’art, es reprèn en la peça que tanca la visita, una de les tres encarregades expressament per a l’exposició, juntament amb Ocean (de l’artista visual Keren Cytter) i la Vero Icon d’Eulàlia Valldosera. Es tracta del ram que, com en el dia de la inauguració, encara ocupa el bell mig de la darrera sala. L’artista (l’holandès De Rooij) només dóna les instruccions per fer els seus rams (en aquest cas, un de flors vermelles amb només una de blanca, metàfora, opinem els presents, del diàleg entre l’individu i el col·lectiu) i un certificat d’autenticitat a canvi de cuidar-lo i mantenir-lo fins al final de l’exposició. El ram es renova cada dimecres, afegeix J.M., però no sap per què en comptes d’un lliri blanc (en memòria del lliri de Mappelthorpe, també present a l’exposició) hi ha una rosa.

Com ens fa notar un membre del grup en la breu valoració final que improvisem, durant el nostre recorregut ens han avançat una vegada i una altra la resta de visitants que passen per l’exposició a ritme de marxa atlètica. A nosaltres, una hora llarga se’ns ha fet curta i hem de seguir al carrer el nostre particular “fòrum d’art en temps de la sida”. Perquè la informació vital compartida (no només la dels artistes, sinó també la nostra) ha convertit l’exposició en un lloc diferent, més interesant, un lloc viu on allò més quotidià es pot convertir en art, com passa amb les sèries fotogràfiques de Nan Goldin, amb la mirada íntima de Peter Hujar als seus retrats o en unes simples piques de lavabo que, sobre-dimensionades per les mans de Bower, es converteixen en escultura.

*Sobre J.M.:
Seropositiu des de l’any 1994 i treballador social comunitari des de l’any 1997, J.M. compta amb un nodrit background sobre el tema de la sida i un incombustible activisme per donar visibilitat al col·lectiu al qual pertany.

> Les seves raons per participar en el programa de mediació:
El seu activisme és la raó per la qual es va sumar al programa de mediació de l’exposició Perfect Lovers només conèixer la iniciativa per una amiga amb la qual coincideixen a l’hospital de Can Ruti de Badalona. “M’agradaria molt que això surtis bé, perquè m’agradaria molt que hi hagués més iniciatives i oportunitats com aquesta per a la sensibilització social envers el VIH”.

> La seva opinió sobre aquest programa:
“Cadascú en traurà la seva experiència en funció de la seva situació personal, dels seus recursos i des de la seva motivació, que fins hi tot pot ser purament econòmica perquè als mediadors ens paguen 30€ per visita.

Potser en algun cas, per handicaps tan diversos com pot ser l’idioma o el fet d’assumir millor o pitjor les circumstàncies vitals de cadascú, l’experiència comportarà més o menys dificultat però, en qualsevol cas, el procés també es pot viure com una oportunitat de superació, com alguna cosa positiva, a curt o llarg termini”.

*Nota de la cronista:

La guia de l’exposició del programa de mediació val molt la pena. Es presenta com un conjunt de veus, de possibles itineraris i mirades elaborat amb les peces seleccionades pels mateixos mediadors/es, que també han escrit els textos que acompanyen les fotos. Us en deixem un tast en les imatges utilitzades per reproduir les peces de l’exposició.

> Proper capítol:
VISITA DE CLAUSURA AMB A.R.

———–
ALTRES VEUS: VISITES DIALÒGIQUES. Programa de mediació per a l’exposició “PERFECT LOVERS. Art en temps de la sida”. 
Dates: Del 03/10/2014 al 21/01/2015.
Fundació Suñol. P. de Gràcia, 98. 08008 Barcelona.
Organitza: Fundació ArtAids i Fundació Suñol.
A càrrec de: Javier Rodrigo (Transductores)/coordinador del programa de mediació.
———–
Més informació:
artaids.com/perfect+lovers

També publicat al nostre Facebook

Les imatges de les peces exposades procedeixen de la guia editada per la Fundació Suñol, especialment per al programa de mediació de Perfect Lovers.

Foto de grup. Visita dialògica amb J.M. (07/11/2014) publicada al facebook d’ArtAids 
Accés a l’àlbum: facebook.com/ArtAids/photos