Polièdrica

Dijous, 5 de febrer de 2015

El dia de la clausura vaig preguntar a Hans Nefkens, fundador d’ArtAids, d’on havia sortit la idea d’organitzar visites guiades per persones relacionades amb el VIH per a “Perfect Lovers”, l’exposició coorganitzada conjuntament amb la Fundació Suñol de Barcelona. La seva resposta va ser: “No sé decirte muy bien de quién ni cómo salió la idea, pero enseguida todos lo vimos claro. Arte y vida, vida y arte, mezclado lo uno con lo otro, como en la obra de los artistas que se exponen… Eso lo hacía todo más comprometido”.

Decideixo estirar d’aquest fil dels orígens i m’entrevisto amb Javier Rodrigo, coordinador del programa de mediació. De la conversa amb Rodrigo en una cafeteria del Poble Sec surten aquestes reflexions sobre el punt de partida del projecte que hem anat seguint en aquesta crònica, el seu procés, els punts forts i febles…

D’on neix la iniciativa d’incloure un programa de mediació en aquesta exposició?

De la Fundació ArtAids. Ells van contactar amb mi perquè jo ja havia fet processos semblants, per exemple, amb gent gran a la Fundació Pilar Miró de Palma de Mallorca.

D’on surt la idea de plantejar-ho com un programa de visites guiades no per monitors/es-educadors/es, sinó per persones vinculades amb el VIH?

També d’ArtAids. A més de per la seva producció cultural, és una fundació que destaca pel seu activisme social amb el seu suport a iniciatives com el Projecte dels Noms, l’Hospital Can Ruti de Badalona o el treball de salut comunitària d’entitats com Tot Raval. Va ser a través d’ArtAids i d’altres entitats involucrades en el reconeixement de la sida a Barcelona, com Fundació Lluita contra la Sida, Projectes dels NOMS – Hispanosida, BCN Checkpoint o l’Agència de Salut Pública (de Barcelona i Catalunya), que arribem a contactar amb les persones que formaran el grup motor de mediadors/es.

Com es van fer aquests contactes?

Doncs es va anar a tots aquests llocs, es va explicar el projecte i es va anar donant forma al grup de mediadors/es procurant que, a més de la seva relació amb el món del VIH, els seus membres tinguessin certa dimensió comunitària/educativa. Per trencar amb l’estereotip sobre la malaltia, també es va intentar que el grup inclogués persones immigrants no centro-europees, heterosexuals, alguna dona… Aconseguir un grup així de plural, amb perfils i coneixements diversos, va ser tot un repte, però es va aconseguir i això va donar al projecte un valor pedagògic afegit.

Quin altre punt fort destacaries, a més d’aquest perfil heterogeni dels mediadors/es?

Doncs, per exemple, que a través d’entitats com l’Agència Catalana de Salut haguem tingut visites d’uns 15 grups comunitaris i uns 20 grups escolars o que el projecte s’hagi pogut introduir en algun programa de salut comunitària als instituts. Aquesta vinculació de la difusió de la programació a circuits amb programes educatius que estant treballant amb salut comunitària, als barris i als districtes, ha estat un altre dels punts forts del projecte.

Quin treball es va fer amb aquests grups comunitaris que menciones?

Es va fer una tanda de trobades amb aquests grups comunitaris abans de l’exposició, durant els mesos d’abril, maig i juny. D’aquestes sessions van sortir criteris bàsics en relació amb les persones seropositives, com per exemple el “Do not harm”, és a dir, allunyar-nos tant del victimisme com de la seva instrumentalització, que va ser una indicació feta des de l’Agència Catalana de la Salut… Però ens hauria calgut més temps per treballar amb els grups comunitaris, per poder codissenyar i programar amb ells.

Pel que fa al grup de mediadors/es, com valoraries el treball amb el grup?

Em sembla un altre punt fort, com a procés pedagògic. Amb els mediadors/es es van fer cinc sessions, de tres hores de durada (reconegudes per ArtAids com a formació) i la seva tasca ha estat remunerada amb quantitats més elevades que el sou dels educadors/es de molts serveis educatius… Es tracta de professionalitzar, no de fer voluntarisme. Aquesta consideració com a experts/es, com a persones legitimades per parlar d’art, en diàleg amb la seva experiència vital, la seva memòria o perfil social, ha fet que es trobessin apoderats i que s’impliquessin fins al punt d’organitzar ells mateixos grups per a les visites o publicar els seus propis comentaris als canals de comunicació (Javier es refereix a la pàgina facebook d’ArtAids).

Quin ha estat el punt més valorat a les visites?

Bàsicament això, l’oportunitat de parlar d’un tema com el VIH a través de l’art (o a la inversa, com es vulgui) i amb un perfil de persones com aquestes, poder fer-ho en primera persona, des de l’art, des dels imaginaris de cadascú i des de les seves certeses o incerteses… I la constatació del desconeixement que encara hi ha sobre el VIH. El debat social sobre aquest tema és encara una qüestió pendent i aquesta exposició ha estat una eina per incentivar aquest debat.

A la visita de clausura, acompanyant als mediadors/es, hi havia també Han Nefkens, fundador d’ArtAids. Hi ha hagut més visites coral com aquesta?

Tant el Han com la Hilde (Hilde Teerlicck, comissària de l’exposició) van acompanyar als i les mediadors/es en les seves visites en dues ocasions: durant el Dia Internacional del VIH, l’1 de desembre, i durant la jornada de clausura. Aquestes visites a duo, com una conversa, un “vis a vis” entre el/la mediador/a i la comissària de l’exposició, per exemple, tampoc s’acostumen a veure en un servei educatiu…

Quin ha estat el paper de la Fundació Suñol i del seu servei educatiu?

La Fundació Suñol no té servei educatiu ni grups establerts i això s’ha notat a l’hora de desenvolupar-hi el programa de mediació. Però, a més de coproduir l’exposició juntament amb ArtAids, van facilitar tots els recursos materials per a la formació dels mediadors/es i per les visites. Es van ocupar, per exemple, de la difusió, inclosa l’edició de la guia del projecte de mediació, que ha funcionat com una guia paral·lela de l’exposició durant les visites amb els mediadors/es.

Quin diries que ha estat l’impacte de tot plegat?

L’impacte serà mínim si no es poden repetir aquests tipus de programes, com a part de la política institucional.

Aquest seria, doncs, un dels punts febles del projecte?

Endegar un projecte així és el què més costa, continuar-lo ara seria més senzill. Caldria estructurar a llarg termini aquest tipus de projectes, que no haurien de ser l’excepció sinó la regla… No hauria de ser des de la cultura i les polítiques de proximitat –es pregunta Rodrigo–, a nivell de ciutat, des d’on es donés sostenibilitat a tot això i no des d’una fundació privada o des de l’àrea de salut pública? 

*Epíleg:

Prenc les paraules de J.M., un dels mediadors del projecte, al seu darrer comentari al facebook d’ArtAids per tancar aquesta crònica. Parafrasejant-lo a ell en la seva cita, “no se m’acut millor epíleg”:

Hace días que vengo asociando estos versos de Ángel González con lo que ha supuesto para mi la experiencia como mediador de “Perfect Lovers”. No se me ocurre mejor epílogo.

Yo sé que existo
porque tú me imaginas.
Soy alto porque tú me crees
alto, y limpio porque tú me miras
con buenos ojos, con mirada limpia.
(Fragmento de Muerte en el Olvido. Ángel González)

Gracias y hasta siempre!

J.M.

*Notes de la cronista:

Totes les visites en grup del projecte de mediació a l’exposició Perfect Lovers van ser gratuïtes.

El comentari de l’epíleg va ser publicat per J.M. al facebook d’ArtAids el dia 02/02/2015. En aquest enllaç, a dia 03/03/2015, es poden consultar els comentaris i cròniques de les visites publicats pels mediadors/es del projecte de mediació de l’exposició Perfect Lovers:
facebook.com/ArtAids

———–
ALTRES VEUS: VISITES DIALÒGIQUES. Programa de mediació per a l’exposició “PERFECT LOVERS. Art en temps de la sida”. 
Dates: Del 03/10/2014 al 21/01/2015.
Fundació Suñol. P. de Gràcia, 98. 08008 Barcelona.
Organitza: Fundació ArtAids i Fundació Suñol.
A càrrec de: Javier Rodrigo (Transductores)/coordinador del programa de mediació.
———–
Més informació:
artaids.com/perfect+lovers

També publicat al nostre Facebook

Les imatges de les peces exposades procedeixen de la guia editada per la Fundació Suñol, especialment per al programa de mediació de Perfect Lovers.

Fotos de les visites i aconteixements relacionats amb l’exposició publicades al facebook d’ArtAids. 
Accés a l’àlbum: facebook.com/ArtAids/photos